Aquesta novel·la de 2011 del periodista francès Sorj Chalandon és una lectura molt colpidora sobre el conflicte nord-irlandès, especialment durant els anys de confrontació armada als carrers a les dècades dels setanta i vuitanta, entre paramilitars republicans irlandesos, paramilitars nord-irlandesos lleials a la corona britànica, i l'exèrcit i la policia britànics, en el que es coneix com els Troubles. Chalandon va viure de prop aquesta època, com a corresponsal per al diari Libération, i va travar una amistat amb un destacat membre de l'IRA, Denis Donaldson (1950-2006), en qui està inspirat el protagonista de la novel·la. El 2005, Donaldson va confessar en roda de premsa que havia estat confident de l'MI-5 durant anys, cosa que el va marcar com a traïdor a la causa davant l'opinió pública, i va precipitar el seu assassinat l'any següent en circumstàncies no esclarides. Retorn a Killybegs és una ficció en què Chalandon es planteja la psicologia del traïdor, especula sobre les causes que hi podia haver hagut rere la decisió de passar a informar els britànics, i ens ofereix un retrat molt complex i matisat del conflicte, amb els seus antecedents històrics i les seves conseqüències més devastadores per a tots els implicats. La seva traducció al català es va publicar el 2014, però enguany ha gaudit d'una nova onada de popularitat arran de la resolució de la querella per difamació que va plantejar Gerry Adams contra la BBC, i que ha acabat guanyant.
La novel·la és breu i intensa, amb un estil poètic i introspectiu, que ens recrea en primera persona els pensaments i sentiments del protagonista amb un flux de consciència continu i un marcat to confessional, de manera que la narració va revelant en primera persona totes les circumstàncies que el van portar a trair la causa republicana i col·laborar amb els seus enemics. Per donar una visió un punt més àmplia del conflicte, Chalandon ens situa en els antecedents familiars del protagonista fictici, Tyrone Meehan, i el fa néixer vint-i-cinc anys abans que Donaldson. Així doncs, a través de les memòries de Tyrone sobre el seu pare, Patraig Meehan, ens remuntem als temps de la independència irlandesa i la posterior guerra civil, que el progenitor va viure amb un profund sentiment de derrota. Aquest sentiment de derrotes i frustracions contínues anirà pervivint després en les lluites dels fills, i la figura del pare - ambiguament identificada amb l'orgull de la terra irlandesa en els moments bons però amb la violència de la dominació anglesa en els moments dolents - anirà esdevenint una metàfora dels predicaments vitals i emocionals del protagonista, a mesura que vagi evolucionant el seu compromís polític.
A través de la militància de Meehan fill, la narració ens posa en contacte amb els aspectes més violents i cruents de la lluita armada, i també amb la guerra de resistència passiva lluitada a les presons, especialment durant el període de les vagues d'higiene, que Chalandon descriu a través del protagonista amb una precisió quasi clínica que s'arriba a fer dolorosa sobre la pàgina, i posteriorment, les vagues de fam, que no van servir per commoure el govern de Margaret Thatcher i van acabar amb desenes de morts entre els vaguistes. En aquest sentit, la narració fa molt per posar-nos dins la ment i el punt de vista del protagonista, i fer-nos partícips de com podia percebre aquests esdeveniments des de la seva òptica subjectiva. Per exemple, hi ha un moment durant l'episodi de les vagues de fam, en què Meehan veu com transporten un defallit Bobby Sands embolicat amb llençols, i l'escena evoca inequívocament la imatgeria d'un Crist sofrent. A propòsit del catolicisme, la novel·la també retrata l'ambigüitat de les interseccions entre el conflicte polític i el seu vessant religiós i cultural, amb uns combatents profundament convençuts de la seva fe i uns capellans amb el deure de rebutjar la violència armada.
A través d'aquests antecedents, i després de múltiples imatges de violència sense pal·liatius, arribem a la traïció, que l'autor ens descriu factualment, però sense arribar a elucidar-ne del tot les motivacions més profundes. En realitat, Donaldson no les va arribar a revelar mai i de les esparses paraules de la seva confessió només ens queden, com fa la novel·la, les múltiples suposicions i especulacions que en puguem arribar a treure. La novel·la planteja la possibilitat que la traïció, en realitat, fos més fruit de les circumstàncies i de la necessitat que no pas d'una convicció política real, i això encara afegeix una dimensió de tragèdia o de fatalitat a la novel·la, a partir del moment en què el protagonista s'entregui a racionalitzar o provar de justificar per a si mateix la lògica dels seus actes. De fet, des del vessant polític hi ha l'argument de la lluita pel relat: el fet que la revolució necessiti un revers fosc o un enemic intern per poder mantenir intacta la puresa dels ideals o, com en un petit episodi de la trama fa palès un capellà conegut de Meehan, l'amarga constatació que no hi hauria sacrifici ni salvació sense un Judes que traeixi primer. Aquest plantejament m'ha recordat inevitablement la novel·la Un gra de blat de Ngũgĩ wa Thiong'o, i la connexió implícita entre la lluita anticolonial kenyana i irlandesa, que sempre acaba aflorant en algun punt de la història dels Troubles.
La novel·la, així doncs, ens presenta un relat molt complex i ambigu sobre el conflicte, que en cap moment pretén assenyalar bons i dolents concrets, sinó que es basa més aviat a contraposar la violència i la brutalitat de les accions comeses en els dos bàndols, i que presenta els individus com a peons d'unes estructures i institucions més grans que ells i que sovint els aclaparen amb la seva implacabilitat. Tot i això, en cap moment no es pot acusar l'autor de buscar l'equidistància: la novel·la ens presenta sense cap mena de pal·liatius la crueltat del govern britànic sobre la colònia irlandesa, especialment cruenta amb els catòlics nord-irlandesos un cop efectuada la partició de l'illa, i retrata la violència republicana en tot moment com a moviment defensiu. Tanmateix, els efectes de la guerra són sempre devastadors sobre tots dos bàndols, i quan es produeix l'escalada de violència i els combatents van esdevenint fanàtics de la causa, els horrors que cada individu ha de suportar, i les racionalitzacions de cada bàndol, cada cop es fan més feixucs sobre la consciència.
Un dels fils conductors més clars de la novel·la, a part de la identificació amb el pare i la circularitat geogràfica de la narració, amb el retorn a Killybegs, són els breus episodis d'humanització i deshumanització que va presenciant el protagonista, quasi com petites epifanies que el van endinsant en un laberint emocional cada cop més fosc i opressiu. Les brutals escenes de tortures i assassinats se'ns van intercalant amb petits moments de compassió o d'humanitat que provenen de persones d'ambdós bàndols, i que van marcant el protagonista amb un dolor que de vegades es farà encara més profund que la violència més desfermada. Retorn a Killybegs és una novel·la excel·lent, que ens retrata una realitat política i social molt complexa però sense caure en simplificacions ni maniqueismes, i que revela a cada pas el coneixement profund que Chalandon té del conflicte irlandès i del desgast i la desolació que arriba a causar en les persones que s'hi veuen immerses. És una bona recomanació per a interessats en el tema, sens dubte.
Sinopsi: La novel·la ens narra la trajectòria de Tyrone Meehan, combatent de l'IRA durant el conflicte nord-irlandès, fins a revelar a principis dels anys dos mil el seu paper com a informador per al servei d'intel·ligència britànic. A partir d'aquest moment, Meehan rebutja la protecció que se li ofereix i la possibilitat d'exiliar-se del seu país, i retorna al seu poble natal, Killybegs, a la república irlandesa, amb la convicció profunda que és home mort.
M'agrada: La minuciosa construcció de la novel·la, amb una extraordinària atenció als detalls i a les imatges recurrents a través d'una cronologia no lineal. La cuidada psicologia del protagonista, amb tota la seva ambigüitat, i l'accent de la narració en la humanitat dels personatges dins del món profundament deshumanitzat de la lluita armada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada