Telèmac: Uns que morin, altres que visquin

Cant VIII de la Ilíada

Zeus convoca una assemblea dels déus i els prohibeix, amb grans amenaces, tornar a participar en la guerra. Atena li contesta que, tot i que no hi intervindrà, proposarà un estratagema per tal que els grecs puguin defensar-se. Zeus accepta la seva proposta i es trasllada al mont Ida, des d'on té una vista privilegiada sobre la plana de Troia.

De bon matí, i després d'armar-se, tant grecs com troians inicien una nova escomesa. Comença la segona jornada de lluita. Cap al migdia, Zeus agafa una balança d'or, i a cada platet hi posa el geni de la mort de cadascun dels bàndols. La mort que pesa més és la del plat dels aqueus. Zeus envia un llamp cap al bàndol dels grecs, i tots els herois grecs s'atemoreixen i aturen la batalla. L'únic que no s'atura és Nèstor, que té problemes tècnics amb el carro, ja que Paris li ha abatut un dels cavalls amb una fletxa. Hèctor es dirigeix cap on és Nèstor per atacar-lo, però Diomedes hi arriba primer i recull l'ancià amb el seu propi carro, tirat pels cavalls d'Eneas.

Bronze d'Artemísion (Zeus o Posidó)
Museu Arqueològic d'Atenes
Font

Mentre Estènel i Eurimedont s'emporten les eugues de Nèstor, ell i Diomedes es dirigeixen cap a Hèctor per atacar-lo. Diomedes li dispara una fletxa, però aquesta abat l'auriga d'Hèctor, Enopeu. Mentre Hèctor retrocedeix per recollir un nou auriga, Arqueptòlem, Zeus llença un altre llamp entre les files dels aqueus quan veu que aquests comencen a agafar avantatge. Nèstor li mana a Diomedes que retrocedeixi, ja que el favor de Zeus no és amb ells. Diomedes, però, dubta entre retirar-se o avançar, ja que tem que els troians interpretin el seu moviment com a covardia, i a més se sent provocat pels insults que li dirigeix Hèctor en aquell mateix moment. Hèctor acaba d'interpretar el favor de Zeus i es disposa a obtenir l'escut de Nèstor i la cuirassa de Diomedes com a senyal de la seva victòria futura: el seu objectiu és destruir el mur que els grecs han construït al seu campament i arraconar-los fins a la línia de mar, on tenen les naus.

Davant l'avantatge dels troians, Hera proposa a Posidó que es revoltin contra Zeus mateix, però Posidó rebutja la idea, així que, en comptes d'això, Hera inspira Agamèmnon per tal que repel·leixi l'atac d'Hèctor. Agamèmnon es dirigeix a les tendes que queden a la rereguarda, i fa un prec a Zeus perquè no el desempari. Aquest li concedeix preservar la vida dels seus soldats, i els grecs inicien un contraatac amb els seus guerrers més excel·lents al capdavant.

Teucre, fill de Telamó, mata amb el seu arc una llarga llista de soldats troians, parapetat sota l'escut del seu germà Àiax. Agamèmnon el lloa i li promet donar-li regals si arriben a destruir Troia. Aleshores Teucre dispara a Hèctor però falla i mata Gorgotió, un altre dels fills de Príam. Li dispara una altra fletxa a Hèctor, però Apol·lo la desvia i en canvi mata Arqueptòlem, l'auriga d'Hèctor. Així doncs, Hèctor pren com a auriga Cebríones, un fill natural de Príam. Quan Teucre es disposa a disparar-li per tercer cop, Hèctor el tomba amb un cop de roc a la clavícula, que li fa saltar l'arc de les mans. Àiax i altres guerrers s'emporten Teucre cap al campament.

Hèctor comença a avançar fins al mur i el fossat dels grecs, que fugen en retirada. Hera i Atena, indignades contra Zeus, s'armen i pugen al seu carro per presentar-se davant de Zeus. Aquest s'enutja contra elles i envia Iris a aturar-les. Davant les amenaces dels terribles càstigs que els vindran de Zeus si intervenen en la lluita, aparquen el carro i tornen a palau afligides. Zeus torna del mont Ida cap a l'Olimp, i els retreu a Hera i a Atena la seva acció. Davant la rèplica d'Hera, Zeus revela el seu pla de fer guanyar Hèctor fins que Aquil·les no es reincorpori a la batalla.

La batalla s'atura quan arriba la nit. Els troians fan una assemblea en una clariana, i Hèctor els mana que preparin el sopar i que vetllin tota la nit per evitar que els grecs fugin o facin una emboscada nocturna. Els troians fan sacrificis i banquets, i passen la nit amb els focs encesos.

La cronologia de la Ilíada

Aquest és un dels elements que em va costar més entendre en un principi, especialment per un malentès que havia vingut de l'època d'estudiant, de les clares delimitacions dels llibres i manuals d'història. La història comença amb l'aparició de l'escriptura: un capvespre es pon el sol sobre els pobles prehistòrics i al dia següent, se'ns ha revelat quelcom que no sabíem el dia abans, ha aparegut l'escriptura a les nostres vides i ens trobem dins d'una carretera recta, plana i sense bifurcacions: la civilització occidental, que avança sempre de la mà de la noció de progrés. Per suposat que, si delimitem i classifiquem, és per poder explicar millor realitats sovint massa complexes per captar-les amb un simple cop d'ull però, d'altra banda, la simplificació pot portar a un prejudici.

Que una civilització sense escriptura s'estengui provocant (o aprofitant) la decadència d'una civilització amb escriptura sembla un fet impossible si es prejutja des de l'òptica de la carretera i el progrés. Però és exactament el que va passar. Potser la història comença amb l'aparició de l'escriptura, però és evident que aquesta no apareix al mateix moment i a tot arreu a la vegada. S'anomena protohistòria el procés de transició en què conviuen pobles amb escriptura i sense escriptura. Les línies cronològiques no ajuden a entendre la complexitat d'aquesta transició, com tampoc no ajuda el prejudici de valorar les "èpoques fosques" com a retrocessos en la història. Valorem les èpoques fosques com a retrocessos, simplement, perquè ens manca informació historiogràfica per poder dissipar aquesta "foscor".

Aquí hi ha una petita línia cronològica que ens hauria d'ajudar a entendre el context en què va sorgir la Ilíada com a relat i la seva possible connexió amb fets històrics (o protohistòrics) que només coneixem a través de vestigis arqueològics.

Segles XVIII - XV aC: durant aquest període es desenvolupa la civilització minoica a l'illa de Creta. Aquest poble posseeix escriptura, el lineal A.

Segles XVI - XI aC: s'estén l'hegemonia de la civilització micènica, durant l'edat de bronze tardana. Aquest poble exerceix influència sobre un conjunt de ciutats fortificades a la península grega. Al segle XV aC els pobles micènics ocupen Creta i absorbeixen la civilització minoica. La seva escriptura, el lineal B, deriva del lineal A. Fins aquí, tots els textos escrits són registres burocràtics. El vocabulari emprat en aquests escrits per denominar termes de l'organització quotidiana s'assembla a l'emprat en els textos homèrics. Ens trobem en el que sovint s'ha anomenat "època heroica", ja que els vestigis i restes arqueològiques que apunten a aquests pobles coincideixen parcialment amb les descripcions del món cultural descrit als poemes homèrics. Els textos homèrics són posteriors, però. Aquí teòricament començarien a circular poemes orals que després derivarien en els textos escrits tal com ens han arribat. La civilització micènica no començarà a perdre poder fins a l'inici de l'edat del ferro, al segle XI aC.

Segles XVII - XIII aC: també durant l'edat de bronze, s'estableix el poder de l'imperi hittita en el que avui dia seria part de Turquia. La confrontació entre aquest i els pobles micènics podria haver donat origen als fets llegendaris que es descriuen a la Ilíada. Les restes arqueològiques d'un gran incendi a la ciutat de Troia podrien estar relacionades amb la caiguda de l'imperi hittita a mans dels frigis el segle XIII aC.

Segles XII - VIII aC: al voltant de 1100 aC tindria lloc la invasió dels doris i la desaparició del poder micènic, tot i que hi ha debats oberts sobre com es va produir aquesta transició, en un període històric en què hi va haver un gran moviment de pobles. En aquest moment s'inicia l'edat del ferro. Com que els doris no tenien escriptura i d'ells només ens arriben vestigis arqueològics, aquesta etapa s'ha anomenat "edat fosca", i durarà fins a l'aparició de l'escriptura alfabètica el segle VIII aC. Durant tots aquests segles els poemes seguien transmetent-se oralment.

Segles VIII - V aC: període de la Grècia arcaica, al principi del qual suposadament hauria viscut Homer. De fet, els poemes homèrics combinarien elements culturals de l'"època heroica" i d'altres més contemporanis a l'autor o autors dels poemes, que es posarien per escrit durant aquesta etapa. Per tant, les restes arqueològiques poden confirmar elements d'aquest període per més que el poema s'estigui referint a esdeveniments més antics.

Per fer la línia cronològica he seguit la proposada per Joan Alberich i Mariné a la Introducció a la Ilíada: