Aquesta novel·la de 1923 de l'autora estatunidenca Edith Wharton (1862-1937) va ser la seva aportació particular a la literatura de la primera guerra mundial. És una lectura molt curiosa, que se centra més en el món de la rereguarda que no pas en el front, i que beu directament de l'experiència de Wharton a París durant el conflicte, en contacte amb els cercles intel·lectuals i artístics d'estatunidencs acomodats que havien anat a viure a la capital francesa durant els anys de la Belle Époque. El protagonista, John Campton, és un pintor estatunidenc de renom que ha fet la seva carrera a París, on es va casar amb una rica compatriota i van tenir un fill, en George. Divorciat des que en George era molt petit, en Campton ha hagut de competir constantment amb el segon marit de la seva dona, el senyor Brant, un banquer poderós que ha donat a en George Campton totes les comoditats i luxes que el pare no podia permetre's. L'estiu de 1914, en George torna a França des dels Estats Units, on ha acabat els estudis universitaris, i en John Campton es troba il·lusionat amb la idea de passar unes llargues vacances amb el fill i provar de reprendre la relació perduda.
Tanmateix, el protagonista no compta amb l'esclat de la guerra dins dels seus plans i, com que en George és un ciutadà francès a causa del seu naixement, de cop els pares i el padrastre descobreixen horroritzats que el fill és mobilitzat com tots els altres joves de la seva generació. A través dels mesos següents assistirem a les intrigues burocràtiques i administratives de la família per intentar allunyar en George del front, mentre que Wharton també ens oferirà un retrat, incisiu i despietat, de les organitzacions caritatives que institueixen a la rereguarda aquests americans adinerats i ociosos. La complexitat de la novel·la rau en mirar el conflicte, precisament, des d'aquesta doble òptica: d'una banda des del punt de vista dels ciutadans francesos per als quals la guerra és una realitat directa i amarga que han de suportar en carn pròpia, i de l'altra des de la perspectiva d'una sèrie de residents a França que no fan altra cosa que passejar el seu privilegi sense arribar a ser conscients, en cap moment de la narració, de la seva pròpia hipocresia respecte al país que els acull.
Un altre motiu recurrent dins la novel·la és la bretxa generacional que divideix els pares dels fills, i que és l'aspecte més tràgic i patètic del protagonista, obsessionat per la necessitat que sent d'acaparar l'amor del seu fill, però incapaç de comprendre, en realitat, els sentiments de ningú altre que no sigui ell mateix. Per a en George Campton, com per a la resta de joves que coneix, el deure de servir al front és vist com una necessitat, potser no volguda però al capdavall ineludible, mentre que els seus pares, acostumats a aconseguir qualsevol cosa que vulguin amb diners o movent influències, donen per fet que allunyar-lo del front és la seva prerrogativa. Mentrestant, Campton pare, acostumat a una vida dedicada a l'art, s'haurà d'ajustar a les realitats més mundanes i materials del món de la guerra, mentre reavalua constantment la relació amb el seu fill, i entra en contacte amb un seguit d'organitzacions benèfiques de suport a les famílies d'artistes joves morts al front.
La novel·la es desplega a partir de les anades i vingudes d'una trama, força prosaica i frívola al capdavall, que fa entrellaçar les vides de diversos personatges menors: en determinats moments les coincidències i les revelacions inesperades són força fulletonesques, i acaben desvirtuant una mica la imatge de conjunt. A mi la primera meitat de la novel·la m'ha semblat molt ben construïda, amb un suspens que va sostenint el ritme de la lectura, i una recreació molt vívida de l'ambient a la ciutat just abans de l'esclat de la guerra i durant els primers mesos de conflicte. L'impacte que la guerra té a les vides quotidianes de la gent, especialment dels francesos coneguts d'en Campton, queda molt ben dibuixat, especialment contra el rerefons acomodat dels americans, que s'ho miren com a espectadors. A partir de la segona meitat, l'interès de la lectura em va decaure una mica, més que res perquè l'impacte de l'experiència de guerra en el George convalescent amb prou feines queda apuntada, i Wharton opta per introduir-nos-la amb calçador en una trama amorosa que no acaba de trobar el seu lloc dins del conjunt.
Un fill al front té molts ingredients per a una novel·la interessant, i al meu parer la part que s'aguanta més és l'ambientació de l'època i la immediatesa amb què se'ns descriu la classe d'americans benestants residents a París al tombant de segle. També retrata el debat sobre la intervenció estatunidenca a la guerra, que se'ns explica des del punt de vista de diversos personatges implicats. Ara bé, el personatge protagonista es fa força desagradós en la seva incapacitat de pensar en ningú més que ell mateix, i he llegit la novel·la esperant que hi hauria una evolució del personatge, a través de les seves experiències amb el fill, cap a una posició més empàtica o més madura sobre el seu lloc al món i les seves relacions familiars. En aquest sentit el resultat es fa força irregular, hi ha moments en què sembla que la novel·la ens tempti amb aquesta possibilitat, però les dues seccions finals van diluint totes aquestes expectatives, en un desenllaç, al final, força precipitat.
Sinopsi: Poc abans de l'esclat de la primera guerra mundial, John Campton, un famós pintor estatunidenc resident a París, espera l'arribada del seu fill George per tal de passar les vacances d'estiu junts. Com que en George és ciutadà francès, quan esclata el conflicte és mobilitzat per servir a l'exèrcit, mentre els altres ciutadans americans residents a la ciutat adopten diferents posicions respecte a la intervenció dels Estats Units al conflicte, i organitzen associacions benèfiques. El pintor Campton es veurà arrossegat pels esdeveniments, i haurà de col·laborar amb la seva exdona i el marit d'aquesta, un banquer poderós, per tal de protegir el fill de la possibilitat d'anar al front. Tanmateix, en George té els seus propis plans, i es veurà obligat a amagar-los de la seva família.
M'agrada: L'arrencada de la novel·la m'ha semblat molt potent, i també la forma com se'ns presenta el conflicte generacional pel que fa al plantejament de la guerra. La perspectiva dels estatunidencs residents a París durant l'època també es fa molt curiosa de llegir.
No m'agrada: És una novel·la que va de més a menys, i les seccions finals m'ha semblat que no estaven a l'alçada de les primeres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada