L'expedició al baobab (#502)

Vaig arrencar a córrer sense pensar-hi, morta de por i decidida a arribar al baobab abans que comencessin a refulgir els llamps, però per sobre de tot, decidida a tornar a temps al moment al qual pertanyia, perquè mentre corria, amb algunes ensopegades, sentia créixer un altre món darrere meu. 

Aquesta novel·la de l'autora sud-africana Wilma Stockenström es va publicar per primer cop l'any 1981 en afrikaans, tot i que va arribar a un públic més ampli a través de la traducció a l'anglès que en va fer J. M. Coetzee, que és la font de la traducció al català de Dolors Udina editada per Quaderns Crema. D'entrada, la premissa de la novel·la em va cridar l'atenció: Stockenström narra en primera persona les vicissituds d'una esclava perduda en una regió desèrtica a l'interior de Sudàfrica, que ha acabat vivint en un tronc de baobab. Des d'aquest present indeterminat, la protagonista ens endinsa en un llarg monòleg interior - de fet, la novel·la consta d'una única secció, sense capítols ni divisions de cap tipus - en què mira enrere per tal d'explicar la seva vida passada d'esclavitud amb diversos amos, i les aventures que l'han portat al present en aquesta situació tan precària. M'encuriosia en particular veure com una autora blanca encarava aquest tema en una Sudàfrica sumida en l'època més fosca de l'apartheid, i m'ha sorprès veure com l'ambigüitat, en certs moments, pot esdevenir tota una arma carregada de veritat. 

El relat que emprèn Stockenström pren un caire oníric, quasi màgic, des del primer moment, i és a través dels salts temporals i les divagacions de la protagonista que hem d'anar confegint una imatge de conjunt una mica més clara. L'acció se situa més o menys a l'inici del període colonial, al segle setze, tot i que en aquest sentit els detalls històrics o culturals queden només esbossats i cal anar fent suposicions i conjectures al llarg de tot el camí. De fet, si el relat hagués estat més clar al respecte, o hagués intentat retratar la colonització del territori per part dels blancs, la novel·la no hauria passat la censura en el moment de publicar-se, sota el control estricte del règim de l'apartheid. Tal com se'ns presenta, la novel·la pretén mirar enrere, a un món d'abans de la colonització, i crear paral·lelismes entre l'esclavitud i l'explotació econòmica que es produeix en aquest moment històric entre diverses comunitats africanes i la colonització que es durà a terme posteriorment, en tant que ambdós moments es basen en el xoc de cultures i la imposició per la força dels valors del grup dominant que, en virtut d'una superioritat material, política i econòmica, es creu també en el dret d'investir-se com a culturalment superior o més civilitzat. 

Així doncs, Stockenström opta per donar veu a una protagonista subalterna, en el graó més baix de la societat descrita, que ens anirà posant en contacte amb la brutalitat i la crueltat de les experiències que ha hagut de patir, només per assenyalar els desequilibris de poder i les injustícies imposades per un sistema molt més ampli que haurem d'anar interpretant entre línies. Quan és tan sols una nena, la protagonista és segrestada durant un atac al seu poblat, i portada a una ciutat costanera, on és venuda successivament a diversos amos. Ja en la primera d'aquestes llars és utilitzada com a esclava sexual, i queda prenyada quan encara és una nena. Cada cop que té un fill és obligada a entregar-lo per ser venut com a esclau. Tanmateix, la seva posició com a favorita de l'amo li aporta alguns privilegis en comparació amb d'altres esclaus de la casa, i per això aprendrà també a manipular els seus amos a través del sexe. L'única lliçó que extreu d'aquestes experiències traumàtiques és la seva manca de valor dins d'una societat que la percep tan sols com a cos i com a possible transacció futura. Qualsevol talent o qualitat que pugui tenir no fa sinó augmentar el preu final de la futura venda. 

No és fins que conegui el seu darrer possessor, a qui anomena "l'estranger", que experimentarà quelcom semblant a la llibertat, tot i que sempre filtrada a través de l'enamorament que sent pel seu nou amo, que l'atrau amb el seu coneixement de països ignots i la seva aparent saviesa per als viatges i els negocis. És així com es veurà arrossegada a una expedició terra endins, a la recerca d'una ciutat al caire del desert a través de la qual l'estranger i el seu soci pretenen establir noves rutes comercials. És la desfeta d'aquesta missió, que acabarà amb la ruïna present de la protagonista, que anirà presentant paral·lelismes subtils amb l'empresa d'explotació capitalista que es començava a gestar a tot Àfrica amb la dominació colonial. No serà fins al present, vivint al baobab, que començarà a experimentar una llibertat autèntica i a la vegada terrorífica en la seva absoluta precarietat: enmig d'un entorn natural extremadament feréstec, i subjecta a les inclemències del temps i els atacs dels animals salvatges, aquesta precarietat quasi animal li acabarà conferint un estatus quasi diví per a una tribu de "gent petita" que li porten petites ofrenes de menjar i roba. 

L'expedició al baobab és una novel·la breu i molt recomanable, que aclapara simultàniament amb la bellesa de la seva prosa poètica i la crueltat i violència dels episodis retratats. Si bé els salts temporals de la narració es poden fer una mica confusos al principi, a mesura que avança la lectura les peces separades de cada episodi de la vida de la protagonista van encaixant en un tot coherent i adquirint el seu sentit en la imatge de conjunt. A més, una gran mostra de la mestria de l'autora és que tot aquest mosaic d'episodis aparentment inconnexos es vagin entrelligant els uns amb els altres a través d'un únic monòleg sense cap pausa ni transició. Tot i així, la narració també va oferint petits excursos més reflexius sobre les empreses humanes de dominació i conquesta, a través de les quals la protagonista anirà traient conclusions sobre la seva vida passada. El conjunt acaba, així doncs, en una experiència de lectura completament original i única. 

Sinopsi: Des del seu refugi dins del tronc d'un baobab, en un paratge feréstec habitat només per animals salvatges, una antiga esclava explica les experiències vitals que l'han portat a la situació present. El seu testimoni ens posa en contacte amb l'esclavitud a les ciutats de la costa sud-africana i amb les formes d'explotació i violència que haurà de suportar fins arribar a un alliberament també traumàtic. 

M'agrada: És una novel·la molt intensa i poètica, que atrapa des de la primera pàgina fins l'última i que commou en el seu retrat d'una violència crua i sense pal·liatius.