"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

28 de setembre 2020

Llegir llibres prohibits

Aquesta setmana celebrem la Setmana dels Llibres Prohibits, un esdeveniment que organitza l'ALA (American Library Association), amb la col·laboració de moltes altres organitzacions americanes d'escriptors, periodistes i llibreters, per conscienciar de la presència de la censura de llibres als Estats Units, encara avui dia, però també arreu del món.



Als Estats Units aquest és un problema punyent per a bibliotecaris i docents, ja que la prohibició de determinats llibres pot dependre directament de governs locals o regionals, o institucions educatives d'un municipi o regió determinats. Els motius per prohibir la lectura d'un determinat llibre a infants i joves acostumen a ser religiosos i polítics, i els llibres que acostumen a ser prohibits més freqüentment són els llibres infantils i juvenils, els clàssics, o els llibres que retraten les vides de minories. 

Però arreu del món, sense anar més lluny, i a través de la història, dictadures i teocràcies de tots els colors possibles s'han atorgat la prerrogativa de decidir què podem i què no podem llegir en determinats moments. No és solament la llibertat d'expressió i de creació artística el que hi està en joc, sinó la llibertat de pensament, la llibertat de formar-nos i educar-nos en un món plural i divers, i on l'altre no hagi de ser necessàriament un estrany o una amenaça, sinó que ens pugui apropar a diferents formes de veure la vida. 


Per celebrar la Setmana dels Llibres Prohibits, he revisat tots els llibres que he anat ressenyant aquests anys i he creat una lleixa amb recomanacions de llibres prohibits, en concret als Estats Units els darrers anys, i més en general arreu del món i a través de la història. Comencem per alguns dels llibres més freqüentment prohibits als Estats Units en els anys recents: 

La brúixola daurada de Philip Pullman. Tant aquest primer volum com la trilogia sencera de La matèria fosca ha estat focus de crítiques des de la seva publicació, per la seva controvertida mirada sobre la cosmovisió cristiana. Pullman ens ofereix una desconstrucció del Paradís Perdut de Milton i una revisió apassionant de les nocions de pecat original i caiguda. Tant aquesta com la sèrie de Harry Potter han estat presències habituals en aquestes llistes, cosa que fa pensar en el poder subversiu i trencador de la fantasia per a infants i joves. 

Diari del tot verídic d'un indi a mitja jornada de Sherman Alexie. Aquest és un llibre habitual a les llistes, i ha arribat a estar a les deu primeres posicions de la llista en set ocasions en els últims deu anys. Els motius al·legats per retirar aquest llibre de les escoles és molt variat: motius religiosos, llenguatge ofensiu, violència i sexe explícits, no ser adequat a la franja d'edat dels lectors, i un llarg etcètera. Totes aquestes explicacions sonen força a una excusa soterrada per tal de no adreçar el tema principal del llibre: el passat colonial dels Estats Units, i l'opressió estructural contra la minoria dels natius americans. Sherman Alexie ens explica aquesta realitat, amb un component autobiogràfic, des del punt de vista d'un adolescent que creix en una reserva per a natius americans i que, a través de la seva mirada honesta i desinhibida, ens proposa un retrat empàtic i profundament compassiu dels problemes socials que ell i la seva família han d'afrontar. És un llibre que no podré recomanar mai prou, i que agradarà tant a adolescents com a adults. 

Matar un rossinyol de Harper Lee. Aquest és un clàssic de la literatura estatunidenca del segle vint, i la seva presència a les llistes, també de forma repetida en l'última dècada, apunta al fenomen del revisionisme, força estès en temps recents. Hem de deixar que els adolescents llegeixin clàssics en què es mostra violència racista o s'empra llenguatge racista, per més obsolet que aquest hagi esdevingut? Si ocultem una part del passat, no estem mostrant una versió de la història una mica més agradosa, més per a tots els públics, del que de debò va ser? Matar un rossinyol és una lectura més vigent que mai, si mirem la injustícia racial als Estats Units avui dia, si tenim en compte que és un relat que privilegia el punt de vista dels blancs i que aprofita molt més si també es llegeix la seva novel·la companya, Vés i posa un sentinella

Els avantatges de ser un marginat de Stephen Chbosky. També ha estat habitual veure aquest llibre a les llistes ben bé des de la seva publicació, tot i que no hi apareix tan sovint des de fa uns anys. Els motius per a la seva prohibició són força variats, ja que també és un llibre que toca molts temes que preocupen els adolescents avui dia: el sexe, les drogues, l'homosexualitat, els abusos dins la parella i la família, i molts d'altres. La forma com aquestes realitats s'expliquen a la novel·la sense culpabilitzar ningú en cap moment sinó provant de donar-ne una perspectiva el més àmplia possible han fet d'aquesta novel·la un clàssic indiscutible de la literatura juvenil. El seu protagonista, en Charlie, que es troba descol·locat en el món que l'envolta i que no sempre comprèn tot el que passa al seu voltant, és un protagonista inoblidable i encantador. 

Els jocs de la fam de Suzanne Collins. Juntament amb els altres llibres que formen la trilogia, aquesta sèrie de novel·les juvenils distòpiques de Suzanne Collins també ha esdevingut un clàssic dels darrers anys. La seva presència a les llistes queda justificada pel seu retrat de violència, pel sexe explícit - tot i que no n'hi ha - i en general per ser poc adequat per al grup d'edat. (Aquest últim és un eufemisme que es repeteix molt sovint, i que, pel que he pogut entendre, es dirigeix bàsicament a representacions de violència o sexe explícits, i més veladament a tots aquells retrats que no es conformen amb la concepció de família tradicional.) La història del desafiament de la Katniss Everdeen al poder sàdic del Capitoli, amb la seva aposta per l'acció i la intriga, és una recomanació, sens dubte, que els adolescents no es poden deixar perdre. 

Res de nou a l'oest d'Erich Maria Remarque. Si ampliem la cerca i anem a prohibicions històriques pels motius polítics més variats, ens trobem aquesta novel·la d'Erich Maria Remarque sobre la primera guerra mundial vista des del punt de vista d'un soldat adolescent al front oest, al bàndol alemany. Anys més tard, l'Alemanya nazi la va prohibir per considerar-la ofensiva amb l'exèrcit alemany i la Itàlia feixista va fer el mateix a causa del seu missatge antimilitarista. Per a mi és un clàssic que tothom hauria de llegir, per la seva bellesa intrínseca tot i la duresa de les imatges retratades, i que tampoc no hauria d'acovardir els adolescents. És una lectura meravellosa en la seva poesia continguda, que ens enfronta cara a cara amb els horrors i les absurditats polítiques que se seguiran repetint al llarg del segle vint.

The Country Girls d'Edna O'Brien. Una descoberta que he fet aquest any i que és, sens dubte, una gran lectura sobre l'experiència de les dones en una societat ultraconservadora. La novel·la se situa a Irlanda, als anys 60, i retrata les vicissituds de les dues protagonistes per escapar l'educació religiosa que els és imposada i arribar a la ciutat, a Dublín, on podran gaudir d'una llibertat més gran. No és un relat gens afalagador de la societat irlandesa de l'època: presa d'un catolicisme conservador que permeava totes les facetes de la vida quotidiana, i en especial les vides de les dones, que havien de ser modelades per acomplir les expectatives del sistema patriarcal tradicional. El llibre va ser prohibit per la censura irlandesa en el moment d'aparèixer, i fins i tot se'n van cremar exemplars en fogueres públiques. Edna O'Brien fa un relat de dues adolescents atrapades en aquesta mena de món, que faran el que els sigui possible per escapar-ne, tot i que no puguin evitar quedar-hi atrapades. Un retrat molt colpidor sobre les formes retorçades que pot prendre el masclisme en el dia a dia, quan basteix totes les estructures i institucions d'una societat sencera. 

Animal Farm de George Orwell. No hi ha gaire cosa a dir d'un clàssic celebradíssim del segle vint, que ens ofereix una sàtira punyent i despietada de la història de la Revolució Russa i l'evolució posterior de la política soviètica, sobre tot durant el període de l'stalinisme. El relat és autènticament memorable no sols perquè retrata força acuradament els excessos i les brutalitats d'aquest règim, sinó també perquè a la vegada es fa extraordinàriament entretingut i divertit de llegir. Els líders soviètics al càrrec de la revolució són retratats en forma de porcs. Un cop el vell Major deixa com a llegat la seva teoria revolucionària sobre l'origen de l'explotació dels animals, els líders Napoleó i Snowball s'han de fer càrrec de gestionar la granja Manor després que els humans n'han estat expulsats. Per motius obvis, va ser censurat als països de la Unió Soviètica i a d'altres països comunistes. 

Un dia a la vida d'Ivan Denísovitx d'Alexandr Solzhenitsin. Aquesta novel·la també va ser prohibida per la Unió Soviètica poc després de la seva publicació, tot i que aquesta va rebre llum verda per part del govern de Khrusxov en un principi. És un relat molt breu que cobreix un dia a la vida del protagonista, un pres polític, en el sistema carcerari rus, el Gulag, i ni tan sols és un dia dels pitjors. La misèria material i moral en què es veuen atrapats els presoners contrasta molt fortament amb la insignificança dels delictes comesos: Ivan va a parar al Gulag indefinidament per haver estat presoner de guerra dels alemanys, cosa que el fa sospitós d'entrada d'haver estat espia. Solzhenitsin partia de la seva experiència personal, força similar a la del seu protagonista. 

July's People de Nadine Gordimer. Un clàssic molt interessant de la literatura sud-africana, que va ser prohibit a Sudàfrica durant l'època de l'apartheid, i que avui dia s'estudia a les escoles d'aquest país. La frontera entre ells i els nostres es desdibuixa perillosament quan un servent negre, July, porta la família dels seus amos blancs a viure al seu poblat per protegir-los dels disturbis racials que assolen la ciutat. Tot i que la situació que retrata Gordimer és fictícia, la situació a la Sudàfrica de l'apartheid va arribar a límits de brutalitat i discriminació contra la població negra que van mostrar al món l'autèntic rostre, racista i imperialista, de la política colonial. Al llarg d'una tensa espera, la família protagonista veu com les seves preconcepcions sobre els seus privilegis, i la seva superioritat implícita sobre els negres, que amagaven rere una façana liberal, els cauen a terra davant dels ulls. 

Us animeu a llegir llibres prohibits? 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada