Aquest recull de contes de l'autor estatunidenc Ted Chiang es va publicar per primer cop el 2019, i va suposar tota una revelació per al públic dins del gènere de la ciència-ficció. És tota una gesta per part d'un autor que durant la seva carrera ha anat publicant més aviat poc, i només relats curts, en un món en què el públic en general no consagra els escriptors definitivament si no és a través d'una novel·la. Chiang n'és l'excepció perquè els seus relats curts són realment extraordinaris, i mereixedors de la recepció entusiasta que ha rebut la seva obra des de la publicació d'Exhalació. Només dos dels relats que s'han publicat aquí són inèdits, i els altres set ja havien aparegut prèviament en d'altres publicacions. Els contes són tan sols una petita mostra d'on pot arribar la ficció especulativa partint de les bases de la ciència-ficció més clàssica, però plantejant problemes que sonen totalment contemporanis durant la lectura. Una de les parts més gratificants del relat és que els lectors reben la confiança d'interpretar els relats a la seva manera, en tant que aquests tan sols plantegen preguntes i dilemes oberts, veritables problemes filosòfics, però les respostes plantejades pels relats mateixos no són mai definitives.
El més llarg dels relats, que es llegeix quasi com una novel·la breu per si mateixa, m'ha recordat molt l'Isaac Asimov de Jo, robot a l'hora de plantejar el problema científic i filosòfic de la intel·ligència artificial: igual que la novel·la d'Asimov plantejava els dilemes morals que es derivaven de la interacció de voluntats humanes amb la consciència preprogramada dels robots, a "El cicle de vida dels objectes de software" passa una cosa similar amb unes intel·ligències artificials virtuals que una empresa de programació desenvolupa perquè serveixin de mascota per a uns usuaris que, a la pràctica, viuen confinats en els seus espais domèstics. A diferència del que passava a la novel·la d'Asimov, en què la intel·ligència robòtica era clarament superior a la humana, aquí la intel·ligència dels digients és inferior a la dels seus creadors, i ha d'anar desenvolupant-se a través d'anys d'entrenament i aprenentatge continu per part de les criatures i els seus cuidadors humans. D'aquesta manera, el relat planteja dilemes morals al voltant dels drets legals dels subjectes tutelats, els diferents models d'educació i aprenentatge i, més en general, estén la metàfora al problema de la paternitat o maternitat responsable, en tant que, com feia Frankenstein de Mary Shelley, planteja la qüestió sobre què fem amb les criatures que posem al món.
Un tema recurrent dins la majoria de relats és el de la llibertat humana dins d'un univers determinista, fermament regit per les lleis de la física. En un món físic en què un fenomen desencadena una determinada conseqüència de forma necessària, la nostra llibertat per escollir sembla una anomalia de disseny, certament, tot i que la llibertat mateixa podria ser una percepció totalment subjectiva i, com a tal, una mera aparença o il·lusió. Kant va declarar el debat en taules quan el va plantejar com a antinòmia: hi ha arguments racionals per pensar tant que la llibertat existeix com que no existeix. La gràcia d'aquest problema és que no cancel·la la dimensió moral de l'acció humana: la responsabilitat sobre les pròpies eleccions és ben real, tant si aquestes són autènticament lliures com si no. El primer dels relats, "El mercader i la porta de l'alquimista", així com "El que s'espera de nosaltres" i "Òmfal" ens plantegen un determinisme radical en el cosmos que, a més, els científics s'han encarregat de demostrar sense cap mena de dubte. En aquests casos, el nostre coneixement sobre la inevitabilitat de tot el que s'esdevé no aporta felicitat als subjectes, sinó més aviat angoixa i preocupació per com actuar en aquestes circumstàncies i a la llum del descobriment que res del que fem canviarà essencialment l'estat de les coses.
Ara bé, els relats no fan una aposta definitiva per aquesta versió radical del determinisme. La majoria d'ells plantegen què ha de fer una consciència pensant, que es percep a si mateixa com a lliure i que es veu contínuament enfrontada a la necessitat de prendre decisions sobre ella mateixa i els altres. Estem condemnats a ser lliures, fins i tot si el nostre destí ja està prèviament escrit. A aquest dilema s'enfronten els personatges de "L'angoixa és el vertigen de la llibertat", que disposen d'una tecnologia que els permet comunicar-se amb altres versions de si mateixos que han acabat prenent decisions diferents a la vida. D'entrada, aquesta tecnologia ens hauria de refermar en la idea de la llibertat humana i un cosmos sotmès a l'atzar dels detalls més insignificants imaginables però, què passaria si en cada versió paral·lela de nosaltres mateixos, tant se val les eleccions que féssim, els resultats de les nostres accions ens anessin conduint cap al mateix lloc? I, a més, hi ha quelcom de predeterminat en el nostre caràcter i la nostra predisposició cap al món que ens envolta? Totes aquestes qüestions són les que els personatges han d'anar afrontant a mesura que la seva vida els presenta decisions.
D'altra banda, "Exhalació", el relat que dóna títol al llibre, és un dels més reeixits de tot el recull, i planteja una versió molt particular - i també molt familiar - d'aquesta predeterminació prèvia de tot l'univers: un cosmos abocat a la seva pròpia destrucció final. El relat ens planteja una colònia tancada sota una cúpula poblada per éssers biònics que asseguren la seva immortalitat tot regenerant els seus òrgans i components en el moment que es deterioren. Els seus pulmons artificials es reomplen a partir d'un flux d'argó que bomben des d'un dipòsit subterrani al centre de la terra. Un científic d'aquest món fa una descoberta certament inquietant: la pressió constant d'aquest flux d'aire provoca una entropia inevitable, és a dir, la pressió afluixa constantment sense possibilitat de regenerar-se, de manera que aquesta forma de vida arribarà a la seva fi quan el moviment s'estabilitzi definitivament. Qualsevol intent d'insuflar més pressió dins del circuit per revertir el procés acaba portant al mateix resultat, en tant que s'acaba consumint en aquests processos un volum d'energia encara més gran. Em va recordar molt el dilema ecològic que afrontem en el present: què fer amb uns recursos que s'esgoten inevitablement, quan fins i tot la implementació de les renovables requereix materials que s'esgoten i consum d'energies no renovables per tal de poder fer la transició ecològica. I tot i així, en contra del que pugui semblar d'entrada, aquest relat, com la majoria d'ells, acaba amb notes optimistes respecte de la responsabilitat personal de cadascú i la seva capacitat d'acció.
Tanmateix, hi ha dos relats que a mi m'han agradat especialment i que centren l'interès en el tema de la comunicació i la possibilitat d'arribar a connectar realment amb els altres. Són, possiblement, els més humanístics del recull, o almenys a mi m'ho ha semblat. "La veritat dels fets, la veritat del sentiment" ens planteja dos reptes per a la humanitat en dos moments històrics diferents: un, en l'era de la colonització d'Àfrica, ens planteja el pas de la cultura oral a l'escrita i les implicacions que això té per a la memòria col·lectiva i la construcció d'una identitat comunitària, mentre que l'altre, ja en el futur, ens planteja un programari d'enregistrament vital que proporciona als éssers humans una memòria absoluta, de forma que la memòria subjectiva queda totalment obsoleta. D'altra banda, "El gran silenci", un dels relats més breus del recull, ens planteja la possibilitat d'estar perdent-nos una possibilitat de comunicació real amb altres formes de vida intel·ligents al planeta mentre la humanitat fa esforços per contactar amb formes de vida extraterrestres. Com veieu, els relats recollits a Exhalació són tots excel·lents, sense excepció, i agradaran als amants de la ciència-ficció de tall més científic i de la narrativa especulativa en general.
Continguts: "El mercader i la porta de l'alquimista" ens planteja la possibilitat dels viatges en el temps dins d'una cronologia de fets que no es pot modificar, i s'ambienta en una mena de món àrab fictici inspirat en Les mil i una nits. "Exhalació" ens retrata una civilització biònica que viu en un món tancat per una cúpula, i en què un científic descobreix que la font d'energia que manté els seus habitants amb vida té data de caducitat. "El que s'espera de nosaltres" retrata un món en què un petit aparell electrònic ha demostrat sense cap tipus de dubte la predeterminació de tots els actes humans. "El cicle de vida dels objectes de software" planteja els problemes morals i legals que afronten els usuaris que mantenen mascotes virtuals amb una intel·ligència artificial que els permet desenvolupar aprenentatges i una personalitat pròpia. "La mainadera automàtica patentada Dacey" planteja els debats al voltant de la psicologia conductista, en presentar un aparell mecànic destinat a criar els infants. "La veritat dels fets, la veritat del sentiment" és un relat que planteja el conflicte entre memòria subjectiva i objectiva, a través de dos relats paral·lels que tenen lloc en dos moments històrics diferents. "El gran silenci" obre la possibilitat que els éssers humans no estiguem comprenent altres formes de vida del planeta. "Òmfal" planteja un univers en què els vestigis arqueològics han arribat a demostrar l'acció creadora de Déu, tot i que amb conseqüències inesperades pel camí. "L'angoixa és el vertigen de la llibertat" proposa un aparell electrònic que permet a les persones contactar i intercanviar informació entre línies temporals paral·leles que sorgeixen de diferents eleccions per part dels seus usuaris.
M'agrada: És una lectura realment fascinant i profitosa, per la profunditat de les reflexions filosòfiques i els dilemes que proposa. "Exhalació", "La veritat dels fets, la veritat del sentiment" i "El gran silenci" m'han agradat especialment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada