Els Mewlips

Un altre cop ha arribat el Tolkien Reading Day, o Dia de Llegir Tolkien, i aquest any la Tolkien Society ens proposa aprofundir en el tema de "Tolkien i el misteri". Jo aquest any he volgut llegir un poema, "Els Mewlips" (alguna cosa així com "mioladors", o "llavis mioladors"), que no té gaire res a veure amb la Terra Mitjana, però que és un bon exemple de la forma com Tolkien crea un misteri al voltant de cada nom, i allibera aquests noms després, perquè en creixi una història al voltant. 

Bé, el fet és que no sabem qui són els mewlips, tot i que fan una mica de por, i no queda gaire clar on viuen, perquè tot i el detall que Tolkien va esmerçar en crear els seus móns fantàstics, a cap mapa de la Terra Mitjana hi apareixen les muntanyes Merlock o els aiguamolls de Tode. La versió més antiga que es coneix del poema es va publicar a la Revista d'Oxford el 1937, i sembla ser que la composició es va inspirar en el "sentiment d'esperar resposta a la porta d'un acadèmic exaltat" (cosa que, en si mateixa, ja és tota una història). Més tard va ser reinventada com a poema dels hobbits per espantar els infants i prevenir-los de vagarejar sols. 

A continuació hi ha el poema en anglès; més avall hi trobareu la meva traducció al català. 

THE MEWLIPS 

The shadows where the Mewlips dwell

Are dark and wet as ink, 

And slow and softly rings their bell, 

As in the slime you sink. 

You sink into the slime, who dare 

To knock upon their door, 

While down the grinning gargoyles stare

And noisome waters pour. 

Beside the rotting river-strand

The drooping willows weep, 

And gloomily the gorcrows stand 

Croaking in their sleep. 

Over the Merlock Mountains a long and weary way, 

In a mouldy valley where the trees are grey, 

By a dark pool's borders without wind or tide, 

Moonless and sunless, the Mewlips hide. 

The cellars where the Mewlips sit 

Are deep and dank and cold

With single sickly candle lit; 

And there they count their gold. 

Their walls are wet, their ceilings drip; 

Their feet upon the floor,

Go softly a squish-flap-flip, 

As they sidle to the door. 

They peep out slyly, through a crack

Their feeling fingers creep,

And when they've finished, in a sack 

Your bones they take to keep. 

Beyond the Merlock Mountains, a long and lonely road, 

Through the spider-shadows and the marsh of Tode, 

And through the wood of hanging trees and the gallows-weed,

You go to find the Mewlips - and the Mewlips feed. 

ELS MEWLIPS

Les ombres on habiten els Mewlips / són fosques i molles com la tinta, / i la campana toquen lenta i suau, / mentre t'enfonses en el fang. 

T'enfonses en el fang, per gosar / picar a la seva porta, / mentre t'observen les gàrgoles somrients / i aboquen aigües sorolloses. 

Vora les pútrides ribes del riu / els salzes ploren a regalims / i els corbs de rapinya, llòbrecs i quiets, / grallen adormits. 

Sobre les muntanyes Merlock per un camí fatigós i llarg, / en una vall plena de verdet on els arbres són grisos, / a la vora d'un estany fosc sense vent ni marea, / sense sol ni lluna, s'amaguen els Mewlips. 

Els cellers on els Mewlips seuen / són foscos, freds i humits / amb la llum malaltissa d'una sola espelma; / és on compten el seu or. 

Les parets són molles i els sostres gotegen, / els seus peus llisquen pel terra, / fent un flip-flap suau, / mentre s'esmunyen cap a la porta. 

Miren enfora d'esquitllentes, per una escletxa / corren els seus dits tafaners, / i quan han acabat, dins d'un sac / els ossos se t'emporten. 

Més enllà de les muntanyes Merlock per un camí llarg i solitari, / per les ombres aràcnides i els aiguamolls de Tode / i pel bosc d'arbres penjants i herbes de condemnats, / tu vas a trobar els Mewlips - i ells s'han d'alimentar.