"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

9 de maig de 2020

Fahrenheit 451 (#303)

Trobarem un munt de gent solitària la setmana que ve i el mes que ve i l'any que ve. I quan ens preguntin què estem fent, els pots dir: Estem recordant. Això és el que ens farà triomfar a llarg termini. 

Aquesta novel·la de l'autor estatunidenc Ray Bradbury (1920-2012) es va publicar per primera vegada l'any 1953 i, de fet, va ser la seva primera novel·la després d'haver publicat nombrosos relats curts. Ha esdevingut amb raó un dels clàssics de la literatura distòpica del segle vint, en presentar-nos una societat americana que ha decidit intercanviar la llibertat per l'entreteniment. Pensar fa por i desestabilitza l'individu; on hi ha diferència d'opinions hi ha conflicte i, per tant, la població queda atreta irremeiablement per un gaudi immediat, innocu i buit de tot contingut. Bradbury va ser prou perspicaç per veure que el Gran Germà no apareix de sobte de la nit al dia, si no es crea una opinió pública creixentment desinformada, infantilitzada i anestesiada pels inputs mediàtics amb què és bombardejada constantment: primer arriben l'anestèsia i l'oblit per part de la població, només després un estat panòptic i carceller. En una societat on el pensament és l'element destorbador, llegir s'ha convertit en una activitat clandestina, i el cos de bombers, en una era en què els habitatges han estat reconstruïts a prova d'incendis, fa el paper de policia política, i es dedica a perseguir els dissidents i cremar-los els llibres. El protagonista, Guy Montag, és un d'aquests bombers, que un bon dia se n'adona que, malgrat viure en una societat feliç, ell mateix no és feliç com a individu, i comença a fer-se preguntes per tal de trobar la font d'aquest malestar. Bradbury va escriure aquesta novel·la curta pensant en l'etapa de les persecucions polítiques del senador McCarthy, un període de censura cultural i persecució política fèrria de tot allò que pogués suggerir la més mínima heterodòxia respecte de les idees del govern. La crema de llibres era també un record força present en el moment en què s'escriu el llibre, i totes aquestes idees es fan molt presents en el text, que tracta principalment d'allò que configura el món humà, i de com pot ser tan fràgil i tan fàcil de perdre a la vegada. La memòria i l'oblit també esdevenen un tema principal de la novel·la, en tant que és la memòria el que ens manté ancorats a la nostra condició humana, que ens connecta als altres i ens permet esdevenir autènticament creatius. És una novel·la breu i que fa de molt bon llegir. Ray Bradbury la va composar a partir d'ajuntar motius i situacions que ja havien aparegut en alguns dels seus relats curts, i això es nota en el resultat final: tot i que la novel·la segueix en tot moment el punt de vista privilegiat del protagonista, els personatges secundaris van apareixent i desapareixent de la trama per fer tots el seu petit paper. Les seves històries personals no se'ns acaben mai de revelar plenament, i queden obertes als marges de la narració per especular-hi. L'estil narratiu és molt preciosista, carregat de metàfores i imatges que es van comparant a les diverses experiències del protagonista, com si la novel·la mateixa ens volgués fer convèncer del que aquesta societat fictícia s'està perdent. És una lectura molt recomanable per a tota mena de públics, que pot agradar més o menys, però que proporciona un missatge molt directe, clar i eloqüent del potencial alliberador del pensament i de la literatura. 

Sinopsi: En un futur distòpic dels Estats Units, els bombers es dediquen a cremar llibres que uns pocs dissidents amaguen a casa seva de forma clandestina. Un d'aquests bombers, Guy Montag, comença a robar llibres de les fogueres per tal d'esbrinar per què hi ha gent que s'arrisca a morir per ells, mentre la seva dona Mildred es troba cada cop més anestesiada per les drogues i els programes d'entreteniment que veu en unes pantalles gegants instal·lades a les parets del seu saló. Montag no és del tot conscient que està iniciant un camí molt perillós que canviarà la seva vida per sempre. 

M'agrada: Potser les digressions filosòfiques en què s'embranquen els personatges, especialment Beatty i Faber, en detriment de l'argument de la novel·la. 

Cap comentari:

Publica un comentari

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons