"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

31 d’octubre de 2020

Llibres d'ultratomba

No són llibres de fantasmes ni d'apareguts que arriben a torbar-nos el son, tot i que n'hi poden aparèixer un bon niu. Sóc llibres en què els herois es veuen traslladats al món d'ultratomba com a escenari. Pot ser un episodi de turisme necrofílic dins d'una saga èpica o d'aventures més àmplia, com els passa als herois de la mitologia grega. Dante Alighieri ens va recrear aquest món amb tot luxe de detalls, combinant elements de la tradició clàssica i de l'imaginari cristià, i fent de la seva pròpia aventura a través de l'infern, el purgatori i el paradís tot un relat ple d'aventures i de reflexions. També se'ns pot fer més fosc i inquietant si el protagonista és mort de debò, i a partir de llavors se'ns introdueix una forma diferent de percebre la realitat i el món: potser perquè el món dels morts se solapa físicament amb els nostre, potser perquè aquest personatge accedeix a una dimensió diferent de la realitat que ha de conèixer i explorar. Aquests relats ens poden revelar aspectes ignots de la nostra experiència més quotidiana o de les relacions humanes, perquè en realitat no ens estan afirmant una creença en la vida d'ultratomba sinó més aviat ens ensenyen el nostre propi món des d'una altra òptica. Metàfores clàssiques i contemporànies sobre el fet de la mort, sobre la nostra relació amb els altres estimats i sobre tot allò, en definitiva, que ens fa por. 

Detall de Sueño de una tarde dominical en la Alameda Central de Diego Rivera

Baixem (pugem... o el que sigui) al món dels morts? 

L'Odissea
d'Homer.
La primera recomanació no és un llibre d'ultratomba pròpiament dit, però havia de ser a la llista perquè l'episodi en què Odisseu baixa al món dels morts, al cant XI, és un dels més suggestius i misteriosos de tot el poema. Allà Odisseu obté informació sobre el que s'està esdevenint a Ítaca durant la seva absència, torna a veure els seus companys de la guerra de Troia i obté una profecia crucial sobre el seu futur de boca de l'endeví Tirèsias. Tenir informació de primera mà sobre la teva pròpia mort pot ser una benedicció o una condemna si ets un heroi de saga de fantasia: Odisseu no sembla gaire pertorbat per la perspectiva de la segona Odissea i el viatge per terra, però potser ell està fet d'una altra pasta. En definitiva, un dels meus episodis preferits de tot el relat, i una lectura recomanable de totes totes. Aquí o aquí en podeu llegir la relectura que en vaig fer cant per cant. 

L'allargavista d'ambre de Philip Pullman. Col·loco aquesta recomanació aquí perquè l'episodi de la visita al món dels morts per part dels protagonistes és un homenatge directe a l'anterior. Allà, Lyra i Will descobriran un vessant de la seva aventura que no havien previst, i descobriran que tenen una missió - i una responsabilitat - respecte dels morts. Pullman ens transporta aquí a un Hades de reminiscències clàssiques, tot i que en magnifica una mica l'horror a través de les harpies, el barquer mut i els espectres fantasmals que hi trobem i que persegueixen els esperits dels difunts des que neixen. També ens remet a imatges un punt més contemporànies, en tant que els difunts acampen a la riba del riu, tot esperant Caront, com si es tractés d'un immens camp de refugiats. Tot plegat és un dels episodis més suggestius i inoblidables del darrer volum de la trilogia de La Matèria Fosca, que en conjunt potser és el més irregular de tots tres. La trilogia sencera és una bona recomanació. 

Mort de tinta
de Cornelia Funke.
És la tercera part de la trilogia del Món de tinta de l'autora alemanya Cornelia Funke. Mort de tinta és un llibre del tot necròfil: al capdavall, la mort, en fort contrast amb el món de màgia i fantasia que habiten els protagonistes, es transforma en el seu motiu principal. D'una banda, ho fa a través de la premissa central de l'argument: un monarca malvat ha obtingut la immortalitat a través de l'encanteri d'un llibre en blanc. Ara bé, la immortalitat li ve donada al preu d'un dolor interminable que es transforma en la seva condemna: el seu cos es descompon i decau contínuament sense poder arribar a morir mai. D'altra banda, i com passava també a L'allargavista d'ambre, un dels episodis centrals de la novel·la és quan un dels protagonistes visita el món dels morts, on rescatarà un vell conegut i arribarà a un pacte amb la Mort mateixa. Si el referent directe de Philip Pullman era la mitologia clàssica, aquí Cornelia Funke revisita els trops i les imatges dels contes de fades, estirant-ne fins als extrems el seu vessant més fosc i sinistre. 

La Divina Comèdia
de Dante Alighieri.
És un llarguíssim poema medieval en què Dante es transporta en un viatge a través de l'infern, el purgatori i el paradís, recorregut que li serveix d'excusa per acabar fent una mena de síntesi entre el discurs soteriològic cristià i la cosmovisió aristotèlica. A la Comèdia de Dante li devem imatges de l'infern i del paradís que d'alguna forma han passat a formar part de l'imaginari popular. El vaig llegir fa anys i em va agradar molt, tot i que la tercera part se'm va fer força més feixuga que les altres dues. Des de fa un temps que se m'insinua des de la prestatgeria i m'estan agafant ganes de rellegir-lo. 

El gran divorci de C. S. Lewis. Si sou fans de la Divina Comèdia, aleshores potser li hauríeu de donar una oportunitat a aquesta recreació contemporània que en fa C. S. Lewis, amb l'objectiu de fer-ne una defensa dels valors cristians, i de confrontar els seus personatges amb els defectes, por i inseguretats més punyents de la seva existència. És una novel·la amb unes premisses argumentals força febles, i que es transforma més aviat en un vehicle per a les reflexions i digressions teològiques de l'autor, així que potser no és el vostre llibre si busqueu acció i aventures. En tot cas, és una lectura recomanable si no us espanta el pensament religiós o esteu familiaritzats amb l'imaginari creatiu, sempre original i inesperat, de C. S. Lewis. 

El llibre del cementiri
de Neil Gaiman.
És l'única obra d'aquesta llista que es pot considerar literatura per a infants - les trilogies de Pullman i de Funke les veig més per a adolescents, en tot cas. En una revisió molt original i curiosa de El llibre de la selva de Kipling, Gaiman ens situa un nen orfe que aconsegueix escapar-se de l'assassí de la seva família i és acollit en un cementiri proper a casa seva, on el crien els fantasmes que hi viuen. La gràcia de la proposta és que les referències originals no són gaire explícites, de forma que Gaiman ens n'ofereix una visió completament fresca i genuïna, farcida de retrats de personatges inoblidables amb les seves particulars microhistòries. A la vegada, també hi ha un misteri últim al voltant del cementiri que el protagonista ha d'aclarir a mesura que va creixent. És una bona recomanació si no coneixeu Neil Gaiman, i si ja en sou fans segur que us encantarà. 

Lincoln al bardo de George Saunders. Tot i que és un llibre per adults, jo el vaig llegir sense poder desempallegar-me de la sospita que li deu més al llibre de Gaiman del que s'ha reconegut públicament. Un relat colpidor, tremendament vívid i emocional del món del bardo, una dimensió de l'existència on van a parar les ànimes dels morts abans d'accedir a una forma de vida superior. Aquí és on arriba el fill del president Abraham Lincoln, l'infant Willie, mort de tifus durant la Guerra Civil americana, i on l'acullen una sèrie d'esperits que han quedat atrapats en aquest espai intermedi i que decideixen ajudar-lo a alliberar-se del seu estat present. Una lectura molt recomanable, que presenta una reflexió colpidora sobre la història americana, les relacions familiars i el sentit de la vida que de totes totes val la pena llegir. 

Des del meu cel
d'Alice Sebold.
Una novel·la que va gaudir de molta fama en el seu moment, en part per l'adaptació cinematogràfica que en va fer Peter Jackson i que em sembla que no està a l'alçada del text original. La jove Susie Salmon és segrestada, violada i assassinada per una persona que viu al seu barri, i a partir d'aquest moment s'inicia per a ella una aventura de malson a través d'un món d'ultratomba que ha d'anar descobrint poc a poc i l'objectiu del qual desconeix. A la vegada, també és testimoni impotent dels conflictes que ha d'afrontar la seva família a partir d'aquesta pèrdua sobtada. És un relat que desperta opinions molt enfrontades, però a mi em va agradar molt per la seva bellesa i poesia intrínseques i per la suggestió de les seves imatges i metàfores. 

La nit de Tots Sants de Charles Williams. Aquesta novel·la de Charles Williams es va publicar l'any mateix de la mort sobtada del seu autor, i és un relat fascinant i corprenedor sobre una noia que mor per accident a la ciutat de Londres i a partir d'aquell moment inicia una cursa contrarellotge per contactar amb el seu marit i prevenir-lo del terrorífic complot d'un mag sinistre que pretén dominar la ciutat a través dels seus encanteris. És un relat que reflecteix els temors polítics que eren típics durant la segona guerra mundial, ja que les intencions malvades de Simon el Mag recorden molt sospitosament els discursos polítics nazis i feixistes de l'època, i a la vegada és també una aventura cavalleresca, en què els protagonistes han de salvar la damisela en perill a través del seu sacrifici i la seva purificació personals. Potser no és res més que una curiositat literària, però a mi és un llibre que continua interpel·lant-me cada cop que el rellegeixo. 

Se us acuden més recomanacions? 

Cap comentari:

Publica un comentari

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons