Aquesta novel·la de l'autora francesa Françoise Sagan (1935-2004) va ser un èxit immediat a França amb la seva publicació el 1954, i va convertir la seva autora en una estrella del panorama literari francès en aquell moment, encara amb més motiu a partir de la seva adaptació cinematogràfica quatre anys després. El que va resultar més sorprenent és que Sagan només tingués divuit anys en el moment de la publicació, cosa que va causar un escàndol entre el públic lector pel contingut sexual del relat, força explícit per al context de l'època. D'altra banda, només cal llegir la novel·la per apreciar-ne l'esforç, meritori en una persona tan jove, de dotar els personatges d'una profunditat psicològica que queda apuntada a través dels detalls del seu comportament i les seves converses, i fer-ho amb la concisió que demana una novel·la tan breu, que no arriba a les dues-centes pàgines. És també un exercici de crítica punyent i un punt irònica del punt mort on ha arribat la societat benestant del moment, i el triangle de motivacions i tensions que s'estableixen entre els personatges principals fa molt per arribar a retratar aquesta imatge de conjunt més àmplia.
L'adolescent Cécile, de disset anys, estiueja a la costa mediterrània amb el seu pare, un vidu ric i seductor que té una xicota nova cada sis mesos. Cécile valida l'estil de vida del seu pare perquè cap dels dos posa cap tipus de barrera o control als seus desitjos: ancorats en una adolescència perpètua i sense pensar en el futur, els dies a la platja i les nits de festa es transformen en la font de la seva complicitat. Ara bé, encara que no ho vulguin reconèixer, el temps els juga a la contra: el pare es fa gran i el seu atractiu per a les dones amenaça amb esvair-se; la Cécile gaudeix de les seves aventures amb diversos joves sense cap mena de compromís, i sense voler anticipar-se al moment que algun d'ells li proposi matrimoni. És en aquest context que apareix a les seves vides l'Anne, una amiga de la difunta mare de la Cécile que irromp a les seves vacances amb la temptació d'una vida ordenada i convencional - burgesa, com la Cécile no triga gaire a qualificar-la.
De fet, l'escàndol i part del mèrit de la novel·la ve d'aquest xoc cultural que es produeix entre dues formes de veure la vida, i que presagiava ja el que després seria una autèntica revolució social i cultural durant els anys seixanta. El pare i la filla encarnen un estil de vida bohemi i irreflexiu, que exerceix el seu alliberament sexual quasi com una arma contra els altres, mentre que l'Anne, la nova parella del pare, tot i que divorciada i també alliberada sexualment, encarna la vida burgesa, un ideal de vida familiar basat en l'estabilitat i la manca de sorpreses dins l'espai domèstic. La presència de l'Anne representa, per tant, tot un desafiament per a la Cécile: es podria dir que el conflicte principal de la novel·la es desencadena quan l'Anne li imposa la necessitat d'abandonar el seu encanteri hedonista i indolent i posar-se a estudiar per als exàmens de setembre. És a partir d'aquest punt que la Cécile trama un parany força cruel i retorçat per separar l'Anne i el seu pare, que es basa en la manipulació psicològica de tots els implicats i fins i tot de terceres persones que no hi tenien gaire a veure per començar.
Bon dia, tristesa és una novel·la francament entretinguda i interessant, que sobta per la seva elegància i la seva profunditat, inesperades potser en el debut literari d'una persona tan jove. Ara bé, a mi no m'ha acabat de fer el pes perquè no he pogut empatitzar, a la pràctica, amb cap dels personatges implicats ni amb el seu estil de vida, encara menys amb la protagonista. El conjunt de la novel·la és un retrat, un punt exhibicionista a moments, de la decadència i el nihilisme en què poden arribar a caure els rics quan s'avorreixen, i m'ha acabat carregant una mica pel catàleg de dissorts i problemes del primer món que arriba a exposar. La profunditat psicològica i les cruïlles de camins hi són, i impressionen sobre la pàgina escrita amb un argument tan minso i un escenari tan reduït i aïllat en si mateix, però en conjunt m'esperava quelcom més del desenllaç, que deixa una cicatriu en la protagonista, això sí, però que no li canvia la vida substancialment, al capdavall.
Sinopsi: Quan la Cécile té disset anys, se'n va a estiuejar a un xalet de la costa amb el seu pare i la seva amant del moment, l'Elsa, força més jove que ell. Els dies passen en la indolència dels matins a la platja i les nits de festa i de conquestes amoroses, que Cécile i el seu pare comparteixen com a còmplices. Tanmateix, quan el pare convida l'Anne, una amiga de la difunta mare de la Cécile, perquè posi ordre a les seves vides, la Cécile no s'imagina fins a quin punt la nouvinguda amenaça la seva vida de despreocupació hedonista. Davant d'aquest desafiament, la Cécile engegarà un pla per provar de separar l'Anne i el seu pare que acabarà tenint conseqüències inesperades per a tots els implicats.
M'agrada: L'estil del relat, senzill i fluït, que facilita molt la lectura alhora que va revelant les seves complexitats i les profunditats de les relacions entre els personatges.
No m'agrada: M'ha decebut una mica, potser per l'aura de clàssic que té aquest llibre i per l'aclamació general que rep, i no he acabat de connectar amb la història, que al final m'ha acabat colpint més per la seva banalitat que per qualsevol altra cosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada