"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

16 de març de 2019

Fragments d'Un experiment de crítica literària

de C. S. Lewis. Un llibre francament recomanable sobre l'experiència de la lectura. 


Ara bé, el lector autèntic llegeix cada obra seriosament en tant que la llegeix amb tot el cor, s'hi fa tan receptiu com pot. Però per aquesta mateixa raó no pot ser que llegeixi cada obra de forma solemne o greu. Perquè llegirà 'en el mateix esperit amb què escrigué l'autor'. El que es va escriure de forma lleugera es llegirà lleugerament, i el que es va escriure seriosament, de forma seriosa. (Capítol 2. Falses caracteritzacions)

Així com la primera petició de la imatge és "Mira", la primera petició de la música és "Escolta". El compositor pot començar donant una 'melodia' que podries xiular. Però la qüestió no és si aquesta melodia t'agrada en particular. Espera. Para-hi atenció. Mira el que està a punt de fer-ne. (Capítol 3. Com els pocs i els nombrosos utilitzen les imatges i la música)

Hamlet no s'enfronta amb un fantasma per tal que les seves reaccions ens parlin de la seva naturalesa i per tant de la naturalesa humana en general; se'ns mostra reaccionant de forma natural per tal que nosaltres acceptem el fantasma. (Capítol 7. Sobre els realismes) 

Ningú no et pot enganyar si no et persuadeix que t'està dient la veritat. El romanticisme desvergonyit té molt menys poder per enganyar que el realisme aparent. La fantasia confirmada és precisament el tipus de literatura que mai no t'enganya. Els infants no s'enganyen amb els contes de fades; sovint s'enganyen molt seriosament amb els contes de l'escola. Els adults no s'enganyen amb la ciència-ficció; es poden enganyar amb els contes de les revistes femenines. (Capítol 7. Sobre els realismes) 

Els defectes en el caràcter sí que causen patiment; però les bombes i les baionetes, el càncer i la pòlio, els dictadors i els obstacles a la carretera, les fluctuacions en el valor dels diners o en el mercat laboral, i la mera coincidència sense sentit, en causen moltíssim més. Les tribulacions ocorren a la gent ben integrada i adaptada tant com a qualsevol altra. Ni les misèries reals acaben sovint amb la caiguda del teló i un repic de tambors "amb la ment encalmada, i tota la passió consumida". Els moribunds molt rarament fan monòlegs finals. I els que els veiem morir, em penso, no ens comportem gaire com personatges secundaris en una escena tràgica. Perquè malauradament l'obra no s'acaba aquí. Els personatges no marxen d'escena. La història real no s'acaba: continua per telefonar la funerària, pagar les factures, obtenir el certificat de defunció, trobar i validar el testament, contestar les cartes de condol. No hi ha grandesa ni finalitat. (Capítol 8. Sobre les males lectures dels lectors literaris)

Volem mirar amb altres ulls, imaginar amb altres imaginacions, sentir amb altres cors, tant com amb els nostres. No estem satisfets de ser mònades de Leibnitz. Reclamem finestres. La literatura com a Logos és una sèrie de finestres, fins i tot de portes. Una de les coses que sentim després de llegir una obra bona és "Ja n'he sortit". O des d'un altre punt de vista, "Ja hi he entrat"; ja he perforat la closca d'alguna altra mònada i descobert com s'hi està a dins. (Epíleg) 

L'experiència literària guareix la ferida de la individualitat, sense minar-ne el privilegi. Hi ha emocions de masses que guareixen la ferida, però destrueixen el privilegi. En aquestes, els nostres jos individuals són canalitzats i ens tornem a submergir en la sub-individualitat. Però en llegir grans obres de la literatura em converteixo en un miler d'homes i continuo essent jo mateix. Com el cel nocturn del poema grec. Hi veig amb una miríada d'ulls, però segueixo sent jo qui hi veu. Aquí, com en el culte religiós, en l'amor, en l'acció moral, i en el coneixement, em transcendeixo a mi mateix; i aquest és el moment en què sóc més autènticament jo. (Epíleg) 


C. S. Lewis

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons