Aquesta lectura que recomano avui és una novel·la molt curiosa i que m'ha deixat impressions barrejades. Publicada l'any 1949, va ser la primera novel·la de l'autora britànica Dodie Smith (1896-1990), que ja era coneguda d'abans per les seves obres de teatre. El seu marit i ella s'havien traslladat als Estats Units amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial, ja que ell era objector de consciència, i a la novel·la Dodie Smith fa un retrat nostàlgic i romàntic del món rural anglès a través de la mirada somiadora i innocent de la protagonista, l'adolescent Cassandra Mortmain.
Els protagonistes són una família de classe mitjana que s'han empobrit fins al llindar de la indigència, i viuen en un castell ruïnós perquè un bon dia el pare, un escriptor en crisi creativa, va enamorar-se del lloc i va decidir llogar-lo. La família està composta pel pare, tancat a la seva cambra i incapaç de proveir un futur per als seus fills; la segona esposa del pare, una artista bohèmia; i els tres fills: la gran, Rose, és la que té una consciència més clara de la seva pobresa, i està desesperada per aconseguir un marit ric; la segona, la Cassandra, aspira a ser escriptora, i al llarg de la novel·la anem descobrint en primera persona el seu pas a la maduresa, i el germà petit, en Thomas, és l'únic dels fills que aspira a seguir els estudis i anar a la universitat. A la família també hi ha un servent orfe, l'Stephen, que és l'única font d'ingressos per als Mortmain i que de tota la vida està enamorat de Cassandra.
Reconec que si no hagués llegit aquesta novel·la just després dels assajos de Virginia Woolf m'hagués perdut una mica el context sociocultural en què s'inscriu el text i la càrrega d'opressió que transmet, de vegades de forma força explícita, cap a les seves protagonistes femenines. Les germanes Rose i Cassandra pertanyen a la "classe mitjana educada", i un cop acabada l'escola l'únic que poden fer és quedar-se a casa esperant que els plogui un marit del cel, ja que no poden plantejar-se treballar fora de casa. I de fet, la història és bàsicament això: com si fos una revisió de les trames més conegudes de les novel·les de Jane Austen, les seves perspectives canvien quan arriben al veïnat els propietaris del castell, dos germans americans farcits de diners i amb una càrrega enorme de prejudicis sobre Anglaterra. Però ja no ens trobem en temps de Jane Austen: les tècniques de seducció i de flirteig han canviat, i la tàctica de Rose de caçar el germà gran per la seva fortuna es fa molt evident des del principi i posa en guàrdia els nouvinguts.
El que segueix és una típica comèdia de maneres, basada en els mals entesos, els enganys i força confusa en les anades i vingudes dels sentiments dels personatges, i que només tendeix a reafirmar els valors tradicionals respecte de la família i el matrimoni. Ara bé, gratant sota la superfície de la trama amorosa s'hi troben moltes més coses amagades, i hi ha certes fortaleses que acaben redimint els aspectes de la novel·la que han envellit pitjor.
En primer lloc, hi ha la veu narrativa de la Cassandra i la seva evolució al llarg de la novel·la. Com a narradora es fa força creïble en el seu creixement, quan comencem a veure-la subvertir i capgirar les seves afirmacions inicials a través de les seves accions posteriors. Així se'ns ofereix el relat d'una noia que pretén amagar-se el patiment del seu dia a dia descrivint-lo en un to romàntic i exaltat, no perquè sigui una noia ingènua, sinó perquè escull presentar-se així, de forma més o menys inconscient, i al llarg de la novel·la anem veient la seva evolució cap a un to més madur i realista.
Aquest recurs a la primera persona de Cassandra també afegeix un nivell de complexitat a la proposta quan ens adonem que és una narradora tremendament esbiaixada i parcial: és fàcil jutjar l'actitud de la Rose des del punt de vista de la seva germana, però el que la narració revela entre línies és una persona desesperada i que actua per necessitat en tot moment. És per això que la imatge de conjunt de la novel·la, especialment en la seva primera part, ofereix una visió molt més fosca i depriment de la vida de la família del que podria semblar només a través de les descripcions que en fa la Cassandra. És molt trist llegir com la família comença a fer àpats complets o a tenir roba de recanvi només després que la Rose s'hagi promès amb un home ric. Fins i tot la idea que Cassandra pugui arribar a anar a la universitat només sorgeix com a possibilitat real de futur en aquell moment.
En tercer lloc, hi ha el desenllaç de la trama que afecta al pare de la família, i aquí és on s'enforteix més la lectura freudiana de la novel·la, que es fa molt present al llarg de l'argument. Un dels punts més febles de la novel·la és l'assentiment passiu de la muller i els fills davant dels abusos del pare, que es revela com un personatge agressiu i violent en determinats moments de la trama i a qui ningú ni tan sols se li passa pel cap de qüestionar. La part més problemàtica de la novel·la és quan tota aquesta violència per part de la figura patriarcal queda justificada pel seu temperament artístic. Ara bé, la situació fa un gir quan la Cassandra i en Thomas decideixen "castigar" el seu pare per al bé de la seva creació artística. És millor no revelar gaire detalls de l'argument, però en aquest episodi en concret és reconfortant veure com els fills finalment prenent el rol de pares proveïdors, fent que així el pare es pugui alliberar finalment del seu rol de marrec consentit.
Bé, no puc revelar gaires detalls de la trama, perquè precisament és en els seus girs i sorpreses que rau l'encant de la novel·la, així com també en alguns moments d'humor inesperats, com els que proporciona la figura del vicari del poble per exemple, i també en els motius més simbòlics i màgics, que remeten als contes de fades, com per exemple en el moment en què la Rose fa el seu particular pacte amb el diable. És una lectura recomanable per a aquells a qui us agradi aquest tipus d'història, molt tradicional amb els rols de gènere i de classe i que no subverteix gaire les expectatives en aquest sentit. Tot i així, fa de bon llegir en tant que és molt més intel·ligent que la majoria de relats per a noies d'aquesta mateixa època.
Sinopsi: En un moment indeterminat dels anys 30, l'adolescent Cassandra Mortmain narra les seves aventures sentimentals en primera persona, així com les de la seva germana. L'arribada dels dos germans hereus del castell on viuen fa xocar en un principi dos móns totalment oposats amb els seus prejudicis: el de la riquesa i el de la pobresa, d'una banda, i el dels Estats Units i Anglaterra de l'altra.
M'agrada: L'autenticitat de la veu narradora, amb el seu recurs a un punt de vista especialment subjectiu i esbiaixat, i on les intencions i els pensaments dels altres personatges s'han d'anar intuint entre línies.
No m'agrada: El to és força conservador, sexista i passat de moda durant tota la novel·la, especialment pel que fa als rols de gènere i de classe, i a la justificació continuada de la figura del pare de família. El recurs a l'humor de vegades queda una mica forçat per la sordidesa de la vida dels protagonistes. A més, els girs de guió en la trama amorosa queden una mica forçats també en determinats moments, especialment cap al desenllaç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada