Aquesta novel·la de l'escriptora gal·lesa Angharad Price es va publicar el 2002 amb el títol O! Tyn y Gorchudd! (Oh! Descorre el vel!). Va guanyar la Medalla de Prosa de l'Eisteddfod Nacional de Gal·les aquell mateix any i el premi de Llibre de l'Any de Gal·les l'any següent. No va ser fins l'any 2010, però, que es va traduir i publicar en anglès amb el títol The Life of Rebecca Jones, i va ser de l'anglès que es va traduir finalment al català i al castellà l'any passat. És una novel·la que es fa imprescindible d'una forma òbvia i directa, un cop llegida, i per això m'entristeix pensar en aquest procés de publicació tan accidentat, típic de les llengües minoritàries.
La vida de la Rebecca Jones és un càntic punyent i corprenedor a la llengua i a la terra maternes, a una cultura mil·lenària que malda per sobreviure contra vent i marea i que accepta la seva derrota amb una serenitat sorprenent, perquè es basa en la celebració del moment present, de la família i de la memòria com a valors perdurables. En gran part, el relat és una reflexió finíssima sobre el caràcter fugisser de la vida i el sentit de permanència que li donem els éssers humans, i precisament el seu missatge queda reforçat pel gir final - inesperat, inevitable - que fa la narració en el seu desenllaç. El relat condensa en poques pàgines la història vital de dues generacions de la família Jones, les dels besavis i els avis de l'autora. És també la història del Gal·les rural al llarg del segle vint.
Rebecca Jones, nascuda el 1905, és la gran dels cinc germans que arribaran a l'edat adulta. Dels quatre nois, els tres petits eren cecs i van haver de ser enviats a Anglaterra, per ser educats en una escola especial. Com a conseqüència d'aquest fet, el germà gran, Bob, es va haver de quedar a la granja familiar tota la vida i no va poder accedir als estudis superiors. La vida de la Rebecca Jones és una història, per tant, de camins no recorreguts i oportunitats perdudes, però també és una recreació magnífica del món dels que queden enrere, transitant entre els cicles de la vida rural i el paisatge indòmit de la vall de Maesglasau que envolta el mas de la família protagonista. La vida d'aquests pagesos gal·lesos que queden enrere és certament molt dura i plena de privacions, però no és en cap cas un erm cultural. Els membres de la família Jones provenen d'un llarguíssim llinatge de poetes i homes de lletres, i gaudeixen de la poesia com del seu element propi. La veu d'un dels avantpassats, el poeta del segle divuit Hugh Jones, es fa especialment present al llarg de la narració a través de la multiplicitat de fragments de les seves obres, en vers i en prosa, que formen el contrapunt de la història explicada per la Rebecca.
L'experiència de la ceguesa per part dels tres tiets, i la dicotomia establerta al llarg del text entre llum i foscor, esdevenen la gran metàfora al centre de la narració. Gran part de la bellesa del text la fan les imatges del paisatge verd i feréstec de les muntanyes gal·leses: precisament la imatge que se'ls nega als cecs. El títol original en gal·lès és precisament un vers de Hugh Jones inspirat en un dels salms: el poeta demana a Déu que descorri el vel que oculta la muntanya de Maesglasau, però ens deixa amb la incògnita sobre a quina mena de foscor es refereix la veu poètica en definitiva. Rere aquest paisatge, Rebecca és una veu que acaba per fer-se eterna, en tant que, des del seu moment present, es manté profundament arrelada al món dels seus pares i dels seus avantpassats. El seu testimoniatge silent i discret de la vida de la vall acaba per convertir-se en un recordatori commovedor i inesborrable de la força de l'arrelament i els vincles familiars a l'hora de definir-nos.
Sinopsi: Des del casament dels seus pares a principis del segle vint fins a l'edat anciana, Rebecca Jones rememora la vida viscuda al mas de la seva família a la vall de Maesglasau, i descriu com les nombroses generacions d'aquesta família s'han adaptat a la duresa de la vida rural. La vida cultural en llengua gal·lesa que lluiten per mantenir és una part molt important d'aquest relat extraordinari de pervivència davant del món inexorable del futur i del progrés.
M'agrada: És una lectura imprescindible per entendre quelcom de la cultura gal·lesa i, com a novel·la, és un relat d'una bellesa aclaparadora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada