Telèmac: Qui es posaria a dormir al costat d'un monstre marí?

Cant IV de l'Odissea

Aquest capítol narra l'estada de Telèmac a Esparta, a la cort de Menelau. Quan Paris, un dels prínceps de Troia, va raptar Helena, l'esposa de Menelau, aquest va posar en marxa la guerra de Troia per tal de recuperar-la. En el capítol anterior vam conèixer per Nèstor que Menelau havia tingut un retorn força accidentat a casa seva. Aquí coneixerem les seves aventures en primera persona.

Quan Telèmac i Pisístrat arriben a la cort d'Esparta, es queden profundament admirats per la riquesa del palau de Menelau. De nou es posen en marxa els rituals de l'hospitalitat, i la reina Helena reconeix la identitat de Telèmac quan aquest es posa a plorar en sentir les paraules de Menelau sobre el seu pare, Odisseu. Tots els assistents al banquet es posen a plorar en recordar Odisseu i les atrocitats comeses a la guerra de Troia, i Helena els droga la beguda perquè se sentin alegres. Aleshores, Helena narra alguns episodis de les gestes d'Odisseu a Troia. En una ocasió, Odisseu es va infiltrar a la ciutat disfressat de pidolaire, episodi que és significatiu perquè es repetirà quan Odisseu arribi a Ítaca. Aquí Helena renega de la seva fugida a Troia amb Paris, i revela que durant l'última etapa de la guerra va començar a afavorir el bàndol dels aqueus. Menelau relata a continuació l'episodi del cavall de Troia.

Al matí següent, Telèmac continua fent-li preguntes a Menelau sobre el seu pare. Aleshores Menelau relata la seva aventura amb el déu Proteu a l'illa de Faros. Idòtea, una nimfa filla de Proteu, suggereix a Menelau un parany per tal que pugui atrapar Proteu i obtenir les seves respostes. Menelau i els seus homes es disfressen amb unes pells de foques i es camuflen dins del ramat de foques de Proteu. Quan aquest s'adorm, li cauen a sobre i el retenen impedint que canviï de forma, mentre Proteu prova de convertir-se en diversos animals.

Proteu, l'ancià del mar de N. C. Wyeth (1929)

Proteu aconsella a Menelau la millor forma de tornar a casa sa i estalvi i li relata el retorn del seu germà Agamèmnon a Micenes. Aquest relat ja ha aparegut esmentat en els capítols anteriors, però aquí la història se'ns ofereix amb tots els detalls. A continuació, Proteu li parla de l'últim dels herois que falta per retornar a casa: Odisseu. Proteu li revela que es troba captiu a l'illa de la nimfa Calipso, sense nau ni tripulació. Un cop obtinguda aquesta informació, Telèmac es disposa a tornar a Ítaca. Telèmac i Menelau s'acomiaden oferint-se diversos regals l'un a l'altre.

Paral·lelament a aquests fets, a Ítaca, els pretendents planegen una emboscada contra Telèmac amb la intenció de matar-lo tan bon punt torni a casa. L'herald Medont informa a Penèlope d'aquest pla, i aquesta s'assabenta de l'absència del seu fill. Penèlope és confortada per Euriclea i per Atena en la forma d'Iftima, la germana de Penèlope.

A continuació uns breus apunts que poden ser útils per entendre aquests primers quatre capítols. D'una banda, el cicle micènic (tota una sèrie de mites al voltant de la família d'Agamèmnon) tenen una gran importància a l'Odissea perquè formen el contrapunt del relat de la família d'Odisseu. D'altra banda, cal entendre també quin és el paper del viatge de Telèmac dins de l'obra sencera, i per què l'obra se'ns introdueix amb aquests quatre capítols, quan Odisseu encara no ha aparegut pròpiament en el text.

El cicle micènic

El cicle micènic és un conjunt de mites que tenen a veure amb el paper d'Agamèmnon a la guerra de Troia i les seves relacions familiars abans i després de la guerra. Abans d'anar a la guerra, Agamèmnon va sacrificar la seva filla Ifigènia als déus, i això va provocar l'animositat de la seva dona, Clitemnestra, que va prendre Egist com a amant. Egist era cosí d'Agamèmnon i també tenia motius per a la revenja.

La història sencera és força complexa, i es remunta als pares d'Egist i Agamèmnon, els germans Atreu i Tiestes, amb canibalisme inclòs. En podeu trobar resums a diversos llocs a Internet o a diccionaris i enciclopèdies de mitologia. El cas és que Egist i Clitemnestra van ocupar el tron de Micenes en absència d'Agamèmnon, però quan aquest va tornar a casa, el van assassinar. Electra, una de les seves filles, va amagar el fill petit d'Agamèmnon i Clitemnestra, Orestes, i aquest va créixer a l'exili. Quan es va fer gran, va tornar a Micenes i va venjar l'assassinat del seu pare matant la seva mare i Egist. L'episodi del retorn d'Agamèmnon i la posterior revenja per part d'Electra i Orestes va ser desenvolupada amb detall en diverses tragèdies de l'època clàssica: a la trilogia de l'Orestíada d'Èsquil (Agamèmnon, Les coèfores i Les eumènides) i a Electra de Sòfocles. Totes elles són molt bones lectures.

La importància d'aquest relat per a l'Odissea és que presenta un paral·lel amb la història que ens ocupa, la del retorn d'Odisseu. Els valors i actituds positius en el relat d'Odisseu tenen el seu revers negatiu en la història de Micenes, i el paral·lel es pot rastrejar quasi punt per punt. Vegem-ne un petit resum:

Odisseu / Agamèmnon: en tots dos casos, són l'heroi absent que ha de tornar a casa. Mentre que Odisseu és astut i intel·ligent, i recorre a paranys per poder evitar les possibles represàlies dels pretendents, Agamèmnon peca d'excés de confiança, i cau de quatre grapes en la trama ordida per la seva esposa, Clitemnestra.

Penèlope / Clitemnestra: són models oposats de feminitat i del rol de l'esposa. Mentre que Clitemnestra pretén ocupar el tron del seu marit mentre aquest és absent, i col·loca el seu amant en aquest rol, Penèlope es manté pacient i fidel al seu marit i rebutja tots els pretendents. Hem vist anteriorment com, en diversos mites, se'ns presenta aquesta prerrogativa de la reina d'escollir un nou marit quan el tron ha quedat vacant, però la falta de Clitemnestra és la d'actuar com si el seu marit fos mort. Penèlope també és molt més intel·ligent, en aquest sentit, i és conscient del risc que comporta l'elecció d'un marit en substitució d'Odisseu.

Telèmac / Orestes: també són dos models diferents (tot i que no oposats) de "pietat filial", per expressar-ho d'alguna manera. En l'Odissea, Orestes rep tota mena de lloances per la seva decisió de venjar el seu pare: la seva acció de matar Clitemnestra i Egist es llegeix en tot moment com l'acompliment d'un deure familiar. En canvi, Telèmac es mostra refractari a començar a assassinar pretendents a tort i a dret, i això de vegades es llegeix com a feblesa per part del jove. Ara bé, el fet que Odisseu sigui viu és una diferència important entre les dues situacions: Orestes porta a terme una venjança de sang, contra l'assassinat del seu pare (les normes de pietat familiar són força estrictes, en aquest sentit, i aquest és un tema recurrent a les tragèdies clàssiques), mentre que l'abast de l'ofensa dels pretendents no arriba a aquests extrems. En aquest sentit, l'actitud més continguda i reflexiva de Telèmac (els epítets que més freqüentment rep al text són "prudent" i "assenyat") acaba tenint la seva recompensa positiva al final de l'Odissea, quan aconsegueix ajudar el seu pare a recuperar el tron d'Ítaca: en presència d'Odisseu, la revenja li correspon a aquest i no a Telèmac.

Els pretendents / Egist: els casos també són paral·lels, tot i que els pretendents es troben amb la negativa de Penèlope i la pretensió de Telèmac al tron com a principals obstacles per a la successió al tron. En canvi, Egist té la via més lliure, i també té una pretensió al tron com a familiar directe d'Agamèmnon. Sembla que Egist presenta un caràcter més prudent i calculador que els pretendents, però finalment el destí de tots ells és similar.

Als següents enllaços hi trobareu resums del cicle micènic, en anglès. Com he dit, en podeu trobar a moltes altres fonts amb cerques senzilles.

The Mycenaean Saga

Agamemnon and the Cursed House of Atreus de Ben Potter, a Classical Wisdom Weekly.

Ara, uns breus apunts, per finalitzar, sobre la importància d'aquests primers quatre capítols de l'Odissea dins de l'obra en general.

El viatge de Telèmac

Com hem vist, aquests quatre primers capítols són introductoris, i fan la funció de plantejament per a tota l'obra, i ja a partir d'aquest punt entrarem pròpiament al relat d'Odisseu, que és el centre de la narració. Tanmateix, el poeta s'esforça per presentar-nos amb detall la complexitat de la situació a Ítaca, i també el caràcter de Telèmac a l'hora d'afrontar els seus dilemes.

El viatge de Telèmac és un relat de pas a la majoria d'edat, i representa una mena de procés educatiu per al príncep. Al llarg d'aquests capítols, Telèmac aprèn a exercir les convencions socials que s'esperen d'un noble (amb aspiracions a rei, com hem vist anteriorment), i veiem repetidament com exerceix els rituals de súplica, d'hospitalitat, i practica les habilitats oratòries a les corts de Nèstor i de Menelau. També rep els consells i recomanacions dels seus mentors, Mentes i Mèntor, i al final del seu viatge sembla que ha adquirit una experiència més gran en els afers públics del que tenia en el punt de partida. (I si donem per bones les suposicions sobre el bany amb Policasta, la seva maduresa sexual també formaria part d'aquest pas a l'edat adulta.)

Ara bé, el viatge és important també perquè és una preparació del retrobament de Telèmac amb el pare que amb prou feines ha conegut mai. Més endavant parlarem del trop del reconeixement en la literatura grega. El comentari de Nèstor sobre el patronatge d'Atena sobre Odisseu, i el relat que fa Helena d'Odisseu a Troia vestit de pidolaire són elements que Telèmac utilitzarà més endavant, a Ítaca, per reconèixer la veritable identitat del seu pare. Telèmac és l'únic personatge que accepta la paraula d'Odisseu sobre la seva identitat, però que no en pot reconèixer cap signe físic o visible (semata), ja que no l'ha vist mai. En aquest sentit, la informació guanyada en les visites a Pilos i Esparta seran decisives per a Telèmac.

Aquesta tesi sobre la relació entre el viatge de Telèmac i el seu posterior reconeixement d'Odisseu l'he trobada al següent article, que val molt la pena de llegir: