Celebrem novament el Tolkien Reading Day, Dia de Llegir Tolkien, i enguany la Tolkien Society ens ha proposat el tema "Unlikely heroes", "Herois improbables", com a centre d'interès de la lectura. Aquest any m'ha costat molt decidir-me per un text en concret i, després de canviar d'idea unes quantes vegades, finalment rellegeixo "Errantry", un poema de la col·lecció Les aventures de Tom Bombadil de 1962, que ja s'havia publicat el 1933 a The Oxford Magazine. A part de ser un dels poemes més originals i més reconeguts de Tolkien, també té un paper destacat dins l'envitricollat procés de creació de la Terra Mitjana: Tolkien el va reelaborar posteriorment i es va convertir en "La cançó d'Eärendil", molt més èpica i solemne, que figura a El Senyor dels Anells.
D'entrada traduir-lo a una altra llengua és directament un desafiament: el poema presenta un esquema rítmic molt peculiar, l'assonància trisil·làbica, que combina sèries d'una síl·laba tònica i dues d'àtones, el que en català equivaldria a repetir sèries de paraules esdrúixoles de quatre síl·labes. Tolkien es va basar en la melodia d'una coneguda cançó de Gilbert i Sullivan de 1876, "I am the Very Model of a Modern Major-General", pensada per ser cantada amb un ritme molt ràpid i provocar un efecte d'embarbussament. La complexitat no s'acaba aquí: la rima del poema es produeix al final de cada vers entre els versos parells, però també entre el final d'un vers imparell i el principi del següent. Vegem-ne un exemple:
He SAT and SANG a MElody,
his ERrantry a-TARrying;
he BEGged a PRETty BUTterfly
that FLUTtered by to MARry him.
En majúscula hi ha les síl·labes tòniques. Els versos parells de la quarteta rimen entre ells: per exemple, tarrying rima amb marry him. D'altra banda, els versos imparells rimen amb l'inici del següent vers, és a dir: a melody rima amb his errantry i, butterfly rima amb fluttered by. Per si no n'hi ha prou, Tolkien recorre a paraules inventades quan li convé que encaixin dins d'aquest esquema rítmic, i així apareixen el riu Derrilyn (no el confongueu amb la localitat irlandesa de Derrylin) o els regnes màgics de Belmarie, Thellamie, Fantasie, Aerie i Faerie, que he traduït com bonament he pogut.
No cal dir que conservar totes aquestes peculiaritats mètriques en una traducció que, a més, romangui fidel al contingut original està completament per sobre de les meves possibilitats. Per començar, em va semblar directament impossible construir el poema sencer a base de paraules esdrúixoles com góndola. Per sort, els dos primers versos de seguida em van donar la clau que havia de seguir: on Tolkien utilitza les esdrúixoles trisíl·labes, com PASsenger, MESsenger i MAriner, jo vaig optar per l'opció més evident, la traducció literal. Passatger, missatger i mariner passen a ser paraules agudes, així que vaig optar per mantenir una regularitat de versos octosíl·labs masculins. Per fer encaixar el contingut dins l'esquema mètric m'he hagut de prendre llibertats, i he lamentat algunes pèrdues pel camí, però he intentat mantenir-me fidel a l'original en la mesura que ha estat possible.
Pel que fa al títol, no m'acaba de satisfer, perquè l'original és intraduïble: "Errantry" és a la vegada el nom abstracte sobre el fet d'errar (és a dir, equivaldria a la paraula "errància", si existís en català) i també es refereix al quest o missió que ha d'acomplir un cavaller errant, i que el protagonista del poema oblida constantment. Sense complicar-me gaire la vida, he optat per "Errant", que es pot interpretar simultàniament com a verb en gerundi, l'activitat que fa el protagonista, o com l'adjectiu que el qualifica, com en un "cavaller errant". No és gaire lluït, però haurà de fer el fet.
I per acabar, un petit apunt sobre el contingut: possiblement, la connexió amb els herois té més a veure amb l'evolució posterior del poema i l'aparició d'Eärendil que no pas amb el divertiment primigeni, en què el protagonista és un cavaller errant, ardit i valerós, sí, però menut, fatxenda i força desmemoriat. L'obra de Tolkien està farcida d'herois improbables, i en gran part es basa a desconstruir una noció de l'heroïcitat heretada de l'èpica tradicional, i fer-la encaixar en una sensibilitat romàntica i psicològicament més propera als nostres dies, en què l'heroïcitat no consisteix a tenir unes qualitats sobrehumanes, sinó a sobreposar-se a les pròpies limitacions i arribar a donar-ho tot quan és necessari. Em fa l'efecte, però, que la improbabilitat és l'obra sencera de Tolkien: abans d'Eärendil, hi havia l'antífona d'Advent, la tradició de les fades menudes, i una cançó de Gilbert i Sullivan.
Que passeu bon Dia de Llegir Tolkien!
 |
| Coberta de Pauline Bayes (Font) |
ERRANT
Hi havia un xiroi passatger,
un missatger, un mariner:
va fer-se una góndola d'or
per viatjar i hi va posar
un sac de taronges lluents
i farinetes per berenar;
la perfumà amb flor de marduix,
espígol ver i cardamom.
Va cridar la flota dels vents
per fer-se enllà tot carregat
per travessar, de rius, disset
que ferms li sortien al pas.
Va tocar terra en solitud
allà entre còdols i rocam
on el riu Derrilyn fervent
s'allunya sempre alegrement.
Després es va endinsar pels prats
fins a l'indret de l'Ombra trist,
per sobre i sota dels turons
va errar per un camí penós.
Va seure a cantar una cançó,
deixant la tasca, romancer;
a una voliana demanà,
tot encisat, en casament.
Ella amb menyspreu el rebutjà
i se'n rigué sense pietat;
llavors es va posar a estudiar
les arts del mag i del ferrer.
Va teixir un tel com l'aire fi
per atrapar-la i, per volar,
es va fer una ala d'escarabat
i una altra amb plomes de pardal.
La va sorprendre d'improvís
amb fil d'aranya llis i prim;
li va fer dolços pavellons
amb lliris per cambra nupcial,
i amb flors i borrissol de card
un tàlem on pogués niar;
i amb sedes blanques com de tel
la va vestir de llum d'argent.
Va enfilar gemmes en collars,
però ella els va malbaratar
i amargament s'hi barallà;
llavors va marxar, desolat,
i corsecant la va deixar,
alçant el vol amb un calfred;
una ventada rere seu
com oreneta el va enlairar.
Els arxipèlags va passar
on creix calèndula brillant,
on hi ha nombroses fonts d'argent
i hi ha muntanyes d'or dels elfs.
Va aficionar-se a guerrejar
i a fer saqueig enllà del mar,
i anava errant per Bellmarí,
i Tel·lamí, i Fantasí.
Es va fer un escut i un casquet
amb vori i amb coralls marins,
i de maragda un espasí,
i va lluitar terriblement
amb els aeris guerrers elfs
i amb fantasiaires paladins,
de cabells rossos i ulls brillants,
que el provocaven en combat.
De cristalls era el cosselet,
i la beina de quars brillant;
la llança tallada amb banús
lluïa amb la punta d'argent.
De malaquita eren els dards,
i estalactita, que brandà
contra espiadimonis nats
al Paradís, i els derrotà.
Es va enfrontar als grans Borinots,
als Brunzidors, i als Abellots,
i conquerí la Bresca d'Or;
i amb un vaixell va retornar,
de teranyines i fullam
cobert per un dosser florit,
on es va asseure per brunyir
el seu arnès ben clar i brillant.
Encara es va entretenir més
a visitar remots illots,
on no hi havia més que herbei;
i així va desfer el seu camí
per arribar fins a la llar,
amb bresca i mel, on recordà
la tasca que havia acceptat!
Amb tanta proesa i romanç,
del cap li havia anat marxant,
vagant pel món amunt i avall.
Així que avui se n'ha d'anar
amb góndola a refer el camí,
per sempre més un missatger,
un passatger, un romancer,
com una ploma voleiant,
un mariner que porta el vent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada