Però la primera cosa que veiem, va dir la seva mare, i moltes vegades l'única, és la que hi ha a la superfície. Vol dir això, doncs, que va primer malgrat tot? I vol dir això que l'altra pintura, si no en sabem res, podria no existir?
Aquesta novel·la de l'autora escocesa Ali Smith es va publicar per primer cop el 2014, i és una narració en forma de díptic sobre la fluïdesa de la identitat i la relació entre la vida i l'art a través de la història. L'aposta formal de la narració és un dels seus trets més significatius: la novel·la consta de dues meitats, protagonitzades per dos personatges diferents en diferents moments de la història. D'una banda, hi ha el relat de la George, una adolescent anglesa que acaba de perdre la seva mare i que, per honorar-ne la memòria, comença un projecte sobre un pintor del renaixement italià, Francesco del Cossa, els frescos del qual havien fascinat la família en una visita al palazzo Schifanoia a Ferrara. L'altra meitat és des de la perspectiva de Francesco, i revela els misteris sobre la seva identitat històrica i el procés de creació dels frescos sobre els mesos de l'any. Tanmateix, el llibre es va editar de forma que la meitat dels volums contenen primer la història de la George i després la de Francesco, i els altres comencen a l'inrevés, pel relat de Francesco. Això fa que l'experiència de lectura sigui diferent en funció de quina de les dues versions en llegim, i obri interrogants sobre les múltiples connexions que s'estableixen entre les dues parts del relat, que constantment van traçant referències l'una sobre l'altra, i sobre com una de les dues meitats condiciona prèviament el sentit de la lectura de la segona.
En el meu cas, que vaig començar per la història de la George, crec que la part de Francesco es fa més entenedora des d'aquest punt de vista; és més, fins i tot crec que la narració de Francesco queda emmarcada dins del projecte escolar de la George, que pretén explorar com l'empatia humana pot viatjar a través del temps històric i la distància lingüística i geogràfica. La lectura se m'ha fet molt agraïda d'aquesta manera, i crec que la preferiria a l'altra versió s'hi hagués d'escollir, però d'altra banda, és veritat que, un cop llegit el llibre en una direcció, és molt difícil imaginar com hauria resultat l'experiència alternativa. La novel·la es deriva d'una recerca històrica rigorosa sobre el personatge autèntic i el seu context històric, però n'omple els misteris i els buits d'informació força imaginativament, de forma que crea un relat un punt artificiós i una mica massa recarregat en alguns passatges, a través d'un flux de consciència que va barrejant diferents moments i punts de vista sense aparent solució de continuïtat. És el lector qui ha d'anar unint els punts de totes dues històries i traient-ne l'entrellat a partir de les pistes que ens va oferint cadascun dels dos relats. La història contemporània explora la vulnerabilitat de l'adolescent que està descobrint la sexualitat i formant la seva identitat en el context dolorós del dol per la seva mare, en què cada detall o petita anècdota té una significació especial perquè esdevé un pont entre la presència de la mare en el passat i la seva absència en el present. Paral·lelament, el relat del renaixement italià planteja la identitat autorial des del punt de vista de la discriminació de les dones, i ofereix una explicació força agosarada per a la imatgeria andrògina dels frescos i pintures de Francesco del Cossa.
Ambdós relats s'expressen en termes polítics i pretenen plantejar l'art com una forma d'expressió de la injustícia històrica: en el relat contemporani, la mare de la George és una coneguda activista política a través de l'art de guerrilla que difon per internet. A través de les converses entre mare i filla, assistim a debats rellevants sobre la identitat de l'artista, el seu impacte a l'hora de retratar el món que l'envolta i la rellevància del passat històric per a la nostra identitat present. També posa un accent especial en el món de la imatge, especialment en l'era digital, en què la nostra identitat pot ser fiscalitzada per altres anònims a través de mitjans que escapen del nostre control. A través d'aquest fil narratiu, la George s'obsessiona amb la idea que algú monitoritzés la seva mare amb finalitats polítiques, i aquesta possibilitat l'empeny a iniciar un projecte personal de seguiment i espionatge. L'altre relat, situat a Ferrara durant el segle quinze, posa l'accent en la idea naixent de l'artista com a autor, que passa de ser un artesà anònim a un artífex únic d'un art amb una personalitat pròpia. La política del patronatge de les arts, en què els nobles pagaven per la producció d'obres d'art però alhora mantenien el control últim sobre el relat que es transmetia, lligava els autors a haver de legitimar aquestes estructures de poder prèviament fixades, però obria, a la vegada, petites portes a la subversió iconogràfica que havien de quedar, en tot moment, camuflades rere un codi simbòlic que està en mans de l'espectador poder arribar a desxifrar.
Com ser-ho alhora és una novel·la d'idees construïda amb una gran cura, que pot resultar un punt confusa en començar a llegir, però que poc a poc va revelant la seva complexitat a mesura que es van aclarint les connexions entre uns passatges i uns altres del text. La seva voluntat marcadament experimental pot contribuir a la dificultat de la lectura, i pot allunyar lectors més partidaris d'una narració lineal o més convencional. A més a més, la possibilitat de llegir-ne dues versions diferents en funció de l'ordre de lectura convida a la relectura i a no quedar-se amb una interpretació definitiva. A mi la versió que n'he llegit, començant pel relat contemporani, m'ha semblat més convincent del que resultaria l'altra, tot i que aquesta altra només me la puc imaginar. Si us interessen temes com el feminisme, la construcció de la identitat i la relació entre l'art i la vida política, aquesta novel·la us pot agradar.
Sinopsi: Després de la pèrdua sobtada de la seva mare, la George, una adolescent de Cambridge, ha de passar el dol a la vegada que estableix una relació d'amistat i d'atracció romàntica amb una companya de l'institut. Paral·lelament, al segle quinze a la ciutat de Ferrara, el pintor Francesco del Cossa, fill d'un artesà de la ciutat, serà contractat pel duc de Ferrara, Borso d'Este, per pintar una part dels frescos que decoraran el seu palau. Francesco anirà explicant a través de flashbacks els sacrificis i aprenentatges que ha comportat la seva carrera artística.
M'agrada: És una experiència de lectura molt difícil de comparar amb qualsevol altra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada