"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

7 de set. 2019

Se'n va anar amb les naus cap a pobles de llengües estranyes

Cant III de l'Odissea

Aquest capítol narra l'estada de Telèmac a Pilos. Quan Telèmac arriba al seu destí, troba els pilis a la platja, fent un gran sacrifici de vuitanta-un bous a Posidó. De nou es posen en marxa les convencions de l'hospitalitat: al principi, Telèmac es mostra avergonyit de parlar en públic davant de Nèstor, el rei de Pilos, però Atena li infon coratge i les paraules adequades. 

Telèmac arriba al palau de Nèstor
Museus Estatals de Berlín. Font

En aquest capítol se'ns ofereix una explicació força detallada dels rituals de sacrifici. Part d'aquest ritual també és el banquet posterior a la matança dels animals. Com és d'esperar, després de l'àpat i la beguda, arriba el moment de les presentacions i les preguntes. Telèmac es presenta a Nèstor i li demana notícies sobre Odisseu, i Nèstor li respon explicant-li els retorns (nostoi) dels herois aqueus després de la guerra de Troia. Per fer un resum de la situació: abans de sortir de Troia, els herois grecs van cometre una sèrie d'actes impietosos que van enutjar els déus, i aquests van conspirar perquè els seus retorns fossin dissortats o, en el millor dels casos, totalment atzarosos. 

La part més important del relat és la del retorn d'Agamèmnon, rei de Micenes, que és assassinat per la seva esposa i l'amant d'aquesta immediatament després d'arribar a casa. Aquest episodi, el de l'assassinat d'Agamèmnon i la posterior revenja d'Orestes, el seu fill, són un motiu important a l'Odissea, i el record d'aquests personatges i el seu destí apareix de forma recurrent al llarg del poema, com veurem més endavant. 

Un altre personatge important en el relat de Nèstor és Menelau, el germà d'Agamèmnon, que no va poder venjar l'assassinat del seu germà perquè es trobava també atrapat en els atzars i aventures del seu retorn. És per això que Nèstor aconsella a Telèmac que vagi a visitar Menelau per demanar-li notícies del seu viatge. Quan els convidats s'acomiaden per anar a dormir, Nèstor reconeix la deessa Atena en l'acompanyant de Telèmac, l'ancià Mèntor, i li revela que Atena era també protectora del seu pare, Odisseu. Aquest és un dels múltiples episodis de reconeixement que tindran lloc al llarg de l'Odissea. 

Al dia següent, Nèstor ofereix el sacrifici d'una vedella a Atena, i aquest cop el procediment se'ns descriu amb tot detall. Mentre té lloc el banquet posterior, la filla més petita de Nèstor, Policasta, banya Telèmac i l'unta amb oli. Aquest episodi, o més aviat la manca de detalls al respecte, i l'aparent intimitat de l'escena, va esmolar la imaginació dels intèrprets posteriors, de forma que la tradició converteix Policasta en la futura esposa de Telèmac. Després del sacrifici, Nèstor prepara un carro amb dos cavalls per a Telèmac i Pisístrat, un dels seus fills, que l'acompanyarà en el viatge per terra a Esparta. 

Banyera de terracota a les restes arqueològiques del palau de Nèstor, a Pilos. Font

I aquesta és una deliciosa recreació contemporània del cant tercer. Com veieu, som molts els que pensem que va passar quelcom en aquella banyera: 

El sacrifici ritual i el banquet posterior són un element central d'aquest capítol, així que a continuació hi ha uns petits apunts sobre en què consistia aquest ritual. 

Sacrificis i banquets

Per més que sigui una escena habitual a l'Odissea, el consum de carn i vi no era quotidià en el context de la Grècia arcaica, i aquests productes eren luxes que es consumien només en ocasions especials. Com veiem repetidament als textos homèrics, el ritual constava de dues parts: el sacrifici i el banquet. 

El sacrifici és la primera part. Després d'unes preparacions adequades, en què els participants s'han de banyar i posar-se vestits nets, es realitza una processó amb música fins al lloc on tindrà lloc el sacrifici. Quan l'animal és a l'altar, és degollat sobre la pedra a la vegada que una dona fa el crit sacrificial. Quan l'animal és mort, se li extreuen les entranyes i se'n separen els ossos per preparar el banquet. El bou era una espècie de les més precioses en la societat homèrica: s'utilitzava com a moneda de canvi en les transaccions, i era la base del treball agrícola. Només pensar que Nèstor en sacrifica vuitanta-un ens hauria de donar una idea de l'abast de les seves riqueses. 

El segon moment és el banquet. En aquest, els humans consumeixen la carn, les vísceres i la pell dels animals, mentre que el greix i els ossos esdevenen la part dels déus, a través del fum que surt de la seva foguera. L'origen d'aquesta divisió s'atribueix a l'astúcia de Prometeu, que va enganyar Zeus per tal que els mortals es poguessin quedar amb la carn. Més endavant a l'Odissea, al cant dotzè, trobarem un problema de transgressió d'aquests rituals, en què els tripulants de la nau d'Odisseu sacrificaran els bous d'Hèlios, que eren animals sagrats i per tant no podien ser sacrificats. Per això els homes d'Odisseu rebran un càstig exemplar: una mort violenta i sense rituals funeraris que correspon al seu acte d'impietat. 

La informació l'he treta de: 
  • Carmen Sánchez. "Sacrificio, banquete y ritual en la Odisea" a Sobre la Odisea. Visiones desde el mito y la arqueología de diversos autors. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada