"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

6 de juliol de 2019

Mirall trencat (#252)

Tant se li'n donava que les minyones fessin broma a l'esquena dels senyorets, però no els permetia que anessin massa lluny. "Els secrets d'una família - pensava - són sagrats." 

Escrita entre 1968 i 1974, aquesta és la novel·la de maduresa de Mercè Rodoreda (1908-1983), tot un clàssic de la literatura catalana i, possiblement, una de les millors novel·les mai escrites. El seu argument cobreix les vicissituds familiars d'una nissaga de l'alta burgesia barcelonina durant tres generacions: la primera durant l'últim terç del segle dinou, la segona al tombant de segle i a les primeres dècades del segle vint, i la tercera, que amb prou feines tindrà temps d'arribar als temps de la República i la guerra civil perquè quedarà estroncada tràgicament. Les vides d'aquests personatges queden marcades per les seves passions secretes, que en tot moment tornaran a turmentar-los en forma de recances i records. Els Valldaura són una família amb tendència a les passions furtives i els fills no reconeguts. Cada nivell de la història es va emmirallant en els anteriors d'aquesta forma, creant paral·lelismes entre uns personatges i uns altres. Però només amb l'argument no n'hi ha prou per comprendre el mèrit d'aquesta novel·la. El seu encant no es fa obvi en començar a llegir, però és una novel·la que enganxa i sedueix pàgina a pàgina, i que va descobrint la seva bellesa poc a poc, així que ens anem endinsant en els seus misteris, el seu estil hipnòtic i els secrets de la família protagonista. El títol és prou eloqüent sobre el seu contingut, i també sobre la forma com els símbols juguen un paper imprescindible dins de la narració: un mirall ens proporciona una realitat reflectida, una imatge que com a lectors hem de provar d'interpretar; a la vegada, aquest és un mirall trencat, de forma que la narració que se'ns ofereix és fragmentària, construïda a base d'ajuntar petits fragments de la percepció, els pensaments i els records de diversos personatges i contraposar-los, sense que realment arribin a formar del tot una unitat. Perquè és impossible recomposar el mirall original un cop s'ha trencat. De la mateixa forma, la narració se'ns va desgranant a través d'imatges recurrents (flors, colors, objectes quotidians, animals domèstics, arbres) que acaben prenent significats cada cop més suggestius a mesura que reapareixen. Aquests motius se'ns van descobrint amb més nitidesa a través d'una narració no lineal: molts anys després, tenim personatges que retornen a fets del passat i ens aporten informació clau per tal de comprendre'ls millor. Teresa Valldaura, la matriarca, és un dels personatges més complexos. El seu ascens social crec que és part de la seva explicació. De classe humil, Teresa despatxa peix en una parada de mercat, però fa fortuna amb el seu primer matrimoni amb Nicolau Rovira, un propietari ric, i des de llavors aprèn el paper i adopta l'aparença d'una dama de l'alta societat, a través dels cercles d'amistat del seu marit. El seu secret és un fill de soltera que havia tingut d'una relació amb un home casat. Teresa s'acaba afillant el fill bastard, amb qui mantindrà una relació tensa i ambigua al llarg de la seva vida: tot i que Teresa reclama la seva atenció en una mena de relació de vassallatge que el fill acata per interès econòmic, l'afecte maternal li és negat perquè la barrera social que els separa és una línia infranquejable. A la mort del seu primer marit, Teresa es casa amb un altre propietari ric, Salvador Valldaura, que li compra una torre a Sant Gervasi on la família s'instal·la i que esdevé el centre de la narració. Valldaura té un altre secret, un amor de joventut amb final desgraciat que d'alguna forma s'interposa en la relació entre el matrimoni. Teresa i Salvador tenen una filla, Sofia. Aquí comencen a entreveure's els motius freudians, en tant que Sofia està enamorada del seu pare, i aquest fet determinarà la seva relació amb tots els altres personatges. Sofia es revela incapaç d'estimar la seva mare, potser pera gelosia o potser també perquè entreveu el seu origen social humil i, més endavant, també es revolta contra el seu marit Eladi, un personatge lamentable amb qui Rodoreda s'acarnissa en particular. La filla il·legítima d'Eladi és portada a la casa a viure amb la família, tot i que sense donar a conèixer la seva identitat autèntica, i és a través d'aquest personatge, profundament contradictori i ambigu, que es desencadenarà la tragèdia amb una severitat insospitada. El quadre no quedaria complet sense el servei, i la fidel majordoma, Armanda, que presencia les anades i vingudes dels personatges guardant-ne tots els secrets, esdevé finalment una de les veus narratives més importants a l'hora de transmetre'ns la imatge de conjunt. La casa i el seu jardí, però, esdevenen tan centrals per a la narració com els personatges mateixos, en tant que defineixen els espais on aquests es mouen, de forma que adquireixen una presència altament simbòlica: si la casa és el món de les aparences, on es posen en escena les relacions socials, el jardí és el món de la natura i l'alliberament dels instints. Tanmateix, per més que resulti fàcil traçar la línia divisòria en aquests termes, tots dos móns poden resultar acollidors o inhòspits per diferents motius al llarg de la narració, i l'amor, la mort, la passió i el dolor acaben estenent-se en totes direccions.

Sinopsi: A finals del segle dinou, el matrimoni format per Salvador Valldaura i Teresa Goday s'instal·la en una torre de Sant Gervasi. Les tres generacions de la família hi acabaven convivint, en un difícil equilibri entre secrets familiars, rivalitats, odis soterrats, infidelitats i traïcions les conseqüències dels quals s'aniran estenent a través dels anys.

M'agrada: Precisament, el seu inesgotable joc de miralls entre diversos personatges i diverses situacions, i la forma que té de suggerir i deixar caps solts per anar-los recollint en moments posteriors. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons