Com podeu veure, la subtilesa no és la virtut principal d'Animal Farm (1945) de George Orwell. Ara bé, el que a simple vista pot semblar paròdia barroera esdevé un exercici d'anàlisi política finíssima en el moment en què ens l'agafem com a novel·la d'idees, i en veiem les implicacions metatextuals. Posem per exemple la cita que he destacat a l'inici de la ressenya. La tornem a llegir, i el primer que ens ve al cap és "Els líders eren uns porcs". Tot i així, l'afirmació en el seu sentit literal pretén reflectir el punt de vista neutral, en tercera persona, d'algú que intentés explicar el procés objectivament, com si fos un periodista o un historiador. I això precisament és el que pretén Orwell més del que podria semblar: ens exposa els fets i, aquest cop sí que amb força subtilesa, ens deixa les valoracions i les conclusions com a deures per casa. En realitat, és un exercici brillant d'equilibri entre el socialista compromès i el pensador independent: rere la història de la revolució dels animals per tal d'alliberar-se de l'esclavitud imposada per l'ésser humà, assistim al desplegament d'un règim totalitari que estén el seu domini a través de la manipulació política del llenguatge i de la història. Més que "els líders eren uns porcs" el que sembla estar dient tota l'estona és "vigileu, perquè al final no podreu distingir els uns dels altres".
La novel·la ens presenta una sàtira àcida i despietada dels vicis i corrupcions més destacades de la revolució soviètica, i la propaganda tindrà un paper fonamental en aquest esforç per alienar el desplegament dels ideal revolucionaris del seu contingut originari. A la segona de les seves reflexions sobra la violència, Slavoj Žižek cita El conflicte de les facultats de Kant, en el moment en què aquest descriu l'efecte que la Revolució Francesa té, no directament com a moviment polític, sinó en forma d'entusiasme provocat en els seus espectadors. A continuació Žižek aplica la mateixa imatge a la Unió Soviètica: "L'experiència soviètica de 'construcció del socialisme en un sol país' certament 'va acumular misèria i atrocitat', però també va generar entusiasme al cor dels espectadors (que no en van conèixer l'altra cara)." (traduït al català de Žižek, Sobre la violencia: Seis reflexiones marginales. Barcelona: Austral, 2013). El que fa Orwell a Animal Farm, doncs, més que renegar dels ideals socialistes, és despertar els lectors excessivament ingenus o entusiastes a la distància entre els ideals polítics i la misèria i atrocitat desplegades en la seva aplicació.
Sinopsi: Poc abans de morir, el Vell Patriarca, un ancià porc de la granja Manor, exposa el seu llegat a la resta d'animals de la granja, consistent en la teoria que la font del patiment i l'explotació dels animals és l'Ésser Humà, i els exhorta a estar preparats per quan arribarà la caiguda definitiva de l'ésser humà del poder. Al cap d'un temps de la mort del Patriarca, Jones, el propietari de Manor, acaba tan borratxo que s'oblida de donar menjar als animals durant dies. Davant la situació desesperada, els animals, liderats pels porcs Napoleó i Snowball, es revolten i expulsen Jones de la granja, que rebategen com a granja Animal. A partir d'aquest moment, es veuen en la necessitat d'autogestionar la granja, i això significa repartir el treball, donar-se normes, construir un molí i negociar amb l'exterior la compra de tot allò que no poden produir per si mateixos. A la vegada, els humans intenten recuperar la possessió de la granja almenys en dues ocasions, i això aboca els animals a la necessitat de defensar-se. Les friccions entre Napoleó i Snowball acaben culminant amb l'expulsió d'Snowball de la granja, i el progressiu augment del poder i la brutalitat per part de Napoleó.
M'agrada: Snowball, per descomptat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada