"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

4 de novembre de 2022

Stardust (#446)

- Han insultat el meu amor vertader - va dir en Tristran - . La senyoreta Victoria Forester. Com s'atreveixen?
- La gent menuda s'atreveix a qualsevol cosa - va dir el seu amic - . I diuen moltes ximpleries. Però també parlen amb molt de seny. Els escoltes sota la teva responsabilitat, i els ignores sota la teva responsabilitat, també.

Aquesta novel·la de l'autor britànic Neil Gaiman es va publicar per primer cop el 1997, i ha esdevingut, amb el temps, una de les seves obres més estimades. Potser no està a l'alçada de les seves novel·les posteriors més reeixides, com L'oceà al final de la carretera American Gods, però sí que mostra l'increïble talent de l'autor per crear imatges quasi pictòriques a la ment dels lectors, i després fer-les créixer narrativament i entreteixir-les en un relat coherent. En aquest sentit, Stardust comparteix punts forts amb els relats curts de Gaiman, que tot sovint pretenen suggerir més que explicar i, en aquest cas en concret, la novel·la ens recrea el to dels contes de fades tradicionals sense passar-los pel filtre excessivament candorós i ensucrat de les seves posteriors recreacions per a infants. Stardust té quelcom dels relats infantils en el plantejament del seu argument, i especialment pel que fa al caràcter del seu protagonista i els valors i motivacions que impulsen la seva aventura. Ara bé, el relat no escatima sexe i violència en algunes escenes força gràfiques, i és per això que apunta a un públic més aviat juvenil. 

Stardust ens presenta un conte de fades amb l'estructura totalment reconeixible del viatge de l'heroi: el protagonista emprendrà un viatge d'anada i tornada cap al país màgic de les fades amb una missió a acomplir. A través d'aquesta aventura, afrontarà moltíssims perills que haurà de vèncer per mitjà de la màgia i amb el suport d'una sèrie d'objectes màgics que se li aniran presentant pel camí. El poble de Wall (Mur) es diu així perquè es troba just a la frontera entre Anglaterra i el país de les Fades, tot i que els habitants del poble només tenen contacte amb els éssers màgics un cop cada nou anys, quan aquests organitzen el seu mercat màgic a la sortida del poble. De fet, Wall té una porta que dóna al país de les Fades, però els vilatans hi organitzen uns torns de guàrdia per vigilar que ningú passi aquesta frontera màgica, temorosos de les conseqüències que això podria tenir en les seves vides. El jove Tristran Thorn, però, és diferent de la resta d'habitants del poble: tot i que ell no ho sap, en realitat no va néixer al poble, sinó que hi va arribar de l'altra banda del mur quan era molt petit. Així doncs, quan la seva estimada, la Victoria Forester, li encomana una tasca impossible com a prova del seu amor, Tristran no dubtarà ni un moment a emprendre un viatge màgic a la recerca d'un estel caigut. 

Com és d'esperar, el viatge resultarà força diferent de qualsevol cosa que tant personatge com lectors haguem pogut imaginar. El país de les Fades és un lloc extremadament perillós i feréstec, com Tolkien ja ens va advertir en el seu moment, i a través dels perills que el protagonista haurà d'afrontar, veurem com la seva pròpia idea de l'aventura - i fins i tot de l'amor - va evolucionant pel camí. Stardust ens ofereix un relat força rodó, en el sentit que tanca tots els seus fils conductors amb força simplicitat, i sense gaire més pretensions que fer-nos gaudir del viatge. Gaiman ens ofereix una hàbil deconstrucció dels tòpics que sovint esperem dels contes de fades tradicionals, i ens els ofereix sobre la pàgina despullats de tota una motxilla d'implicacions que, possiblement, s'hi han anat afegint posteriorment. És per això que una altra de les seves decisions narratives és ambientar el món d'Anglaterra a l'època victoriana, i gran part de l'argument gira al voltant d'un concepte determinat de l'amor romàntic. Igual que passava a Jonathan Strange i el senyor Norrell, gran part de l'encant de la proposta rau en aquest xoc entre recreació històrica i fantasia, que ajuden a portar el missatge de la narració una mica més enllà del que sembla obvi a simple vista. 

Sinopsi: A principis de l'era victoriana, els habitants de Wall fan les seves vides tranquil·les tot vigilant la porta d'entrada entre el seu poble i el regne de les Fades, un món de màgia inhòspit i perillós. El jove Tristran Thorn, enamorat de la noia més bonica del poble, emprendrà una missió a l'altra banda del mur per provar el seu amor davant la seva estimada: haurà d'anar a buscar un estel que la noia ha vist caure a la llunyania. Ara bé, la seva aventura es creuarà amb la lluita pel poder dels senyors de Stormhold, una fosca fortalesa, i les perverses maquinacions de les bruixes Lilim, que pretenen utilitzar el cor de l'estel per recuperar la joventut perduda. 

M'agrada: És una obra extremadament suggerent i imaginativa, que entreté sense arribar a carregar, i que ofereix una deconstrucció molt intel·ligent dels trops i l'estructura narrativa dels contes de fades tradicionals, sense arribar a trair-ne la màgia. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons