"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

1 de juliol de 2020

El bosc de la nit (#317)

La gent de la nit no enterra els seus morts, sinó que us pengen al coll a vosaltres, els seus estimats desperts, la criatura, esclofollada dels seus gestos. I allà on vagis va ella, totes dues, els teus vius i els seus morts, que no moriran; envers el dia, la llum, el dol, fins que totes dues sigueu carronya. 

Aquesta novel·la de l'autora estatunidenca Djuna Barnes (1892-1982) es va publicar per primer cop el 1936, i és una obra fascinant i hipnòtica sobre els cors trencats que deixa la nit en el seu recorregut cap a la llum del dia. L'ambient és el de París als bojos anys vint, que Barnes coneixia prou bé perquè en aquella època va pertànyer al cercle artístic i bohemi de la ciutat que girava al voltant de la milionària Peggy Guggenheim. El seu estil va transitar del decadentisme al modernisme, i Nightwood és una novel·la ja plenament modernista i molt experimental. Basat en experiències autobiogràfiques de l'autora, tot i que sense un argument gaire concret, el relat gira al voltant de les trobades de diferents personatges durant la nit parisina i les seves reflexions en veu alta sobre l'amor, la mort, i la identitat, especialment la identitat sexual. Cap d'ells té un passat gaire definit, i hem d'agafar-nos el poc que se'ns explica sobre els orígens d'aquests personatges amb un punt d'escepticisme d'entrada, perquè sabem que les seves identitats són construïdes més que no pas inherents als seus orígens. Els personatges són com ells escullen presentar-se, i en aquest sentit la novel·la requereix un esforç continu per relacionar els uns amb els altres, i per treure una imatge determinada de la miríada de matisos i fragments que se'ns en presenten, de tots ells. El baró Felix Volkbein és un noble austríac que en realitat no és noble, perquè sabem que el seu pare es va inventar la baronia per presentar-se en societat. El baró Fèlix coneix la Robin Vote, que se li presenta com a objecte de desig quasi animal i a qui només veu com a receptacle del seu futur successor. La Robin Vote, en realitat, només se'ns caracteritza pel seu desarrelament i la seva manca de pertinença a qualsevol lloc, i més que entendre-la com a subjecte, arribarem a veure-la només a través de com la representin els successius personatges que entraran en relació amb ella. Un cop ha tingut un fill amb el baró, el seu conflicte amb una maternitat no desitjada l'empeny a abandonar el seu matrimoni i anar a viure amb la Nora Flood, l'alter ego de l'autora en aquest cas, que es caracteritza de bones a primeres per la seva indefensió davant les traïcions dels altres. La seva ansietat vital és la de sentir-se necessitada, per això pairà tan malament la seva ruptura amb la Robin quan aquesta la deixi per anar a viure amb la Jenny Petherbridge, una identitat buida que es dedica a apropiar-se (literalment i metafòrica) de les identitats i possessions dels altres. El destinatari últim de tots aquests desenganys i frustracions, especialment els de Nora i el baró, és un metge irlandès, Matthew O'Connor, un personatge cínic i verborreic que poc a poc veurà com els patiments dels altres li fan reviure el seu propi conflicte amb la seva transsexualitat. De fet, aquest és el conflicte que se'ns expressa durant el llibre de forma més eloqüent i literal: obligat a anar a la guerra en contra de la seva voluntat quan el que volia era tenir bebès i cuidar-los i cuinar per a un home, el doctor passeja el seu trauma amb ell, fins que la seva intersecció amb la desconsolada Nora el porti al col·lapse nerviós. Aquest mateix destí, de fet, serà el que viurà la Robin en la seva successió encadenada de fugides. Si una cosa tenen els personatges de Nightwood de profundament humà, és precisament la incapacitat que tenen de perseguir la felicitat en haver acceptat amb lucidesa l'estat incomplet, imperfecte, inevitablement infeliç, de la condició humana. I què en podem treure, avui dia, d'uns personatges profundament privilegiats i profundament infeliços a la nit parisina dels bojos anys vint? La novel·la és una obra mestra de la literatura queer de tots els temps, amb el seu accent posat, no sols en les identitats sexuals no normatives dels protagonistes, que les viuen de forma tenaç i resistent, sinó també perquè assenyala directament la fluïdesa mateixa de la identitat, així com el seu caràcter performatiu. No som una etiqueta que ens posen de fora des de petits, sinó com escollim ser i com escollim presentar-nos davant dels altres: la frustració intrínseca d'aquests personatges anòmals i desarrelats parla directament de la societat que els categoritza com a desviats sense ni tan sols escoltar les seves històries. També destaca el seu accent en el cos dels personatges com a ferida, com a font de malestar i patiment, quan a la vegada els és l'única certesa. És sens dubte una novel·la que val la pena revisitar i redescobrir, perquè la seva aposta per la imatge i el simbolisme i el seu mosaic fragmentari i incomplet de relats i identitats fan de la seva lectura una experiència única i inclassificable. 

Sinopsi: La novel·la recull els encontres nocturns d'una sèrie de personatges a París i altres ciutats d'Europa i els Estats Units en diversos moments durant els anys vint. El doctor Matthew O'Connor, transsexual i veterà de guerra, acaba essent el confident no desitjat del baró Felix Volkbein i la Nora Flood, marcats tots dos per la seva relació amb la Robin Vote, una ànima infeliç i desencantada de la vida que no aconsegueix l'estabilitat amb cap de les seves parelles. 

M'agrada: És una obra tan desconcertant i difícil de classificar, que l'experiència de lectura val la pena en si mateixa. 

Cap comentari:

Publica un comentari

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons