És un compromís, em temo. Un compromís necessari i temporal. (...) Això, ara ho veig, és arribar a un compromís amb la llum transformant-la en objectes. Falta prescindir dels objectes i accedir a la llum.
Avui una proposta d'una novel·la que, tot i ser una lectura molt interessant, en determinats passatges fins i tot magnètica, es fa una mica difícil de recomanar. Tampoc no és fàcil de llegir, per ser una novel·la. All Hallows' Eve, de Charles Williams (1886-1945), és una novel·la de temàtica sobrenatural, a l'estil de Chesterton, però potser una mica més fosca en el desenvolupament del seu argument.
Charles Williams fou membre dels Inklings durant el breu període de temps que va de l'inici de la guerra fins a la seva mort sobtada, i forma part del corrent d'autors cristians d'entreguerres del qual van formar part, per exemple, el mateix Chesterton, Evelyn Waugh, T. S. Eliot i C. S. Lewis. En la seva novel·la es plantegen dos móns paral·lels que s'entrecreuen amb total naturalitat, sense que sembli en cap moment un recurs forçat ni artificiós: el món quotidià que coneixem i el món dels morts, per on es passegen les ànimes dels difunts recents. Els protagonistes, de fet, es relacionen fluidament amb tots dos móns després de superar els prejudicis que els imposa la racionalitat. El món dels morts, però, és un món fred i cruel, quasi impersonal, on els espectres vaguen perduts intentant recuperar algun rastre de l'experiència de l'amor que havien conegut en la seva vida anterior. És per això que Simon, l'antagonista per excel·lència en tant que encarnació del mal, pretén obtenir el poder absolut dominant la relació entre els dos móns.
De fet, la relació del seu autor amb els Inklings queda força explícita quan ens adonem que aquesta novel·la és el relat d'una lluita metafísica entre el Bé i el Mal en termes absoluts; però també, i per sobre de qualsevol altra cosa, quan el llegim com a conte de fades, és a dir, un relat imaginatiu, podríem dir que d'estructura cavalleresca, sobre algú, una víctima innocent, que ha de ser salvada en una cursa contra-rellotge per evitar el triomf definitiu del mal sobre la terra. Per tant, aquesta estructura d'oposició antagònica bé-mal es tradueix també en un esquema de redempció igual que els dels relats de Tolkien o Lewis: Betty, que és la redemptora en majúscules, ha de ser rescatada perquè el bé pugui triomfar; però Lester, al mateix temps, ha de ser redimida abans de poder redimir ningú. Igual que tot conte de fades, assistirem també a un combat final decisiu. Aquesta novel·la de Charles Williams ens presenta una història esotèrica, sobre rituals ocultistes, però que en el fons del fons ens parla d'un amor que és més poderós que la mort. Per cert, en alguns moments m'ha recordat, tot i que remotament, al que seria una mena de versió adulta de El nebot del mag, el primer volum de la saga de Nàrnia de C. S. Lewis.
Sinopsi: Lester Furnival es troba de sobte en un Londres espectral, i de seguida se n'adona que acaba de morir en un desafortunat accident. Per tant, com tot bon fantasma, ha d'acomplir un parell de tasques abans de poder assolir la pau eterna: reconciliar-se amb el seu marit i alliberar la seva amiga Betty del domini d'un malvat bruixot que es presenta al lector i als personatges com una mena d'anti-Messies.
M'agrada: És poesia en estat pur.
No m'agrada: És un relat lent i feixuc i alguns fragments, excessivament metafísics, frenen el ritme de l'acció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada