Aquest assaig del poeta i professor català Jordi Julià va rebre el premi Ricard Torrents d'Assaig de l'any passat. És una aproximació molt acurada i informativa a una faceta força desconeguda de la producció literària de l'autora catalana Mercè Rodoreda (1908-1983): una sèrie de poemes que va escriure entre els anys 1948 i 1950 al voltant del tema de l'Odissea d'Homer, i que va anar a aplegant dins d'un projecte literari que s'havia de convertir en un poemari, Món d'Ulisses, que finalment no va veure la llum amb una forma acabada. Dos grups de poemes pertanyents a aquesta sèrie van valdre a Rodoreda la Flor Natural als Jocs Florals de l'exili els anys 1948 i 1950. L'any que hi va haver entremig, el 1949, Rodoreda també va guanyar aquest guardó, però amb uns altres poemes que no pertanyien a Món d'Ulisses. A través d'aquest assaig, Julià desgrana el procés creatiu de Rodoreda al llarg de la creació d'aquests poemes durant aquests dos anys, i en documenta la informació existent, tot proporcionant explicacions hipotètiques per als buits d'informació i el posterior abandonament de l'obra.
L'assaig també reflecteix l'evolució mateixa de l'autora al llarg de la producció d'aquests poemes: Rodoreda es trobava vivint a París en unes condicions força precàries, i havia de sobreviure fent feines de cosidora que no sempre li reportaven els ingressos necessaris i que li provoquen molèsties físiques que interferiran amb la seva dedicació a l'escriptura. En aquest context, la seva primera exploració de la temàtica homèrica parteix d'una experiència íntima i personal d'abandonament, en el moment en què el seu company Armand Obiols torna amb la seva dona un cop aquesta aconsegueix reunir-se amb ell a l'exili. Els poemes dedicats a Nausica i Calipso reflecteixen aquest estat de dolor per l'abandonament, tot i que cada personatge en presenta una faceta molt diferent: Nausica encarna la innocència de la joventut, mentre que la perspectiva de Calipso posa l'accent en la seva ràbia destructiva. Tanmateix, el projecte de seguida comença a estendre's més enllà del cercle de les emocions individuals. Les seves exploracions de diferents veus i motius de l'Odissea van ampliant l'abast de les emocions i les actituds que s'hi retraten, i oferint reflexions morals (com la que es troba al poema dedicat a l'episodi de Circe i els homes-porcs), socials, existencials i fins i tot polítiques.
Així doncs, en la visió de Rodoreda sobre l'Odissea homèrica, l'heroi se'ns va ocultant progressivament per deixar pas a tota una sèrie de personatges secundaris i d'altres d'innominats i col·lectius, que ofereixen matisos i reflexions pròpies sobre les conseqüències inesperades i traumàtiques de les aventures de l'heroi: la guerra, l'exili i l'opressió de classe són presents en la gran majoria dels poemes, que acaben derivant en una reflexió molt més àmplia i ambiciosa sobre l'absurditat de la vida i les violències conscients i inconscients que els éssers humans s'infligeixen els uns als altres. Mentre que Ulisses ofereix el contrapunt reflexiu i potser més humanístic a la seva aventura, són tots aquests personatges secundaris els que confronten els lectors amb les conseqüències més negatives i desagradoses de les seves aventures: ja siguin les serventes penjades i els pretendents occits en la seva revenja un cop arribat a Ítaca, els morts amb qui conversa a l'Hades, els soldats i mariners que es veuen arrossegats a les violències de la seva aventura, la damnificada Penèlope, o les rentadores i molineres que han d'escarrassar-se sense descans per satisfer els desitjos dels rics i poderosos.
És en aquest sentit que els poemes de Rodoreda reflecteixen el seu interès per una percepció de gènere de les injustícies i barbàries històriques, que victimitzen homes i dones a parts iguals, però que tot sovint provoquen relats esbiaixats en què les dones queden silenciades i apartades de l'escena principal. El relat de l'execució de les serventes n'és un magnífic exemple, i el poema que els dedica Rodoreda és un dels més reeixits i colpidors del conjunt. Ara bé, a través de l'assaig Julià també exposa la intenció satírica de Rodoreda en alguns d'aquests poemes, que tot sovint dialoguen amb la lírica catalana de l'exili que s'estava produint durant els mateixos anys, o amb fenòmens més polítics i de gran interès en els cercles intel·lectuals francesos del moment, com el col·laboracionisme dels artistes amb el règim ocupant durant la segona guerra mundial. L'exposició cronològica que fa Julià d'aquest procés creatiu, amb els seus matisos, complexitats i etapes diverses, fa de molt bon llegir en la seva claredat, i es basa en l'exposició cronològica dels poemes, amb la seva anàlisi tècnica i de context. Si voleu conèixer un aspecte de l'obra de Rodoreda que no és gaire conegut, i voleu gaudir amb una col·lecció de poemes excel·lents, l'assaig L'Odissea de Mercè Rodoreda és una gran recomanació.
Continguts: El primer capítol ens introdueix al context històric i personal en què Mercè Rodoreda es trobava durant els anys 1948 a 1950, i les motivacions personals que van portar l'autora a interessar-se per la temàtica homèrica. Els capítol segon descriu els primers intents al voltant del tema. El capítol tercer ens introdueix ja amb més profunditat a Món d'Ulisses, i analitza els primers poemes que van anar als Jocs Florals de 1948, que apunten ja a una reflexió de caire més moral. Els següents capítols, quart i cinquè, ens descriuen com Rodoreda introdueix nous episodis al projecte, sobretot al voltant de les aventures d'Ulisses a la mar i la seva revenja dels pretendents. Els capítols sisè, setè i vuitè se centren en els personatges col·lectius i anònims, que amplien la reflexió ja cap a temes més existencials i que tenen a veure amb l'absurditat de la vida: els mariners i soldats, els morts que s'apareixen a Ulisses a l'Hades i les dones treballadores, respectivament. El capítol novè descriu els plans d'organització que Rodoreda tenia per al projecte sencer i el seu abandonament final, mentre que l'últim capítol actua de conclusió de tota l'obra, i ens ofereix una interpretació global del recull de poemes com a conjunt.
M'agrada: Mercè Rodoreda i món homèric, no podria demanar més.
