Beloved (#116)

Així que et protegies i estimaves en petit. Triaves per posseir els estels més menuts del cel; jeies amb el cap tort per veure l'estel estimat per sobre de la vora de la rasa abans de dormir. Robar-li mirades entre els arbres a l'hora de passar revista. Brins d'herba, salamandres, aranyes, pica-soques, escarabats, el regne de les formigues. Qualsevol cosa més gran que això ja no servia. Una dona, un fill, un germà - amors així de grans et podien arribar a destrossar a Alfred, Georgia. 

Aquesta novel·la es fa difícil de descriure més enllà de l'experiència de llegir-la, perquè és emoció i poesia condensades fins a l'extrem a cada pàgina, i conté tant de dolor com bellesa. En aquesta novel·la de 1987, Toni Morrison mira enrere, cap als anys immediatament anteriors i posteriors a la Guerra Civil Americana, i recrea l'experiència de l'esclavitud des del punt de vista de la subjectivitat de la víctima, i la incapacitat de deixar enrere el trauma de la vexació física i emocional que aquesta provoca. Estimar en petit és l'única forma de sobreviure preservant algun tipus d'integritat, ja que l'amor a les persones es fa impossible quan invariablement queda abocat a la pèrdua: és impossible estimar quan un mateix no es posseeix, quan els altres i un mateix no són res més que animal i moneda de canvi. En aquesta situació, arribar a estimar-se un mateix pot semblar demanar massa, encara més quan a la incapacitat d'estimar se li afegeixen la culpa i l'horror per decisions que acaben esdevenint impossibles de jutjar. 

Així doncs, Beloved ens endinsa en la fantasia i el realisme màgic per tal de fer-nos pensar l'impensable i fer-nos imaginar l'inimaginable. En aquest sentit és un llibre brillant, perquè el que es faria suportable o digerible en una narració naturalista i lineal, aquí se'ns exposa a través de cercles concèntrics, salts temporals i el recurs als elements gòtics i sobrenaturals. La incapacitat de digerir l'horror en majúscules, per tant, queda a l'abast de la comprensió del lector, si més no, a través del poder suggestiu de les imatges més que d'arguments racionals. 124 és una casa embruixada. Baby Suggs, Sethe i Denver no habiten la casa, sinó que és la casa que les habita a elles. El fantasma de Beloved, la filla que Sethe va matar per evitar que tornés a mans dels patrons, les turmenta i els impedeix sortir a l'exterior. El futur no existeix quan el temps queda aturat en la tragèdia i la brutalitat del passat. Ara bé, Paul D., un antic company de Sethe i el seu marit, arriba a la casa i fa fora el fantasma, però Beloved torna a ells en una altra forma, i la seva presència es torna cada cop més amenaçadora. A partir d'aquest moment, Sethe, Paul D., Denver i Beloved es veuen obligats a negociar l'espai que ocupen dins la casa, les relacions entre ells i el pes que el passat ha de tenir en les seves vides. De totes formes, rememorar el passat i parlar de la seva vida anterior a la tragèdia resulta més terapèutic per a ells del que podria semblar en un principi perquè, només al cap de vint anys, comencen a albirar la possibilitat d'un futur. 

Sinopsi: La novel·la obre amb Sethe i la seva filla Denver habitant una casa encantada prop de Cincinnati, Ohio. Vint anys abans, Sethe havia escapat de la plantació on era esclava per reunir-se amb la seva sogra Baby Suggs, que havia estat alliberada. Tanmateix, la llei d'esclaus fugitius de 1850 permetia als propietaris d'esclaus de perseguir els esclaus fugits fora dels límits del seu estat d'origen. Quan Sethe veu arribar el seu patró, es disposa a matar els seus fills per evitar que tornin a ser esclaus. Només ho aconsegueix amb Beloved, de dos anys d'edat, que per sempre més esdevé una presència fantasmal dins la casa i les ments de les seves habitants. Anys després de la mort de l'àvia, Paul D., arriba a la casa i inicia una relació amb Sethe. Tanmateix, el fantasma de la filla morta continua interposant-se en les relacions entre Sethe, Denver i Paul D. 

M'agrada: No hi ha paraules. És un llibre que s'ha de llegir per saber-ho.