"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

19 d’agost de 2022

American Gods (#433)

Som lluny, lluny de les nostres cases i dels nostres focs, lluny dels mars que coneixem i les terres que estimem. Aquí, al confí del món, serem oblidats pels nostres déus. 

Aquesta novel·la de l'autor britànic Neil Gaiman es va publicar per primer cop el 2001 i és una de les seves obres més aclamades i conegudes. Ara que l'acabo de llegir puc dir que m'ha resultat una descoberta i, per sobre de tot, una sorpresa agradable. Tanmateix, també és una de les seves obres més llargues i complexes, i per això genera un ampli espectre d'opinions oposades entre els seus lectors. American Gods és un relat de fantasia que pretén plantejar la problematicitat de la identitat estatunidenca, que està conformada ben bé des del seu origen per tot un entramat de cultures i identitats ben diverses, de totes les poblacions que hi acaben migrant des d'arreu del món, així com de les nacions originàries i els africans esclavitzats i transportats a Amèrica per força durant la colonització del territori. Tots aquests pobladors diversos aporten al sòl americà els seus propis déus i creences, que arrelen a la nova terra amb determinades manifestacions. Ara bé, els déus s'alimenten de l'amor i els sacrificis que hi posen els seus devots, i els déus dels cultes antics comencen a desaparèixer per donar pas a déus nous, aquests sí que autènticament americans, basats en el consum, les noves tecnologies, l'entreteniment massiu i els mitjans de comunicació. Aquesta dualitat entre déus mítics i déus emergents és el que articula una part important del text, tot i que potser sigui el seu punt més feble, com a motor de la narració. Més endavant, el relat anirà revelant dimensions ocultes i implicacions últimes d'aquest enfrontament còsmic. 

El protagonista (i heroi) de la novel·la és Shadow, un jove que acaba la seva condemna de tres anys a la presó tot just per assabentar-se que la seva dona acaba de morir en un desafortunat accident de trànsit. Després d'haver-ho perdut tot, sense un destí definit ni una direcció determinada per a la seva vida, el seu camí es creua amb el del senyor Dimecres, un misteriós personatge que el contracta com a guardaespatlles i missatger. Tots dos junts emprenen un viatge per carretera a través dels Estats Units amb el propòsit de reclutar una sèrie de personatges misteriosos per a la causa del senyor Dimecres. El viatge va prenent un caire al·lucinogen quan Shadow comença a tenir somnis misteriosos, la seva dona morta apareix en els moments més inoportuns per torbar la seva existència, i una sèrie de personatges misteriosos apareixen per impedir la missió de Dimecres. Poc a poc Shadow va lligant caps sobre tots aquests fets, i accepta l'explicació que tots ells són déus, o les seves encarnacions terrenals, i es preparen per a una guerra definitiva que ha d'acabar amb l'extermini total d'un dels dos bàndols. Ara bé, el paper que Shadow hagi de jugar en els esdeveniments futurs queda sempre amagat de la narració. 

De fet, American Gods és un gran mosaic de narracions més que una novel·la unitària. D'una banda, tenim l'argument principal, que és la croada de Dimecres per reclutar els déus per a la batalla final; d'altra banda, tenim una trama secundària que es presenta en forma de misteri en un petit i arquetípic poblet rural americà, Lakeside, un paratge idíl·lic on Shadow és enviat a passar una temporada d'incògnit, però que conté un misteri amagat que el protagonista haurà de resoldre en el decurs de la seva missió. A part d'aquestes dues trames, trobem tota una sèrie de relats curts i més o menys independents: alguns d'ells són episodis puntuals de l'aventura de Shadow, com la seva estada a la funerària dels senyors Ibis i Jacquel, les seves trobades amb Mad Sweeney, o el seu breu pas per casa de les germanes Zorya; d'altres són relats d'orígens sobre com els primers habitants del continent americà van traslladar-hi els seus propis déus, i d'altres són relats independents i força suggestius sobre les activitats a l'ombra d'alguns dels déus que viuen en sòl estatunidenc avui dia. I aquesta tant pot ser la principal virtut com el principal defecte del relat: hi ha persones que gaudiran d'un relat tan inconnex, com m'ha passat a mi, que comparteix les fortaleses i la varietat dels reculls de contes curts de Gaiman, com Material sensible o Objectes fràgils; d'altres trobaran la narració poc definida, fragmentària i excessivament prolixa. 

Tanmateix, més que no tenir argument, American Gods té un argument ocult, que es va revelant com a misteri a ulls dels lectors a mesura que va avançant, però que no es desplega ben bé en tota la seva amplitud fins al final. La novel·la és una barreja de diferents tipus de materials, que es combinen en un tot força coherent i satisfactori, però que només ho fan al final, quan es revelen els misteris i podrem destriar què formava part de la trama principal, què era mera distracció o directament superflu, i què eren narracions independents amb el seu caràcter i carisma propi. Hi trobarem relats que recreen escenes de la vida quotidiana americana, que ofereixen l'atractiu d'un costumisme realista, el recurs a un humor descarnat i sovint inesperat i un petit pòsit de crítica social; a la vegada també hi trobarem una fantasia de tall més urbà i contemporani, i una fantasia que retira més al relat mític i folclòric tradicional, i ambdós tipus de narracions combinen força orgànicament. D'altra banda, on crec que el relat brilla més és precisament en els detalls inconnexos que en la imatge de conjunt, i precisament es gaudeix més pel carisma dels personatges secundaris, les seves aventures i les seves converses, que no pas per la trama principal. Així doncs, American Gods és una novel·la que es fa una mica difícil de recomanar, perquè és tan estranya i heterogènia que el seu gaudi deprendrà més aviat dels gustos - i fins a cert punt també de la paciència - dels lectors. 

Sinopsi: Després d'acabar la seva condemna a la presó, Shadow Moon es dirigeix a casa seva per assistir al funeral de la seva dona. En l'avió de tornada a casa, coincideix amb el senyor Dimecres, un misteriós artista del frau que intentarà convèncer-lo perquè treballi al seu servei. Sense cap perspectiva de futur, Shadow accepta la feina que se li ofereix, i ell i Dimecres emprenen un viatge a través dels Estats Units per tal de reclutar amics i vells coneguts de Dimecres per a una guerra còsmica que tindrà lloc entre els déus antics i les noves divinitats. 

M'agrada: Més que les línies principals de la novel·la, he gaudit principalment dels seus excursos i relats secundaris, que he llegit amb la mateixa fruïció que els reculls de relats curts de Gaiman. És aquí on la prosa de Gaiman, i el seu peculiar talent per a la caracterització i el diàleg, brillen amb llum pròpia. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons