"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

17 de juliol de 2014

L'ampla mar dels Sargassos (#50)

En girar la cantonada he vist una noia que sortia de la seva cambra. Portava un vestit blanc i cantava una melodia. M'he aplanat contra la paret perquè no volia que em veiés, però s'ha aturat i ha mirat al voltant. He procurat que no veiés res més que ombres, però no ha caminat fins al capdamunt de les escales. Hi ha anat corrent. S'ha trobat una altra noia i l'altra noia ha dit: "Que has vist un fantasma?"

Qui era la boja amagada a les golfes? Qui era Bertha Mason, el fantasma que rondava Thornfield? Quina història ens explicaria si se li oferís la veu que se li denega a Jane EyreL'ampla mar dels Sargassos (1966), obra mestra escrita per Jean Rhys (1890-1979), pretén donar resposta a aquestes preguntes, i a la vegada oferir una visió alternativa sobre el món de les colònies del Carib, que a la novel·la de Charlotte Brontë se'ns descriu de forma esbiaixada, a través dels prejudicis de l'època i de la mentalitat victoriana. La primera senyora Rochester, que a la novel·la original és una dona exuberant i seductora, carnal i animalitzada en contraposició amb l'espiritual Jane Eyre, aquí és una dona amenaçada des de la infància amb els horrors d'una societat en decadència i en crisi econòmica, que assenyala de per vida aquells que en queden al marge. Ja que la mare d'Antoinette, ella i el seu germà, en ser mestissos, queden marcats i exclosos tant per blancs com per negres. Així, el relat sencer adquireix un color de paradís perdut, de serp i d'arbre de la vida en flames, d'heretats perdudes, i Antoinette pren un caràcter propi des que es veu obligada a adaptar-se a un món que d'alguna forma la rebutja. El victimitzat Mr Rochester de la novel·la original no en surt gaire ben parat quan, en la segona part, pren la veu narrativa. És cert que tampoc s'emporta tota la responsabilitat del cas, que Jean Rhys és més que benèvola amb ell i intenta ser fidel als arguments que Charlotte Brontë construeix al seu favor: inconsciència, víctima de la seva pròpia família i dels Mason, un jove completament perdut dins d'un món estrany i desconegut; però d'altra banda, acaba fent-se més antipàtic que a Jane Eyre, amb la seva incapacitat per comprendre qualsevol realitat cultural que no encaixi en les seves concepcions prèvies, la seva prepotència en esperar comprar amb diners el que des d'un principi no és per a ell, i la disposició a titllar de bogeria qualsevol actitud que s'escapi dels seus rígids estàndards de comportament social. Així l'argument es desenvolupa fins al tràgic i conegut final, però en aquest cas el veiem des d'un punt de vista que posa a prova els valors patriarcals per demostrar que hi ha possibilitat de relats alternatius.

Sinopsi: En la primera part de la novel·la, Antoinette Mason explica en primera persona els seus records d'infantesa i adolescència a la propietat de la seva mare a Jamaica. A la segona part hi trobem la relació entre Antoinette i Rochester, que es desenvolupa amb la creixent desconfiança d'aquest últim envers la seva dona. A la tercera part més breu, Antoinette ja es troba reclosa a Thornfield, i s'estableix el nexe d'unió amb la novel·la de Charlotte Brontë.

M'agrada: En realitat m'agrada tota la novel·la en conjunt, amb la seva ambientació, la complexitat dels personatges i les imatges que et van portant d'un lloc a l'altre de la narració. La història conté bàsicament dos punts de vista diferents, el d'Antoinette i el de Rochester, que entren en tensió i es van complementant l'un a l'altre, en tant que cadascun té només una versió dels fets o una part del panorama de conjunt. En especial la tercera part, on l'autora aconsegueix una curiosa quadratura del cercle, perquè Antoinette acaba assemblant-se sospitosament a una versió en negatiu (fotogràfic) de la mateixa Jane Eyre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons