Aquesta novel·la de l'autor kenyà Ngũgĩ wa Thiong'o es va publicar per primer cop el 2006. Va representar un èxit immediat a la seva Kenya natal en l'originial en kikuiu, i va crear un impacte immediat en l'escena literària internacional a través de la traducció a l'anglès que en va fer l'autor mateix. Hi ha un consens generalitzat a l'hora de considerar-la la seva obra mestra, i ara que l'he llegit a mi també m'ho ha semblat. Si us va agradar El diable a la creu, aquesta novel·la de segur que us agradarà: és una mena de versió augmentada i millorada del tipus de sàtira política i social que oferia aquella novel·la de 1980, però mentre que El diable a la creu es llegia més aviat com a obra teatral, amb un accent en la farsa i en la caricatura que conduïen a un final tràgic, aquí, a El Bruixot del Corb, la narració pren una direcció força més experimental, cap a la novel·la d'idees i d'imatges que deconstrueix a cada pas les seves pròpies premisses.
Ambientat a la fictícia República Independent d'Aburĩria, excolònia britànica i dictadura de partit únic, el relat segueix la cursa per mantenir-se al poder del líder aburĩri, el mandat del qual s'inspira clarament en el règim de Daniel arap Moi a Kenya durant els anys vuitanta i noranta, que es va veure marcat per la corrupció generalitzada de la classe política i la brutal repressió de qualsevol mostra de dissidència. L'autor i tota una generació d'escriptors i intel·lectuals kenyans la van patir en primera persona: Ngũgĩ només va tornar a Kenya des del seu exili estatunidenc una vegada, el 2004, i l'agressió que van patir ell i la seva dona en aquest viatge va representar la gènesi d'aquesta novel·la. En ella, Ngũgĩ retrata el seu estat de profunda decepció amb la política africana i la seva deriva neocolonial, afavorida i aplaudida sense reserves per les potències occidentals que posaran, en tot moment, els seus interessos econòmics per sobre del respecte als drets humans. Ara bé, la novel·la presenta un tapís molt complex de matisos i variacions sobre aquesta impressió generalitzada de desencantament, de manera que el discurs de resistència acaba brillant per sota de totes les injustícies que han d'afrontar els seus personatges.
L'argument gira al voltant d'un nou projecte del Líder d'Aburĩria per tal de reafirmar el seu poder: una torre en forma d'escala que li permetrà pujar al cel a conversar amb Déu, a l'estil de l'empresa bíblica de la torre de Babel. És clar que el Nemrod bíblic no tenia el suport d'inversors internacionals ni de les línies de crèdit que ofereix el Banc Global, així que el dictador aburĩri es proposa triomfar on el seu predecessor havia fracassat. Gran part de la novel·la se centra en les relacions diplomàtiques que s'estableixen entre el govern aburĩri i els delegats del Banc Global per tal d'arribar a un acord de finançament per al projecte. Paral·lelament, dues faccions oposades encapçalades per dos ministres del govern començaran una sèrie de lluites internes per aconseguir el poder, mentre que un promotor de la ciutat, Titus Tajirika, començarà a guanyar ascendència dins del règim en ser-li encarregat el contracte d'obra.
Tot sembla anar de meravella fins que la dissidència popular organitzada es deixa entreveure per les esquerdes del projecte, boicotejant-ne els actes oficials i denunciant una empresa faraònica que malgastarà inversions internacionals mentre la població passa gana, l'atur és endèmic i l'epidèmia de sida està eliminant generacions senceres de treballadors. A l'exèrcit i a la policia política se'ls ha girat feina, però el que no s'esperen és que l'amenaça més important a l'estabilitat del règim arribi per part d'un personatge misteriós, el Bruixot del Corb, que té poders màgics de guariment i de destrucció dels enemics, que sap el secret per fer créixer diners dels arbres i que pot canviar de forma a voluntat. L'altra part de l'argument de la novel·la segueix les aventures d'aquest bruixot, Kamĩtĩ, que mai no ha tingut la intenció de convertir-se en símbol de res, menys de resistència al règim, però que va observant amb impotència com la història dels seus propis poders s'escapa de les seves mans per efecte infal·lible del boca-orella.
També és el relat de la relació entre Kamĩtĩ i la seva parella, Nyawĩra, que pertany a una organització clandestina que té per objectiu acabar amb el règim del Líder i tornar el poder al poble, i que veu de seguida el potencial subversiu d'un poder com el del Bruixot, especialment pel que fa a transmetre esperança a una població esgotada i destrossada. De fet, el Bruixot del Corb és un personatge que construeixen entre tots dos i les històries del qual posen en circulació conjuntament: ara bé, mentre que Nyawĩra està compromesa políticament i veu la necessitat de passar a l'acció, Kamĩtĩ prefereix amagar-se de la política i romandre en contacte amb la natura, dedicant-se a la contemplació mística que ha après de la seva etapa d'estudis a l'Índia, i exercint els seus poders de guariment exclusivament com a consol i bàlsam per a les dures vides dels desafavorits. Podran conciliar-se, aquestes dues postures, o la seva relació de parella es veu abocada al fracàs? Què haurà de fer el Bruixot del Corb quan no siguin els desafavorits els qui truquin a la seva porta per demanar-li remeis, sinó els poderosos per posar els seus poders al servei de la dictadura?
De vegades el compromís polític no s'escull, sinó que cau pel propi pes de les circumstàncies, i el Bruixot del Corb es trobarà en aquest dilema. Quan una misteriosa malaltia d'origen desconegut posi en risc la vida del Líder i, per tant, l'estabilitat del seu mandat, el govern l'obligarà a posar-se al seu servei, mentre que la Nyawĩra, a causa de les seves activitats subversives, serà acusada de terrorisme i es convertirà en enemiga pública de l'Estat. A través de totes les vicissituds creuades de diversos personatges que aniran entrant i sortint de la trama, assistirem a aquesta kafkiana lluita pel poder per part dels governants, i per l'alliberament per part del poble. Igual que passava amb El diable a la creu, la sàtira política que porta a terme l'autor recorda inevitablement El mestre i Margarida de Bulgàkov: quan els governants juguen a ser Déu, la màgia negra, la bruixeria i els contubernis amb Satanàs seran eines inesperades que posaran la dictadura en perill i en tot moment capgiraran les expectatives prèvies que en pugui tenir el lector. Ara bé, en aquest cas, Ngũgĩ evita aquest tipus de talls dualistes i ofereix un retrat de les polítiques africana i mundial molt més matisat i complex que en la seva novel·la anterior: els dimonis i els genis malignes poden ser eines discursives per a la subversió del poder imperant, però també encarnen tot el dolor i patiment que aquest pot arribar a causar, en el seu afany de devorar la riquesa del poble parasitàriament sense tornar mai res a canvi.
En aquest sentit és una lectura fascinant, per tot el que té de simbòlica i al·legòrica i, a la vegada, pel realisme desapassionat amb què retrata la situació present dels països africans dins l'escenari de la política i l'economia globals. El to de la narració s'inspira en la mitologia i la narrativa tradicional africana transmesa de forma oral, de manera que mai no tenim una versió definitiva dels fets, sinó múltiples explicacions paral·leles a un determinat episodi que s'han anat estenent en forma de rumors. La trama es va desenvolupant amb un constant recurs al realisme màgic que, a mig camí de la novel·la, es transforma directament en fantasia desfermada, sempre al servei de la sàtira política més descarnada i visceral. És una novel·la totalment desbordant, que no s'esgota amb una única lectura, i que a cada pàgina mostra una riquesa i una saviesa que revelen Ngũgĩ com l'autèntic mestre que és.
Sinopsi: A la República d'Aburĩria a principis del segle vint-i-u, el president anuncia un nou projecte per reafirmar la inqüestionabilitat del seu poder: una obra de dimensions faraòniques que li ha de permetre arribar al cel i posar-se a l'alçada de Déu. Davant de l'ambient generalitzat de descontentament amb el projecte, el govern engega una campanya de brutal repressió de la dissidència política, mentre que de cara a l'exterior ha de congraciar-se amb els directius del Banc Global, amb seu als Estats Units, perquè proporcionin a crèdit els fons necessaris per dur a terme la construcció. Paral·lelament, salta a la fama un personatge misteriós però de poders màgics incalculables, el Bruixot del Corb, que amenaça l'estabilitat del poder aburĩri, però que els poderosos intentaran posar al seu servei sigui al preu que sigui.
M'agrada: És la millor obra de ficció que he llegit a Ngũgĩ fins ara, i això ja d'entrada és dir molt. El recurs a la fantasia de tall al·legòric i simbòlic és un dels seus punts més forts, així com el seu ús mesurat del suspens i la sorpresa en un relat en què, literalment, pot passar qualsevol cosa en qualsevol moment.
En podeu llegir uns fragments aquí.
És una absoluta meravella. M'encanta El Bruixot del Corb...
ResponEliminaSí! És una novel·la espectacular. La millor de Ngugi fins ara.
ResponElimina