"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

4 de setembre de 2019

Sempre hem viscut al castell (#261)

... i el diumenge al matí em vaig estirar amb en Jonas, escoltant els seus contes. Tots els contes de gats comencen fent així: "La meva mare, que va ser el primer gat, em va explicar això" i jo em vaig quedar amb el cap prop d'en Jonas, escoltant-lo. 

Aquesta novel·la va ser l'última de l'autora nord-americana Shirley Jackson (1916-1965). Es va publicar el 1962, tres anys abans de la mort de l'autora, quan aquesta ja es trobava reclosa a casa seva, afectada per l'agorafòbia i els brots d'ansietat que li van impedir sortir al carrer durant els últims anys de la seva vida. Part d'aquesta experiència psicològica es troba a les pàgines d'aquest relat fascinant i corprenedor, sobre dues germanes que viuen a la casa familiar, amb el seu oncle malalt, després d'una tragèdia familiar que els ha marcat per sempre i que els ha transformat també en pàries dins del poble on viuen. La narració ens ve en primera persona a través de la protagonista, Mary Katherine Blackwood, coneguda com a Merricat, una noia de divuit anys que sembla anclada als dotze, moment en què va tenir lloc el misteriós enverinament per arsènic de tota la família. Els únics supervivents de l'incident van ser Merricat, la seva germana gran Constance, que va ser acusada de l'assassinat però posteriorment absolta, i l'oncle Julian, que es troba invàlid a causa de les seqüeles que li va deixar el verí. Mentre que Constance és una cuidadora atenta i abnegada, fàcilment manipulable, una figura dolça i maternal que cuida de l'oncle i la germana amb dedicació constant, Merricat és una noia salvatge i fantasiosa, que mira la realitat a través del seu propi prisma, i que confia plenament en la seva capacitat de transformar el món a través del pensament màgic. Merricat pronuncia encanteris que protegeixen la casa i la família, i col·loca amulets en llocs estratègics per tal de canviar el futur. El seu gat Jonas és el seu únic amic. El primer capítol ens submergeix plenament, ja d'entrada, en la brutalitat sense concessions que trobarem a la novel·la. La protagonista, que ha d'anar a comprar al poble perquè Constance és incapaç d'abandonar la casa, ha de fer front, en la seva incursió setmanal al poble, amb el rebuig i l'assetjament obert dels seus habitants, que la insulten i l'agredeixen sense compassió. Part d'aquest rebuig també es troba en l'experiència personal de Jackson, que va ser víctima, juntament amb el seu marit i els seus fills, de l'antisemitisme i l'anti-intel·lectualisme dels habitants del seu poble. La història no acaba aquí, però. La fràgil estabilitat en què viuen els tres membres de la família es veurà pertorbada quan arribi a la casa un visitant, el cosí Charles Blackwood, decidit a prendre les regnes de la situació i a fer sortir Constance del seu aïllament. Tanmateix, la tragèdia del passat s'interposa entre tots els personatges, i el misteri sobre qui va matar realment la família Blackwood anirà revelant noves facetes i nous detalls a mesura que vagi avançant el relat. Com passa també a La maledicció de Hill House, el relat es basteix més sobre el que no es diu obertament que sobre el text escrit, i rere les pors i reticències dels protagonistes trobem antecedents passats d'abusos, maltractaments i explotacions que no podem arribar a conèixer totalment, sinó només a interpretar i a imaginar entre línies. Ara bé, potser aquesta novel·la, més que l'anterior, explora els rols de gènere amb més profunditat, i confronta les seves protagonistes als fantasmes d'un món patriarcal en què, paradoxalment, la decisió més assenyada pugui ser romandre dins la seguretat de l'àmbit domèstic. Tanmateix, la narració no és totalment explícita al respecte: sabem que hi ha un misteri girant al voltant de la figura del pare de família, i la veritable tensió es produeix quan el nouvingut, el visitant, amenaça amb convertir-se en la propera figura paterna. Els rols de gènere estan tan marcats en un món conservador i tancat en què el pare de família ho controla tot, que no sabem ben bé quines rancúnies o revenges secretes es poden amagar rere cada gest, cada paraula o cada moviment aparentment innocent. Ara bé, reconec que aquesta novel·la no m'ha sorprès tant com l'altra, i la revelació al final del relat és quelcom que es pot llegir entre línies ben bé des dels primers capítols - crec que Shirley Jackson deixa les pistes força clares amb tota la intenció. Tot i així, Sempre hem viscut al castell és una novel·la molt més poètica, on el món imaginari de la protagonista dirigeix la seva escapada de la realitat de forma directa, clara i quasi tangible, de forma que comprendre les seves motivacions, provar d'analitzar la seva ment pertorbada, així com provar d'encaixar tots els relats contradictoris i discordants dels diferents personatges en un tot coherent, es converteixen en un exercici mòrbidament deliciós, que pot agradar a tots aquells lectors inclinats a la narrativa gòtica, als relats de fantasia i de por, o també a la crítica social més subtil i elusiva. 

Sinopsi: En un moment indeterminat en un poblet al nord dels Estats Units, es produeix una tragèdia que marca la família Blackwood. La majoria dels seus membres moren enverinats a través de l'arsènic que contenia el sucre que afegeixen a les seves postres. Només en sobreviuen dues filles, Constance i Mary Katherine, que no van tastar el sucre aquella nit, Constance perquè mai no en menjava i Mary Katherine perquè estava castigada sense sopar a la seva habitació. L'altre supervivent, l'oncle Julian, es troba invàlid a causa de les seqüeles produïdes pel verí, i a la vegada està obsessionat en reviure minut a minut cada petit detall del dia fatídic. Mary Katherine és la principal destinatària de tot el rebuig que la família provoca en els habitants del poble, que estan convençuts de la culpabilitat de Constance tot i que aquesta va ser absolta pel crim. Un dia es presenta a la casa un dels cosins de la família, que sembla disposat a convèncer Constance perquè torni a la vida real després de tants anys de la tragèdia, però que està secretament interessat en la fortuna familiar. 

M'agrada: És un relat absorbent i magníficament escrit, en què la sordidesa i la desolació dels fets que es relaten contrasta fortament amb la bellesa del llenguatge emprat i el poder imaginatiu de la protagonista. 

1 comentari:

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons