Un exemple de fal·làcia argumentativa: que denunciar la política criminal de blocatge i ocupació que l'estat d'Israel imposa sobre la població palestina des de fa dècades, contravenint acords internacionals, equivalgui automàticament en el discurs a donar suport a Hamas, un grup terrorista que mercadeja amb ostatges i utilitza el patiment de la població civil com a arma en aquest conflicte, un conflicte on el desequilibri entre les parts és la prova més flagrant de la seva injustícia intrínseca. La fal·làcia no ha superat l'escrutini més bàsic per part de l'opinió pública mundial, així que l'estat d'Israel i el seu aliat històric, els Estats Units, pateixen una crisi de credibilitat sense precedents a l'hora de convèncer el món. Problemes al paradís, que diria Žižek.
Una fal·làcia que ha afectat també la postura oficial dels estats europeus i de la Unió Europea com a institució, i que ha fluctuat entre l'adopció del discurs estatunidenc i una tebior equidistant més o menys còmoda, i que fins i tot ha entrat en el terreny de les rectificacions i les desautoritzacions, a mesura que el conflicte s'acarnissava amb la població civil. A Espanya, per exemple, els posicionaments de diferents comunitats autònomes han respost a línies de partit. Gran Bretanya ha optat per la censura, davant l'astorament de la societat civil mateixa.
L'irònic contrast entre el tractament d'aquesta guerra i la d'Ucraïna, que encara continua, per si algú se n'havia oblidat, posa de manifest que els suports internacionals són qüestions de geopolítica i interessos econòmics, no d'humanitat ni de justícia. I que l'espectre del colonialisme d'occident, basat en l'explotació i el genocidi de fa segles, s'allargassa fins a tocar el present. Una mica de context:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada