"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

6 de març de 2019

F de falcó (#236)

Caçar amb el falcó em va portar als límits mateixos del que és humà. Després em va portar més enllà, a un lloc on jo ja no era humana. El falcó volava, jo hi corria al darrere, la terra i l'aire ornats amb detalls profunds i corbats, prou per deixar fora qualsevol cosa que s'assemblés al passat o al futur, de forma que l'únic que importava eren els propers trenta segons. 

Aquest assaig de l'autora anglesa Helen Macdonald és un llibre de memòries molt curiós i difícil de classificar. Ha rebut nombrosos premis a partir de la seva publicació el 2014, i això ha fet créixer el seu èxit internacional en els últims anys. És una reflexió profunda i captivadora sobre el procés de dol experimentat per Macdonald arran de la mort del seu pare, un moment crucial en la seva vida en què deixa la feina i la casa per tal d'entregar-se a un projecte vital que l'ha acompanyat tota la vida: la falconeria. L'autora adquireix un astor - una espècie especialment rebel - i es decideix a entrenar-la per caçar a les zones boscoses de l'Anglaterra rural. L'amansiment del falcó a la manera tradicional no és una tasca fàcil, però: els falcons són criatures salvatges que, de fet, no arriben mai a ser domesticades. El seu instint predador és inesborrable de la seva naturalesa, i el seu amansiment consisteix més aviat en un exercici de confiança creixent entre ocell i persona a través de l'hàbit i la repetició. L'objectiu últim és deixar que el falcó caci lliurement i torni al falconer quan aquest el cridi: per arribar a aquest punt, el falconer comença lligant-lo curt i va augmentant aquesta distància progressivament. La mesura d'aquests estadis de confiança és extremadament complexa, en tant que lligar l'ocell massa curt pot significar alimentar la seva agressivitat d'una forma insana; d'altra banda, deixar-lo volar lliure si encara és massa aviat pot significar perdre'l per sempre. Macdonald ens informa amb tot detall d'aquestes complexitats i subtileses, i poc a poc anem veient com l'autora emprèn un viatge cap a la natura salvatge com a forma d'escapar de la situació de dol, en una mena de present etern on només existeix la relació amb l'ocell. Tanmateix, l'escapada a la natura també representarà, al cap del temps, un camí insospitat de guariment. Si la línia entre la persona i l'ocell comença a esborrar-se davant la impossibilitat d'assumir la pèrdua del pare, la natura també ajudarà Macdonald a percebre la necessitat de tornar al món dels vius. L'aventura de Macdonald, però, troba un interlocutor insospitat en la figura de l'autor britànic T. H. White (1906-1964) que, alcohòlic i solitari, es va proposar entrenar el seu propi astor durant els anys trenta. Mentre que Macdonald emprèn aquesta tasca com a forma de canalitzar el dol per la seva pèrdua, el viatge de White és encara més tortuós. Turmentat per la seva homosexualitat reprimida i les tendències sàdiques que arrelen en els maltractaments de què havia estat víctima en la infància, la seva empresa és adquirir l'honorabilitat cavalleresca de la classe alta britànica. Com l'autèntic "cavaller mal fet" de la seva obra artúrica més famosa, The Once and Future King, White es proposa una prova de caràcter que, lluny de purificar-lo com als cavallers cortesans en què s'emmirallava, el portarà al límit de l'estabilitat mental. La història de White i Gos, el seu astor, és la dramàtica història d'un falconer maldestre i inexpert que inconscientment sotmetrà el seu animal a una tortura salvatge fruit de la inconsciència; el relat d'un infant aterrit que es transformarà en la figura dictatorial que ha temut durant tota la seva vida; el testimoni de la desfeta d'un home trencat per dins que es veu incapaç de recuperar una imatge anhelada de passat idíl·lic i immaculat. El llibre de memòries que White va escriure sobre l'experiència serveix a Macdonald com a font d'ensenyaments, no sols sobre les coses que no s'han de fer a l'hora d'entrenar un falcó de caça, sinó també sobre les múltiples formes en què un ésser humà es pot trencar i l'esfereïdora lluita per tal de recuperar-se un mateix. El llibre, per tant, no seria l'experiència deliciosa que és sense aquest joc de miralls continu entre el passat i el present, entre els instints i els impulsos feréstecs i el món amansit de la cultura i la literatura. El llibre és, també, una gran reflexió sobre la història i la cultura angleses, que defineixen la realitat, en determinats moments històrics, segons el que és normatiu o refinat per a la societat del moment. Durant el Renaixement, l'entrenament del falcó és caracteritzat com a procés de seducció d'una dama altiva i distant. A l'època victoriana, però, el falcó és comparat amb una feminitat histèrica que ha de ser controlada i refrenada per l'autoritat masculina. Durant la segona guerra mundial, els nazis s'interessen per la falconeria canalitzant en les aus de presa els seus ideals de purisme racial. També serà en aquest moment que la descripció de l'anatomia d'aquests ocells adopta el vocabulari propi de l'enginyeria aeronàutica, i aquests animals seran equiparats a avions de combat. F de falcó és una experiència difícil de classificar, a mig camí entre les memòries, la crítica literària i la divulgació sobre la vida salvatge. La seva lectura també té els seus alts i baixos i no em sembla del tot rodona. Hi ha moments en què l'interès decau i en què l'obra sembla un punt massa fragmentada, però l'experiència per regla general és molt completa i rica en matisos. 

Continguts: Després de la mort sobtada del seu pare, el foto-periodista Alasdair Macdonald, la professora Helen Macdonald cau en una depressió i comença a aïllar-se dels seus familiars i coneguts. La seva passió per la falconeria es remunta a la seva infància, però ara es proposa iniciar un projecte amb el qual mai no s'havia atrevit: entrenar un astor, una espècie particularment difícil, ella sola. El seu creixent aïllament durant l'amansiment de l'ocell la porta a diferents reflexions sobre la relació dels éssers humans amb la natura i també la naturalesa mateixa de les relacions humanes. 

M'agrada: M'han agradat sobretot els moments dedicats a la crítica literària i el perfil biogràfic de T. H. White que, al meu parer, eclipsen el relat personal de Macdonald. 

No m'agrada: És un llibre un punt desigual, que té moments molt reeixits i d'altres de més feixucs. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons