Aquesta novel·la de 1974 és considerada a hores d'ara una de les millors de la seva autora, Ursula K. Le Guin (1929-2018), així com una de les millors novel·les de ciència-ficció que s'hagin escrit mai. És una de les més polítiques que mai he llegit, si més no. L'acció se situa a cavall entre dos planetes veïns, Anarres i Urras, i la novel·la és perfectament simètrica, no tan sols en l'estructura i en les decisions formals, sinó també pel que fa al contingut. Tots dos planetes mantenen una relació econòmica - Anarres és una colònia d'Urras - però la seva diferència principal és que tots dos es regeixen per sistemes polítics oposats.
Urras és el que coneixeríem com un sistema capitalista, el valor fonamental del qual és la propietat. La seva societat està altament jerarquitzada, i de seguida comença a excloure la llibertat de l'equació, creant una societat segregada en què la divisió entre rics i pobres es fa insalvable, i l'explotació que aquests pateixen a mans de l'elit econòmica es perpetua a través de la repressió i el secretisme. La societat d'Anarres, de fet, va sorgir en el cor d'Urras, en forma de revolució contra el poder i les institucions, i de la mà d'una visionària, Odo, que va posar les bases teòriques d'un sistema anarquista. En comptes de provar de reprimir o contenir una revolució inevitable, els governants urrastis van desterrar els rebels odonians a un planeta deshabitat, Anarres, on aquests es van instal·lar i van crear la societat perfecta. La societat creada pels anarrestis és una utopia comunitària, basada en la solidaritat i en el treball, on no hi ha institucions de cap tipus, i conseqüentment, la llibertat ha de ser absoluta per tal que l'individu es pugui auto-realitzar de la forma que cregui convenient. Sense cap noció de la propietat o dels diners, el treball és vist com una necessitat que ningú no imposa sobre ningú - cap anarresti hi està obligat, de fet - però que tothom assumeix de grat per al bé de la comunitat. En una societat on no hi ha cap noció de càstig perquè no hi ha cap noció de retribució, on tot és gratuït, l'anomalia més perseguida i penalitzada és l'egoisme. Tanmateix, l'única penalització possible és la desaprovació social, ja que tampoc no hi ha cap sistema de justícia ni institucions penitenciàries.
El relat narra el viatge d'anada i tornada de Shevek, un científic anarresti, a Urras, i la seva estada en aquest planeta. A través dels seus capítols se'ns va descobrint la finalitat d'aquest viatge, així com els problemes i obstacles que Shevek anirà trobant per tal d'acomplir la seva missió i salvaguardar-la dels interessos partidistes de les diverses comunitats amb qui s'anirà relacionant. L'estructura de la novel·la també és simètrica, en tant que va intercalant dos relats diferents: en primer lloc, el de l'accidentat viatge de Shevek a Urras i tot el que s'hi esdevé; paral·lelament, també se'ns descriu tota la trajectòria personal de Shevek a Anarres, des que és un infant fins al moment en què decideix emprendre el viatge, i d'aquesta forma arribem a conèixer les seves motivacions personals, polítiques i professionals a l'hora de visitar el món urrasti.
El que la novel·la anirà revelant poc a poc són les anomalies que es produeixen al cor d'aquests dos sistemes aparentment immòbils: mentre que al cor d'Urras s'hi està gestant una revolució dels desposseïts, que pretén derrocar les institucions de poder d'aquest món per tal d'acabar amb la desigualtat present, el món d'Anarres s'ha anat estancant al llarg dels anys, i el que havia començat com a comunitarisme ara es transforma en pressió brutal contra la individualitat. L'administració d'un món polític igualitari sense jerarquies i estructures comença a fossilitzar en una burocràcia impersonal i cruel, i en una pressió social que castiga durament la llibertat de pensament, la creació artística i, de fet, qualsevol manifestació massa estrident d'individualitat, titllada immediatament de comportament antisocial.
Els desposseïts és una novel·la d'idees que agradarà als fans de la ciència ficció més clàssica: les tensions entre aquests dos móns imaginaris són indestriables del context cultural de la Guerra Freda, en què l'altre desconegut a l'altra banda el mur pot ser interpretat a la vegada com a amenaça per al poder i esperança secreta per a la dissidència. A cavall entre aquests dos móns, el protagonista acaba retratat com a dissident en tots dos, no sempre per voluntat pròpia, i un dels grans misteris de la lectura és com acabarà esclatant tota aquesta tensió acumulada entre les dues societats. Els desposseïts és una lectura molt recomanable, no sols per a amants de la ciència-ficció, sinó en general per a tots aquells a qui agradin les lectures reflexives i especulatives sobre els móns polítics que construïm i que ens oprimeixen.
Sinopsi: La novel·la s'obre amb el viatge d'anada d'un científic anarresti, Shevek, al planeta Urras, amb l'esperança de poder compartir allà unes teories científiques innovadores que poden revolucionar el món de la física i de la tecnologia, però que són rebutjades al seu planeta natal, Anarres. Al llarg de la narració assistirem a les vicissituds del seu viatge, així com a la història del seu passat i de la seva formació fins a arribar al moment present.
M'agrada: Els paral·lelismes i les relacions ocultes que es van establint al llarg de la narració entre dos móns tan diferents, i la magnífica forma com la novel·la està escrita i estructurada. És una de les millors obres que he llegit d'Ursula K. Le Guin fins al moment, i això és dir molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada