-No teniu criats -va contestar l'altre-; només teniu esclaus i ombres. I només els esclaus poden ser intrusos, i només entre les ombres.
Aquesta és la primera novel·la que va veure la llum de l'autor anglès Charles Williams (1886-1945). Es va publicar el 1930, i inauguraria una carrera breu però força prolífica per part d'aquest inclassificable autor de misteris sobrenaturals. Dins del panorama de les lletres britàniques, l'obra de Williams no passa de ser considerada una anècdota de la literatura d'entreguerres i, si algú s'hi interessa, normalment és a través de la seva connexió amb els Inklings durant la breu estada de l'autor a Oxford. Charles Williams va ser una personalitat enigmàtica i certament excèntrica: pertanyent a una família de classe mitjana empobrida, no va poder obtenir un títol universitari per falta de mitjans, i va treballar a l'Oxford University Press, on va poder ascendir a editor des de posicions inferiors. Va estar en contacte amb cercles ocultistes, com el teosofisme o la germandat de la Rosacreu, i aquestes idees al voltant de rituals i secrets ocults, que pretenen revelar els misteris de l'univers o fins i tot arribar a dominar-los, tenen un reflex força clar a les seves novel·les. La seva fidelitat a la fe anglicana, però, es va mantenir ferma durant tota la seva vida, i d'alguna forma marca el desenllaç dels seus relats, en què la força inefable de la gràcia divina i la voluntat confiada i sense vacil·lacions dels seus protagonistes sempre acaba vencent la supèrbia i el maniqueisme de mags i savis obscurs.
Com que només n'havia llegit La nit de Tots Sants, que va ser l'última novel·la que va escriure, i que he rellegit diverses vegades al llarg dels anys, no m'esperava ni de bon tros el que trobaria a War in Heaven. Per començar, el to és molt més lleuger i humorístic, i aquest afany deliberadament jocós li escau perfectament, d'alguna manera, a una novel·la sobre la lluita còsmica entre el bé i el mal. La nit de Tots Sants adopta un to molt més solemne i seriós a l'hora d'exposar aquesta lluita, i de vegades s'endinsa en passatges feixucs i difícils d'interpretar, guiats més per la densitat de la seva prosa que per les idees mateixes que s'hi exposen. Aquí el misteri esdevé un punt més lleuger i força més accessible: la novel·la arrenca amb un assassinat que s'ha produït en una oficina d'una editorial de Londres especialitzada en llibres sobre teologia i novel·les populars, un ambient que Charles Williams coneixia de primera mà. De fet, el personatge de Lionel Racksworth, la seva situació familiar i les seves preocupacions quotidianes i ansietats metafísiques mostren força paral·lelismes amb les de l'autor mateix. Tanmateix, l'assassinat de seguida passa a un segon pla a mesura que seguim les aventures d'una sèrie de personatges a la recerca del sant Graal.
A través de certes vicissituds històriques, un calze antiquíssim custodiat a la parròquia de Fardles, un poblet de províncies, resulta ser el Graal perdut de la llegenda artúrica. L'acadèmic sir Giles Tumulty està a punt de publicar un estudi sobre el Graal que en revela l'existència i la localització exacta, però l'adinerat Gregory Persimmons, exdirector de l'editorial, aconsegueix aturar la publicació i convèncer Tumulty perquè l'ajudi a obtenir el Graal per als seus propis designis funestos. Tanmateix, a través d'un paràgraf censurat del manuscrit original, la notícia arriba al coneixement de l'ardiaca de Fardles, el senyor Davenant, que comença a sospitar dels propòsits de Persimmons a través de les seves accions insòlites. De fet, la lectura es va desenvolupant a través d'una sèrie d'intents, alguns de màgics i alguns de força prosaics, de robar el Graal per part de diversos dels personatges. Persimmons recluta una sèrie d'agents sinistres perquè l'assisteixin en la recerca del Graal, tot i que cadascun revelarà intencions diferents sobre aquest objecte, mentre que l'ardiaca comptarà amb l'ajut de dos protectors inesperats, un treballador de l'editorial i un noble catòlic veí de Fardles que pretén protegir el Graal enviant-lo a Roma. Al centre dels moviments de tots aquests personatges hi ha la família Racksworth, que esdevindran víctimes innocents de la trama que es va desplegant al seu voltant. Paral·lelament, el cos de policia intenta esclarir les circumstàncies de l'assassinat tot i que sempre aniran un pas per darrere dels esdeveniments.
La novel·la s'articula a través de dos símbols principals: d'una banda, el Graal mateix, amb totes les seves connotacions llegendàries, simbòliques i metafísiques; i d'altra banda, hi ha el contrast entre innocència i maldat que s'estableix a través del motiu de la infantesa. Pel que fa al Graal, Williams es manté fidel a la tradició d'aquest símbol religiós, de forma que l'objecte màgic esdevé, de fet, un significant buit que cada personatge, amb el seu bagatge i les seves pròpies particularitats de pensament i temperament, omple de significat. Qui tingui una formació literària, hi trobarà tot el seu llegat romàntic; els personatges malvats hi veuran un instrument per desestabilitzar l'univers o operar-hi la destrucció; l'únic que mantindrà una perspectiva més racionalista, basada en el sentit comú, és l'ardiaca Davenant, que no desitja el Graal per a res en concret però que entén perfectament la necessitat que no caigui en males mans. Gran part de l'encant pintoresc i humorístic de la novel·la és precisament com Williams diposita les esperances de salvar el món en un pastor anglicà, de mentalitat força realista i prosaica, que farà del seu seny l'arma més poderosa contra les exaltacions romàntiques tant dels seus enemics com dels seus aliats.
D'altra banda, la innocència infantil és una metàfora que recorre el text de forma força punyent. L'antic nom llatí de Fardles és Castra Parvulorum, i gran part de l'argument de la novel·la girarà al voltant dels esforços predadors de Gregory Persimmons envers el petit Adrian Racksworkth, que necessita com a víctima propiciatòria per al ritual que està a punt de fer. D'aquesta forma, el segrest de l'Adrian, que passarà per múltiples enganys i manipulacions, tant de l'infant com dels seus pares, i el segrest del Graal arribaran a identificar-se l'un amb l'altre. El punt fort de l'argument, en aquest sentit, és que els lectors som els únics que tenim la imatge de conjunt sobre tots els punts de vista a la vegada, de forma que les intencions aparentment generoses i amables de Persimmons quedaran ben clares des del principi com a manipulacions de les seves víctimes. Els seus antecedents familiars, apuntats al principi de la novel·la tot i que no se'ns despleguin amb gaires detalls, també ens ajuden amb aquesta clau interpretativa. I, com passa també a la llegenda, per poder rescatar el Graal necessitarem algú de cor pur que pugui fer-se'n digne, així que la lectura ens mantindrà constantment amb l'ai al cor sobre si els herois aconseguiran estar a l'alçada de l'ideal. Si es pot arribar a preservar o protegir la innocència dels més vulnerables, com en una fortificació, o això és un ideal inabastable que empeny els nostres esforços endavant, com fa el Graal, quedarà per veure al llarg de la lectura.
Al fons de tot del relat hi ha la tensió entre el bé i el mal i l'angoixa que aquesta pot arribar a causar a la creació sencera, i que queda molt ben encarnada en les angoixes, tant existencials com quotidianes, que atabalen en Lionel Racksworth. Williams presenta aquesta lluita metafísica entre el bé i el mal en dos plans a la vegada: un de metafísic, místic i màgic, en què grans potències i forces sobrenaturals lluiten entre elles fora de l'abast del nostre enteniment; i un altre molt més prosaic però força més fàcil d'entendre, que esdevé la lluita quotidiana del dia a dia, l'estrès de l'existència mateixa, que ens tenalla amb preguntes sense resposta i temors tan reals com, per exemple, arribar a perdre els éssers estimats. La novel·la de Williams ens retrata, així doncs, aquesta intersecció entre els dos plans, el sobrenatural i el quotidià, sense que sembli forçada sobre la pàgina. No és una novel·la que recomani especialment, si no és a interessats en novel·les al·legòriques o de rerefons religiós, però la forma com Williams agafa aquest substrat de conceptes teològics i en fa una novel·la tan divertida com trepidant m'ha semblat insuperable.
Sinopsi: La descoberta del cadàver d'un desconegut en una oficina d'una editorial de Londres posarà en marxa una sèrie d'incidents estrambòtics al voltant d'una relíquia antiquíssima que resulta ser el sant Graal, custodiat des de fa segles a la parròquia de Fardles. Mentre el malvat senyor Persimmons pretén apoderar-se del Graal per fer-hi els seus rituals de màgia obscura, l'ardiaca de Fardles, el senyor Davenant, haurà d'intentar impedir-ho gràcies a l'ajut d'una sèrie d'aliats inesperats.
M'agrada: Sempre m'agrada que un llibre m'agafi de sorpresa, i aquest m'ha fet riure, m'ha fet patir i m'ha fet pensar tot a la vegada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada