Aquesta novel·la de 1950 va representar el debut de l'autora britànica Doris Lessing (1919-2013) i és una lectura totalment recomanable, que demostra la magnífica habilitat de l'autora per crear una atmosfera i un ambient, i per fer-nos entendre les subjectivitats dels seus personatges sense necessitat de fer-los agradosos o complaents als lectors. Doris Lessing va guanyar el premi Nobel de Literatura el 2007, i llegir un llibre així ens fa adonar de com de merescut va ser aquest guardó en aquest cas, i també de com es va fer esperar. L'argument és aparentment simple: cap als volts de la segona guerra mundial, en una granja de Rodèsia del sud, actual Zimbabwe, la dona del granger ha estat assassinada pel seu servent domèstic, un treballador negre. El primer capítol ens presenta els personatges que conformen aquest petit i remot univers: Dick i Mary Turner, el matrimoni protagonista; Moses, el servent negre que acaba de matar la seva mestressa; Tony Marston, l'encarregat acabat d'arribar d'Anglaterra i recentment incorporat a la feina de la granja, i Charlie Slatter, el ric i influent amo de la plantació contigua a la dels Turner.
De seguida se'ns planteja breument la política d'aquest món: en una economia basada en l'explotació de la mà d'obra dels negres, quasi en termes d'esclavitud, el racisme es presenta com a necessitat i s'imposa inexorablement a través de la pressió social. Tony Marston pot mostrar els dubtes i les reticències pròpies d'un nouvingut, però de seguida comprendrà on rauen les seves lleialtats. Per més que els joves arribats de Gran Bretanya alimentin vagues nocions d'igualtat, la pràctica del guany econòmic i de l'estabilitat que requereix de seguida s'imposa com a necessitat pràctica. Per aquest motiu Tony Marston de seguida descarta la idea que existís quelcom d'estrany en la relació entre Mary i Moses, i es limita a guardar-se les seves pròpies conclusions. A partir del segon capítol, l'acció recula a la infància i joventut de Mary, i ens presenta tota la seva història, i la del seu matrimoni amb Dick, en ordre cronològic fins al tràgic desenllaç.
A partir d'aquí és quan com a lectors podem treure les nostres pròpies conclusions: Mary és una persona profundament immadura, a causa de la forma com s'ha criat, i en un moment determinat de la seva vida veu el matrimoni com una necessitat, a causa de la pressió social d'una comunitat enormement conservadora i tancada. Dick, però, tampoc no sembla un home gaire realista: la seva empresa de tirar endavant la granja sembla fracassada des del principi, i tots els seus intents de reflotar-la acaben resultant estèrils. El matrimoni de seguida es conforma a l'estereotip dels "blancs pobres", que reben la simpatia i la compassió paternalista i interessada dels seus veïns, però que no poden rebaixar-se a admetre la seva derrota. L'aïllament i la manca de recursos materials va minant l'estabilitat mental de Mary al llarg dels anys, de forma que finalment les seves ansietats reprimides acaben cristal·litzant en la seva relació amb els treballadors negres. A mesura que Moses adquireix més responsabilitats dins de la casa, els rols de dependència s'aniran invertint.
El text presenta una crítica profunda i lúcida a la societat colonial i la relació d'explotació que estableix entre colonitzadors i natius: el terror irracional i subconscient de Mary envers els natius negres amaga arrels més profundes basades en la culpabilitat per aquesta explotació i la seva pròpia submissió a una societat profundament patriarcal i cruel amb els dones. La crítica, en aquest sentit, també adquireix un to protofeminista quan veiem l'evolució del personatge de Mary, primer en la seva relació amb el seu marit, una relació en què els rols també s'inverteixen suggestivament, i posteriorment en la que establirà amb Moses. Per si això fos poc, les relacions de classe entre els blancs afegeixen un altre nivell de complexitat al relat: Charlie Slatter no fa altra cosa que esperar la caiguda dels Tuner amb candeletes per poder apropiar-se de les seves terres, però es veurà obligat a intervenir quan se n'adoni que si els Turner cauen encara més baix, perdran el seu poder sobre els negres.
The Grass is Singing esdevé, per tant, una lectura fascinant sobre les relacions de poder i d'explotació que s'estableixen en una societat colonial: no sols pel que fa al racisme, sinó també al masclisme imperant en la ideologia dels colonitzadors, en què la dona queda relegada a la passivitat i la indefensió adquirida, com una propietat més a preservar. La tragèdia es fa evident no perquè Moses, Mary o Dick Turner siguin personatges heroics, que no ho són, sinó precisament per la seva incapacitat de controlar els rumbs de les seves pròpies vides, que tindrà a veure amb aquest escenari polític de la lluita pel control en una societat colonial.
Sinopsi: Quan Mary es casa amb Dick Turner i se'n va a viure amb ell a la seva granja, la seva vida canvia irrevocablement: acostumada a una vida social rica i a les comoditats de la ciutat, ara s'haurà d'acostumar a una vida d'aïllament i solitud creixents que acabaran posant en risc la seva estabilitat mental. La novel·la descriu el deteriorament de la seva salut mental a través de la relació amb el seu marit, amb els treballadors negres de la granja, i la seva incapacitat d'establir vincles amb la societat que l'envolta.
M'agrada: La forma com Lessing crea una atmosfera i un ambient per a la seva novel·la, amb una riquesa de detalls impressionant, i la complexitat dels personatges, que es fan profundament comprensibles dins del context social en què viuen, tot i que acabin fent-se antipàtics per diferents motius. El fet de començar pel final i anar reconstruint totes les circumstàncies que han portat al desenllaç és l'encert més gran, perquè la novel·la sencera es llegeix com un misteri. A mi la lectura m'ha enganxat moltíssim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada