Publicat originalment el 2003 i editat en català per primera vegada aquest mateix any, aquest text de la filòsofa marxista i activista per als drets civils Angela Davis és una reflexió aguda i pertinent sobre el sistema carcerari actual i els motius i arguments que donen força al moviment abolicionista, és a dir, la postura que defensa l'abolició del sistema de presons. Reconec que no n'havia sentit a parlar mai i, tot i que d'entrada la idea pot sonar massa radical o utòpica, el que Davis ens proposa en aquest breu assaig és repensar la nostra forma de mirar el crim i el sistema carcerari i, des d'aquesta òptica crítica amb el sistema tal com està muntat, començar a repensar fórmules alternatives que poguessin conduir en un futur a una societat sense presons.
L'anàlisi de Davis està basada, evidentment, en el sistema penitenciari estatunidenc i les evolucions històriques recents d'aquest país. Part dels seus arguments, però, són fàcils d'extrapolar a la resta del món. Per als qui consideren la proposta massa utòpica sense haver-ne analitzat als arguments, Davis fa una anàlisi històrica de fenòmens de racisme estructural a la història dels Estats Units, com l'esclavitud, el linxament o la segregació, i ens proposa simplement que la societat americana del moment va interioritzar aquestes institucions durant molts anys de la seva història, i que l'abolició d'aquestes estructures sonava igual d'idealista, irrealitzable i utòpica. Aquestes arrels històriques apunten cap a un sistema de criminalització sistemàtica de les minories racials, que a la vegada revela connexions certament pertorbadores amb la dinàmica de creixement autosostingut del capitalisme.
La ràpida industrialització dels estats del sud dels Estats Units després de l'abolició de l'esclavitud, per exemple, té molt a veure amb l'ús de la mà d'obra dels presos, majoritàriament negres, i les connexions capitalistes del sistema carcerari troben la seva màxima expressió quan, a partir dels anys vuitanta del segle vint, durant el mandat del president Reagan, es comença a construir el "complex industrial carcerari", és a dir, una xarxa d'interessos corporatius al voltant de la seguretat i la provisió de serveis a les presons, quan no directament la privatització de les presons. Aquest fenomen va portar a un augment exponencial de la població carcerària en les últimes dècades, incloent-hi també l'augment igualment exponencial de les presons per a dones.
El biaix de gènere en el sistema punitiu és un altre dels aspectes que l'autora analitza en aquest treball, així com la delicada posició del feminisme al respecte: en un sistema radicalment injust contra les minories criminalitzades, la reivindicació de la igualtat entre reclusos i recluses ha portat, paradoxalment, a l'enduriment de les condicions de vida tant d'uns com d'altres, tenint en compte també el biaix sexual dels abusos que es produeixen a les presons per a dones. Un altre aspecte que el text tracta més de passada i col·lateralment és el dels altres col·lectius penalitzats que no es troben a les presons, com per exemple els reclusos als centres de detenció d'immigrants o als centres de menors.
El darrer capítol del text proposa alternatives força realistes i coherents per tal de crear un món futur sense presons. De vegades, és en el darrer capítol ("solucions" o "alternatives") on els assajos filosòfics poden perdre pistonada, fins i tot quan ofereixen les diagnosis més lúcides i crítiques, però en aquest cas la proposta sorprèn i impacta precisament per la seva senzillesa. Les solucions aportades per Davis se situen en dos blocs: d'una banda, la lluita contra el desmantellament recent de l'estat del benestar i, per tant, contra la criminalitat com a problema d'arrel socioeconòmica i racial i, d'altra banda, la substitució del concepte de justicia punitiva pel de justícia reparadora o retributiva, que desvincula la relació aparentment necessària entre crim i càstig. En el primer bloc és on les solucions poden sonar més familiars als lectors d'esquerres: la revitalització de l'educació, la millora del sistema sanitari públic, la descriminalització de pràctiques com el consum de drogues o la prostitució, la promoció dels drets dels migrants i la lluita contra la violència masclista en són uns quants exemples. En el segon bloc les iniciatives històriques per proposar sistemes retributius de justícia, o mètodes alternatius al sistema judicial per a la resolució de conflictes, com la mediació, han tingut manifestacions en el passat que són ben conegudes. En definitiva, una lectura que pot ser molt profitosa per a tothom en general, i que planteja un debat sobre la societat contemporània tal com està construïda que resulta més necessari i vigent que mai.
Continguts: El primer capítol és una introducció clara i entenedora als temes principals tractats al llibre. El segon capítol explora les arrels històriques del racisme als Estats Units, i les connexions entre les estructures racistes de l'esclavatge, el linxament i la segregació amb el seu successor històric, el sistema carcerari. L'ús dels presos com a mà d'obra gratuïta en el procés d'industrialització del Sud apunta ja a la futura privatització i mercantilització del sistema carcerari que es durà a terme durant les últimes dècades del segle vint. El capítol tercer analitza, també històricament, el concepte de rehabilitació lligat a la Il·lustració europea i el seu impacte en la Revolució Americana, i el retrocés generalitzat d'aquest concepte en el sistema carcerari a partir de la implementació del complex industrial carcerari. El capítol quart se centra en la perspectiva específica de les dones dins la presó, per analitzar les estructures sexistes que permeen les institucions penitenciàries. El capítol cinquè analitza el complex industrial carcerari que converteix les empreses privades en principals beneficiàries del sistema carcerari i del seu creixement, i que porta com a conseqüència la progressiva privatització dels sistemes carceraris arreu del món. Aquesta dinàmica es veu íntimament relacionada amb els processos de desmantellament de l'estat del benestar i de desindustrialització que marquen el tombant del segle vint-i-u. El capítol sisè aborda alternatives abolicionistes al sistema carcerari actual, centrat en la discriminació sistèmica de les minories i una noció de justícia que és eminentment punitiva.
M'agrada: Ha estat una descoberta, sens dubte, que fa replantejar prejudicis interioritzats sobre la societat en què vivim. El pròleg de Jordi Cuixart i l'epíleg de David Fernàndez de l'edició catalana són, indiscutiblement, punts forts d'aquesta proposta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada