Sula (#322)

Si sóc capaç de fer-me això a mi mateixa, què creieu que us faré a vosaltres? 

Aquesta novel·la de l'autora estatunidenca Toni Morrison (1931-2019), premi Nobel de Literatura el 1993, es va publicar el 1973, i és una novel·la breu, però dolorosa i colpidora com és en general l'obra d'aquesta autora. Relata la vida d'una comunitat negra a les afores d'una ciutat d'Ohio, durant el període que va des dels anys 20 als anys 60. Les seves protagonistes són dues noies de la mateixa edat, Sula Peace i Nel Wright, que es fan amigues de petites i veuran com l'edat adulta els farà prendre camins molt diferents, pel que fa a l'estil de vida i a les decisions que hauran d'afrontar. Per tal d'arribar a aquestes cruïlles de la vida, en realitat, haurem d'assistir a la seva infància i a les seves respectives trajectòries familiars, on arribarem a comprendre les personalitats i les decisions que prenen cadascuna o, més aviat, les decisions que no els està permès prendre. 

Perquè Sula és una història, principalment, sobre la condició de ser dona i negra, una doble indefensió que les protagonistes han d'aprendre a suportar si no es volen veure destruïdes pel camí. Mentre que Nel assumeix els rols de dona submissa primer a la seva mare i després al seu marit, Sula prové d'una família desestructurada: els seus models de comportament són el caràcter fort de la seva àvia, que ha afrontat una vida de soledat forçada extingint tota traça d'amor del seu cor, o desenvolupant un tipus d'amor destructor que ens recorda inevitablement a les decisions desesperades de la Sethe de Beloved. D'altra banda, l'altre model femení és la seva mare, Hannah, que després de quedar-se viuda se'n va al llit amb tots els homes del barri. D'aquestes dues dones Sula aprèn que no fa falta lligar-se a un home per tal de realitzar els seus desitjos més íntims i provar de realitzar-se com a persona, però en el món que ens retrata Toni Morrison aquest exercici de la llibertat és autodestructiu, perquè col·loca la persona immediatament en contra de la comunitat. 

Com també passava a Beloved, Sula ens descriu una forma d'estimar que es basa en fer mal als altres per pura desesperació o, potser, com a afirmació d'una dignitat intrínseca que els altres no reconeixeran des de fora i que, per tant, un mateix ha de reivindicar encara que sigui a base de guanyar-se'n el rebuig. És així com la figura de Sula acaba per adquirir una dimensió mítica dins la seva comunitat, per convertir-se en una mena de presència amenaçadora i benefactora a la vegada, que els veïns del barri se senten orgullosos de menysprear, però que la comunitat sencera necessita per mantenir la seva estabilitat. Sense la dona perduda a qui culpar de tots els mals, cadascú hauria d'assumir la seva responsabilitat pels seus propis actes. Mentre que la figura de la Sula es va magnificant a mesura que passen els anys, la de la Nel sembla que es vagi fent més petita, en tant que el viatge d'aquesta es basarà en reconèixer que el que la uneix a la seva amiga és molt més del que aparentment les separa. 

És per això que la història és més complexa que tan sols les trajectòries vitals de les dues protagonistes, per convertir-se en la història d'una comunitat sencera que ha de viure tots els seus traumes i trencaments des de l'aïllament i la impotència dels seus membres. Com també passava a Song of Solomon, el relat juga amb els trops, el pensament màgic i les expectatives d'un relat mític, de forma que s'inicia amb la fundació de la comunitat, i ens ofereix un relat totalment circular. El desposseït Shadrack és una presència dins la narració que en determina també l'inici i el final, condensant en el trauma dels veterans de la primera guerra mundial la resta de traumes que la comunitat negra no s'atreveix a posar en paraules: el terror a una mort sobtada, a la mutilació, a la revolta sobtada que només aconsegueix soterrar aquells que s'hi veuen arrossegats. 

En aquest sentit, Beloved ens oferia un fet traumàtic i hi girava constantment al voltant, de forma que els traumes i les violències revelades pels altres personatges quedaven d'alguna forma subsumits dins d'aquest esdeveniment fundacional. Aquí, en canvi, assistim a una sèrie consecutiva de violències i desgràcies que es produeixen de forma inesperada i fortuïta, i que podem escollir llegir com a relacionades entre elles o no fer-ho, perquè és tan sols el pensament mític rere el to de la narració el que ens fa llegir cada esdeveniment com a presagi ominós o coda macabra de cadascun dels altres. En aquest sentit és un llibre que explora sense aturador les seves pròpies imatges i símbols, i que en la seva bellesa condensa el patiment i la impotència de generacions. Una bona recomanació si ja sou fans de Morrison, i si no la coneixeu encara, aquesta novel·la és un bon punt de partida. 

Sinopsi: Dues amigues d'infància, Sula Peace i Nel Wright, creixen juntes en una barriada pobra anomenada The Bottom a la ciutat de Medallion a Ohio. Tot i que les seves famílies són molt diferents, les dues aprenen a fer-se més fortes a base de compartir la seva soledat. Quan es fan més grans, Nel es casa i Sula desapareix del poble misteriosament. Deu anys després, quan Sula torni al poble per fer net amb el seu passat, les seves vides es tornaran a entrecreuar de forma inesperada. 

M'agrada: El seu desenllaç rodó, que dona un sentit de conclusió a la novel·la sencera, i la història de Shadrack als marges de la narració.