Publicat el 2021, aquest és un dels darrers assajos del filòsof eslovè Slavoj Žižek, i consisteix en un recull de peces curtes, articles i reflexions, sobre diversos temes d'actualitat que han sacsejat la política mundial els últims anys. Com passa sovint amb els articles d'actualitat, el fort sentit d'immediatesa que queda en llegir-los ve acompanyat també per una impressió general d'obsolescència accelerada. Es circumscriuen a fets que van passar entre 2019 i 2020, com l'assalt al Capitoli per part dels manifestants pro-Trump després de la derrota electoral, i les conseqüències més directes de l'esclat de la pandèmia de Covid. Mentre que hi ha elements posteriors que han marcat l'actualitat i que no queden reflectits al llibre, com la invasió russa d'Ucraïna el 2022, o el segon mandat de Trump, que Žižek no arriba a preveure, també hi ha moments d'una lucidesa que sembla quasi profètica en vistes dels desenvolupaments posteriors dels fets: l'anàlisi de l'auge dels moviments populistes d'extrema dreta arreu dels països occidentals, per exemple, i la lògica fal·laç amb què els defensors del govern d'Israel recorren a l'acusació d'antisemitisme contra qualsevol que critiqui la seva colonització dels territoris palestins.
És, per tant, un text ple de reflexions breus i de temes molt diversos, que van confluint en un fil conductor de defensa d'una radicalitat alternativa, dirigida a canviar el sistema d'una banda, però també perfectament conscient que els canvis radicals i des de baix no poden tenir èxit sense estructures de poder fermes que puguin mantenir l'estabilitat política el dia després de la revolució. En aquest assaig es veu força clara l'ambivalència característica de Žižek, que sovint apareix davant dels seus crítics indistintament com a populista proper a l'extrema dreta o com a radical marxista defensor dels règims comunistes autocràtics. Hi ha moments del text en què els seus arguments el porten a flirtar amb aquests extrems, és cert, i en aquest sentit hi he vist el Žižek més mediàtic i efectista. Tot i així, aquesta dissolució dels límits entre el discurs d'esquerra i el de dreta és un fenomen fàcil de reconèixer en el panorama polític actual, i fa de bon llegir una argumentació capaç de criticar ambdues posicions, desemmascarar-ne la retòrica, i fins i tot aventurar, en algun moment, plantejaments alternatius.
Per començar, el fil teòric del text ens situa en la lluita ideològica que es produeix dins les fronteres de cada país: l'antiga divisió de l'ordre mundial en dos blocs ideològics ha quedat rellevada per una tensió múltiple entre diverses reivindicacions dins del territori de cada estat. Dins d'aquesta actualitat extremadament caòtica i confusa d'interpretar, l'autor ens anima a provar d'esbrinar quins d'aquests conflictes són amb moviments autènticament emancipadors, que pretenen crear un sistema de vida més just, i quins són esclats reaccionaris de violència contra aquests mateixos discursos emancipadors, en defensa d'un statu quo que perceben amenaçat. La distinció pot semblar força maniquea a simple vista, i en realitat el text cau en simplificacions i generalitzacions en determinats exemples de casos pràctics que no ajuden a reforçar l'argument, però tanmateix la imatge de conjunt que pretén retratar Žižek és força més complexa que això. La seva crítica pretén desemmascarar una esquerra acomodada en el seu discurs populista, especialment quan accedeix a càrrecs de poder, igual d'interessada a mantenir el funcionament estable del sistema liberal-capitalista que la dreta populista que porta a terme el mateix objectiu amb un discurs més directe i desacomplexat. L'autor acusa aquest sector de l'esquerra d'actuar des de la hipocresia i el paternalisme, per exemple en els debats sobre immigració i ecologia, i en aquest sentit destapa les contradiccions inherents al discurs políticament correcte que l'esquerra en els darrers anys intenta imposar des de dalt.
D'altra banda, també m'ha semblat interessant la defensa que fa d'una Europa forta, i del seu llegat il·lustrat pel que fa a defensa del multiculturalisme i els drets humans davant les amenaces de les potències autocràtiques actuals. En aquest sentit, la seva anàlisi de l'actualitat política m'ha desconcertat i m'ha aclarit certs conceptes a parts iguals: es tracta d'un Žižek més optimista que no pas cínic, però des d'un optimisme que arriba precisament en el moment en què ja s'ha acceptat que la catàstrofe fa temps que s'ha produït, i que ja estem vivint de fet en un món postapocalíptic. Davant dels discursos alarmistes que posposen una catàstrofe sempre imminent, i que emmascaren una lògica de la inacció i la confiança en el sistema tal com està, l'experiència de la pandèmia va ser un punt d'inflexió a l'hora de crear consciència en els ciutadans d'arreu del món (però especialment els dels països rics i occidentals) del nivell d'incertesa, desemparament i caos informatiu en què ens trobem per defecte.
Žižek acaba el text amb una reivindicació del comunisme com a única sortida racional a la situació política en què ens trobem actualment, però un comunisme que encara no ha estat definit ni posat en pràctica, un cop s'ha demostrat que no ens salvaran ni el marxisme original, que també cal revisar i criticar a bastament, ni les fórmules autocràtiques esgotades durant el segle vint. És una lectura molt recomanable, tot i que a moments hi pugui sortir el Žižek més mediàtic i provocador, que analitza l'actualitat política actual des de la immediatesa, més que no pas el Žižek més teòric i sistemàtic d'altres obres seves més programàtiques. Tot i així, hi ha moments de la reflexió que són molt reveladors, i que en redimeixen els aspectes més precipitats o que queden més obsolets a la llum de desenvolupaments posteriors dels fets que descriu.
Continguts: El llibre consta de reflexions força curtes sobre diversos temes d'actualitat que Žižek analitza entre els anys 2019 i 2020. Hi parla dels conflictes armats al Llevant, els moviments de protesta a Hong Kong, els nous desenvolupaments polítics a Bolívia i Xile, l'esclat de les manifestacions dels armilles grogues a França, l'impacte mundial de la pandèmia de Covid i la política estatunidenca a la llum del primer mandat de Trump, entre d'altres temes. A través de totes aquestes reflexions, l'autor aprofundeix en la seva anàlisi de la realitat política en termes ideològics, i exposa com tots aquests fets revelen el rerefons de lluita i conflicte social que sovint queda latent en les lluites polítiques i de discurs.
M'agrada: El pessimisme desenfadat de Žižek, que brilla especialment a l'hora de diagnosticar la realitat d'una forma molt lúcida i directa, i que critica tant els populismes de dreta com els d'esquerra.
No m'agrada: De vegades el raonament cau en simplificacions o idealitzacions de certs moviments populistes que demanarien una anàlisi més profunda i matisada de la realitat social que tenen darrere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada