"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

4 de març de 2022

Caliban i la bruixa (#409)

El capitalisme, com a sistema socioeconòmic, està necessàriament vinculat amb el racisme i el sexisme. El capitalisme ha de justificar i dissimular les contradiccions incrustades en les seves relacions socials - la promesa de llibertat davant la realitat de la coacció generalitzada i la promesa de prosperitat davant la realitat de la penúria generalitzada - denigrant la naturalesa d'aquells que explota: dones, súbdits de les colònies, descendents d'esclaus africans, immigrants desplaçats per la globalització. 

Aquest assaig de la filòsofa i teòrica del feminisme Silvia Federici es va publicar per primer cop el 2004, i és un estudi historiogràfic que situa el fenomen històric de les caces de bruixes en el context més ampli de la transició del feudalisme al capitalisme durant els segles quinze, setze i disset. La tradició historiogràfica ha tractat aquests episodis d'odi i persecució de les dones quasi com a anècdota històrica, i l'ha tendit a classificar com a residu d'obscurantisme medieval. Tanmateix, aquesta representació no explica per què la persecució de les bruixes té lloc amb la superació del feudalisme com a sistema econòmic i ja amb l'auge del mercantilisme, tot just al mateix temps que floreix l'humanisme arreu d'Europa i la filosofia occidental es veurà marcada per un gir cientifista dirigit a presentar un cosmos ordenat, racional, i que funciona com una màquina perfecta. La imatge de conjunt que ofereix Federici en la seva anàlisi és força més àmplia i complexa que això. 

Una de les tesis principals del llibre és que la implantació del capitalisme no va ser un moviment continuista amb el feudalisme, una versió més evolucionada d'aquest sistema més antic, com es llegeix tradicionalment en termes marxistes, sinó que el capitalisme va significar un autèntic moviment de contrarevolució violenta per tal de reprimir fermament les revoltes pageses que van sorgir davant del col·lapse del feudalisme. Aquest moviment de repressió violenta i de legislació en contra de les classes treballadores va pavimentar un nou context social i econòmic que va facilitar el procés d'"acumulació primitiva", primer pas per a la consolidació del capitalisme com a nou ordre mundial. Aquest moviment d'acumulació primitiva es va dur a terme principalment a través del "tancament" o privatització dels camps comunals (el fenomen que en anglès s'anomena "enclosure"), cosa que va abocar a la pobresa la classe pagesa, que va passar de produir els seus propis aliments procurant-se la subsistència, a haver-los de comprar amb els diners guanyats amb el sou. 

En paral·lel a aquest fenomen, també es produeix un gir ideològic cap a la demonització i degradació del cos de les dones, que provocarà a la pràctica el seu sotmetiment a l'autoritat masculina en el terreny social i econòmic. És una batalla que es lluita sobre el cos de les dones i que gira principalment al voltant de la seva llibertat reproductiva: es demonitza qualsevol pràctica sexual que no sigui procreativa i se subordina el cos de la dona a la reproducció de força de treball. Aquest fenomen té lloc en moments de fortes crisis demogràfiques i en què es dictaminen polítiques pronatalistes que afectaran una població ja de per si depauperada. A la vegada, afavorirà els interessos del nou sistema capitalista en tant que afeblirà els lligams de classe: la lluita ja no es planteja en termes de treballadors contra poderosos, sinó que reafirma el poder de l'home sobre la dona transversalment a tots els estrats socials. Aquest gir misogin de la cultura europea va facilitar la devaluació del treball de les dones i la seva relegació a l'àmbit domèstic com a meres reproductores, tallant la seva independència econòmica durant els segles que vindrien. 

Ara bé, la història no acaba aquí. Federici identifica el caràcter global del capitalisme ja fins i tot en aquest estadi primigeni, en el moment que associa les persecucions de bruixes arreu d'Europa amb el fenomen de demonització i persecució dels subjectes colonitzats al Nou Món. Federici argumenta que els mètodes de tortura i persecució de la bruixeria que van tenir lloc contra els indígenes americans ja havien estat testats contra les dones a Europa. La colonització de les terres del continent americà i el genocidi contra la seva població indígena és un altre cas paradigmàtic d'acumulació primitiva i, com a tal, la persecució violenta i aferrissada contra qualsevol tipus de resistència en serà també un tret distintiu. Caliban i la bruixa explora totes aquestes relacions històriques, i n'ofereix una anàlisi molt exhaustiva i documentada. L'estudi il·lustra amb gran potència la relació intrínseca entre cos, explotació i producció econòmica, i és especialment eloqüent a l'hora de desemmascarar la retòrica tradicional del capitalisme, que tendeix a pintar aquest sistema com a benefactor per a les classes empobrides i com a vehicle de progrés. 

Continguts: La introducció al text planteja les tesis principals del llibre i presenta les crítiques que fa als tres corrents de pensament amb què entra en diàleg: el marxisme, el feminisme i la política del cos segons el plantejament de Michel Foucault. El primer capítol, "El món necessita una sotragada", explica la crisi demogràfica i de preus a l'Europa medieval que va portar a la fi del feudalisme amb el col·lapse del sistema de servitud. Davant la davallada demogràfica i el creixent poder adquisitiu dels treballadors, s'inicia una aliança estratègica entre burgesia, noblesa i església per tal de preservar els interessos de classe que donarà lloc a l'estat absolutista. El segon capítol, "L'acumulació del treball i la degradació de les dones" és pròpiament el cos de l'argumentació, i exposa com es produeix la construcció de la diferenciació de gènere en la transició al capitalisme. Amb el procés de tancament dels camps comunals, el sistema es monetitza, és a dir, passa a dependre del treball assalariat com a font econòmica exclusiva. La revolució de preus associada a l'acumulació primitiva porta a una depauperació brutal de les classes treballadores, que seran progressivament criminalitzades i disciplinades en estructures i institucions específiques. En aquest context té lloc la devaluació del treball de les dones, que seran confinades gradualment a l'espai domèstic, i demonitzades i perseguides per la seva llibertat reproductiva. La consolidació de la misogínia en l'àmbit cultural anirà dirigida a anul·lar la solidaritat de classe. Vista aquesta retrospectiva històrica, el text passa a presentar en els tres següents capítols els tres casos pràctics que analitza com a exemples significatius d'aquest moviment històric. "El gran caliban" explora tots els moviments de disciplinament i contenció del cos rebel, i analitza la nova perspectiva ideològica plantejada sobre el cos com a oposat a la raó i al pensament. En aquest context, Descartes i Hobbes plantejaran concepcions paral·leles del cos, tot i que les seves receptes polítiques acabin divergint. El cos acabarà encarnant tot allò "Altre" (les dones, els subjectes racialitzats, els treballadors i els pobres), de forma que la racionalitat quedarà indentificada amb l'home blanc i benestant. "La gran caça de bruixes a Europa" analitza el fenomen de caça de bruixes a Europa, massa estès i massificat al llarg de tot el continent com per ser considerat tan sols un fet aïllat o un residu de superstició medieval. Federici caracteritza aquest fenomen com a plenament modern, en la seva planificació racional no espontània, sinó dirigida des de dalt, des dels organismes de poder. La persecució de les bruixes, dones en la seva gran majoria, apuntala el sistema patriarcal en tant que elimina el comportament femení no desitjat i també posa el cos de la dona i la seva capacitat reproductiva al servei de la raó capitalista. El darrer capítol, "Colonització i cristianització", analitza el mateix procés d'acumulació primigènia durant la colonització del continent americà, en què curiosament els colonitzadors executen els mateixos processos contra la bruixeria que havien tingut lloc a Europa, aquest cop per reprimir les revoltes dels indígenes i eliminar les seves creences religioses pròpies. 

M'agrada: És una anàlisi molt completa i exhaustiva d'un període històric que sovint queda desdibuixat o simplificat als llibres d'història. L'accent en la dinàmica marxista de lluita de classes, que es pot rastrejar ben bé des de l'edat mitjana, és un dels grans punts forts de la proposta, al meu parer. També la connexió entre fets aparentment inconnexos o anecdòtics, que un cop vistos sota la lent crítica de l'autora, es revelen com a rostres diversos d'una mateixa opressió en un moment històric. 

2 comentaris:

  1. Aquest llibre m'agradaria llegir-lo...

    ResponElimina
  2. Fet! Aquest crec que t'agradarà. La visió macro sobre el final de l'edat mitjana i començament de l'era moderna és realment per sucar-hi pa! A reveure!

    ResponElimina