Aquesta novel·la de l'autora anglesa Katharine Burdekin (1896-1963) es va publicar el 1937, i és una narració distòpica sobre un suposat triomf de l'Alemanya nazi sobre la resta del món. El que sobta de la lectura, sobretot, és l'especulació que emprèn Burdekin amb tan poca distància sobre el present històric que està tractant, en un moment en què ni tan sols havia començat la segona guerra mundial i en què la política racial del règim hitlerià era més que coneguda, però les seves conseqüències més terribles, amb l'extermini físic dels jueus, encara estaven en marxa i no eren del domini públic. Burdekin retrata un Imperi Alemany que domina tota Europa i Àfrica set-cents anys després de la guerra, mentre que Àsia i Amèrica són dominades per l'Imperi Japonès, amb el qual manté una coexistència pacífica però sempre amenaçada per una nova escalada bèl·lica. Dins d'aquest règim autoritari, les dones són considerades subhumanes, i són preservades en un estat de submissió i minoria d'edat perpetu, proper a l'animalitat, relegades només a la seva funció reproductiva.
De fet, la novel·la és interessant precisament pel seu vessant més especulatiu. Una de les crítiques que se li fan més habitualment és que el nazisme tal com es retrata en el text no té gaire res a veure amb el nazisme històric tal com el coneixem: això és perquè Burdekin el retrata d'una forma prou allunyada de la realitat perquè ens puguem adonar dels extrems a què podrien arribar els seus supòsits teòrics si es despleguessin totalment. Com passa també a El conte de la serventa, les dones han quedat reduïdes a la seva capacitat reproductiva perquè el que és realment subversiu de la seva relació amb els homes és la seva possibilitat de negar-se a reproduir aquest rol. Eliminada la possibilitat del consentiment, per tant, en aquest Imperi fictici l'única relació permesa entre homes i dones és la violació amb finalitats procreadores. Si neix una nena, aquesta romandrà a les dependències femenines per continuar exercint aquest rol, mentre que si neix un nen, aquest serà separat de la seva mare essent un nadó per ser criat amb els homes en els valors militaristes que perpetua aquesta societat guerrera. El sistema polític es basa en una rígida jerarquia militar sota el comandament d'un líder suprem, hereu a la terra d'un Hitler divinitzat, centre de la religió estatal. Per sota dels nazis hi ha els pobles dominats, i per sota d'aquests encara hi ha els cristians, caps de turc de la persecució nazi un cop els jueus van ser exterminats definitivament.
Aquesta novel·la es publica més d'una dècada abans que 1984 de George Orwell, i tot sovint s'ha considerat predecessora d'aquesta, molt més coneguda i aclamada mundialment. Ambdues comparteixen la inquietud per un règim totalitari que aconseguís eliminar el pensament crític de la vida pública, i per la reescriptura de la història que seria necessari perpetuar de cara a aconseguir-ho. Si la distòpia projectada per Orwell es basava en una censura fèrria dels fets històrics recents, aquí a la novel·la de Burdekin aquest procés ja ha tingut lloc de fa segles, i ara els protagonistes, havent descobert la versió autèntica de la història, es veuen en la necessitat de perpetuar aquest coneixement davant d'un règim que ha perdut la seva capacitat de persuasió i que afronta tensions internes importants. El protagonista, Alfred, és britànic i, per tant, pertany a una raça inferior als alemanys, però precisament per això aprèn una nova forma d'orgull que es basa a sentir-se'n radicalment diferent i, per tant, implica una automàtica pèrdua de la fe. Aviat es replanteja la relació entre els homes i les dones en aquesta societat, ja que si les dones arribessin a aquesta mateixa presa de consciència, el sistema de divisió i jerarquia deixaria de tenir sentit.
És en aquest context que l'Alfred entra en contacte amb un cavaller dissident, Von Hess, que és l'últim hereu d'un llarg llinatge de guardians de l'autèntica versió de la història depositada en un llibre clandestí. Si s'arribés a fer públic que Hitler no era més que un home corrent, la religió hitleriana s'ensorraria i, amb ella, la legitimació de la seva dominació política sobre la terra. Ara bé, sense prou força per promoure una revolta armada contra el poder, els protagonistes només poden confiar en la transmissió d'aquest saber a les properes generacions per poder anar fomentant una població descreguda. Ara bé, en aquest escenari no hi ha només el hitlerisme i el grupuscle dels nous dissidents il·lustrats, sinó també el cristianisme, amb les seves pròpies idees sobre la superioritat dels homes en els seus plantejaments radicalment apolítics.
Donades les premisses, el resultat de la novel·la acaba fent-se una mica desigual, amb una secció central força extensa que es basa en l'exposició de dades i reflexions filosòfiques per part dels protagonistes, i l'acció de la trama concentrada principalment a les seves seccions inicial i final. Hi ha cert xovinisme britànic en el tractament que fa l'autora del seu protagonista, l'Alfred, en oposició als alemanys, que suposo que deu ser fruit més aviat de la situació política present des de la qual Burdekin estava escrivint. També, com també passava a 1984, no queda gaire clar com s'aconsegueix una cancel·lació total de tota mena de memòria històrica simultàniament a tot arreu del món, tot i que Burdekin, en aquest cas, s'assegura que la distància amb el segle vint conegut sigui prou remota com per poder arribar a acceptar aquesta premissa, i que el retrat d'altres indrets del món més llunyans als països dels protagonistes quedi totalment omès del relat. Tot i així, el punt fort indiscutible de la proposta és l'accent en les relacions de gènere com un aspecte crucial de la dominació totalitària: tant l'assaig Tres guinees de Virginia Woolf, publicat un any més tard, com aquesta novel·la posen l'accent en l'arrel inherentment comuna entre el masclisme i el feixisme.
Sinopsi: En un futur llunyà, set-cents anys després que Alemanya i Japó guanyessin la segona guerra mundial, el nazisme s'ha convertit en la ideologia dominant arreu del món, i governa amb mà de ferro tots els pobles conquerits, que explota econòmicament i controla a través de la manipulació ideològica. Les dones no tenen absolutament cap dret, i són tancades en condicions infrahumanes en instal·lacions especials per ser violades regularment per la casta superior, la dels homes nazis. Tanmateix, alguns personatges comencen a qüestionar aquest sistema davant de la crisi de natalitat que està començant a afrontar.
M'agrada: La dimensió més filosòfica de la proposta, que s'entreté especialment a desenvolupar les seves idees polítiques i a assenyalar clars paral·lelismes entre el món fictici que està retratant i els debats i tensions polítics que afrontava Gran Bretanya en el seu moment històric.
No m'agrada: El resultat final donades les premisses és un punt irregular. Alguns elements de l'argument resulten inversemblants un cop vista la imatge de conjunt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada