Aquesta novel·la de l'autor nigerià Wole Soyinka es va publicar per primer cop el 1965, i va representar el debut com a novel·lista del seu autor, que havia despuntat fins aleshores com a dramaturg emergent. No va ser fins a vint anys després que va rebre el premi Nobel de literatura, en una d'aquelles raríssimes ocasions en què aquest guardó ha reconegut els autors africans negres. Els intèrprets és una novel·la de joventut, i tot i així ja ens mostra l'ambició i el potencial de l'autor per reflectir els móns subjectius dels protagonistes, immersos en els laberints d'un llegat cultural i històric que han d'aprendre a avaluar i intepretar en els seus propis termes. Ens trobem en una Nigèria acabada d'independitzar de l'imperi Britànic, i sumida en la corrupció política i econòmica, on els suborns i el tràfic d'influències són el vehicle habitual per millorar socialment. Els protagonistes de la novel·la són un grup de joves intel·lectuals i professionals pertanyent a aquesta elit privilegiada que ha estudiat a l'estranger, a Anglaterra o als Estats Units, i que tornen al país per ocupar càrrecs de privilegi en les seves institucions o liderar l'avantguarda cultural des de la seva percepció única de la realitat, a cavall entre el món del passat colonial i la nova república independent i moderna.
Conciliar aquests dos móns no és una tasca fàcil, però, i el seu desencantament i cinisme respecte de la corrupció generalitzada que els envolta no trigarà a fer-se palès. De fet, Soyinka s'allunya molt clarament de les propostes d'altres contemporanis de la novel·la africana postcolonial, com Achebe o Ngũgĩ, que destaquen precisament per la seva crítica política i social totalment combativa sobre la pàgina. Soyinka ens retrata més aviat la vida nocturna d'aquestes elits privilegiades als nightclubs i als hotels de moda, que s'entreguen al gaudi dels seus privilegis davant la impossibilitat - i les seves pròpies incapacitats variades - de canviar el sistema des de dins. Tanmateix, la novel·la no es va aclarint a si mateixa fins ben avançada la seva lectura. El seu estil és deliberadament caòtic i confús, i es va construint poc a poc a base d'una cronologia fragmentària i no lineal - de vegades es superposen en una mateixa escena retalls de diferents converses en diferents moments cronològics de la història dels protagonistes - i del recurs als llenguatges privats i personals de cadascun dels personatges, per als quals no tenim cap codi en començar a llegir, i que hem d'anar desxifrant poc a poc i a petits fragments a mesura que avança la lectura. És així que Soyinka accentua aquest element de confusió en aquest món híbrid, que encavalca constantment les referències a les mitologies i religions Igbo i Ioruba, amb els valors i percepcions de la societat occidental. Així doncs, a través de la seva educació privilegiada, el grup d'amics protagonistes són cridats a exercir d'intèrprets entre el món occidental i el món africà, però com que aquesta missió queda fallida d'entrada, s'han de conformar amb prou feines amb interpretar el seu propi lloc en el món que els ha tocat viure.
Segoe, el periodista, observa amb impotència com els seus intents d'exposar la corrupció política a través dels seus articles d'investigació queden abocats contínuament al fracàs, i es refugia en l'alcohol i una filosofia pròpia d'inspiració budista per tal d'aconseguir sobreviure a les seves frustracions. La seva promesa, Dehinwa, experimenta en carn pròpia la doble vara de mesurar en el tracte que rep de la societat i les seves pròpies institucions, sempre disposades a castigar exclusivament les dones per un comportament sexual que implica homes i dones per igual. Egbo és un diplomàtic que treballa per al govern nigerià, i que troba en el sexe la seva única via d'escapada per a la seva ansietat davant l'obligació familiar d'ocupar el càrrec de rei de la seva tribu després de la mort del seu avi. La seva relació ambigua amb dues dones diferents el confrontarà a aquestes pors i ansietats que amb prou feines es pot confessar a si mateix. Kola, l'artista del grup, pretén reviure el panteó dels déus africans en una pintura que ha de significar la seva obra mestra, però ell mateix no està segur de la seva pròpia habilitat per portar a terme aquest projecte, i mentrestant s'enamora d'una dona blanca casada amb un professor d'universitat. En un segon terme es troben, d'una banda, l'enginyer Sekoni, que toparà amb el mur de les autoritats corruptes en el seu intent de construir una central elèctrica, i pel camí es transformarà en el vident inspirat del grup, i d'altra banda el professor d'universitat Bandele, que és possiblement el personatge més reservat del grup però que actua d'enllaç i intermediari entre tots els altres.
Els conflictes a què s'enfronten aquests personatges són força prosaics, al capdavall: la necessitat de casar-se i formar una família per acomplir les expectatives dels pares, els compromisos i negociacions que exigeix la vida professional de cadascú, i les tensions entre totes aquestes expectatives i la llibertat personal per escollir. Ara bé, Soyinka va entreteixint aquests dilemes amb trobades que esdevenen simbòliques dels rols socials que els personatges es veuen obligats a acomplir. És així que, per a Egbo, per exemple, les dones esdevindran terrenys per colonitzar i dominar, tot i que aquestes trobin formes de subvertir les seves expectatives. De la mateixa manera hi ha una subtrama de la novel·la que té a veure amb el rebuig a l'homosexualitat a la societat nigeriana, i que acabarà enllaçant-se amb la trama principal de forma inesperada. D'altra banda, mentre persegueix una notícia, Segoe entrarà en contacte amb una església de cristians renascuts liderats per Llàtzer, un albí que pretén haver ressuscitat autènticament d'entre els morts el dia del seu funeral. Aquestes imatges de mort i renaixement es van repetint al llarg de tota la novel·la, i van deixant preguntes obertes sobre el passat colonial del país i la necessitat d'encarar un futur totalment incert, tant en termes polítics per al país com en termes personals per als protagonistes.
Sinopsi: Poc després de la independència de Nigèria, els protagonistes, amics d'adolescència, tornen al país després d'haver fet els estudis superiors a l'estranger. Tots ells ocupen càrrecs d'importància en les institucions del país: Segoe és periodista, Egbo pertany al cos diplomàtic, Bandele és professor d'universitat, Sekoni és enginyer, i Kola és un artista emergent. Les seves escapades nocturnes ofereixen un retrat profund d'una elit privilegiada que no pensa moure un dit per canviar la corrupció inherent de la Nigèria neocolonial. Els seus tímids intents de deixar petjada acaben abocats en la frustració i la incomprensió dels qui els envolten.
M'agrada: Els moments més poètics del text, que queden entrellaçats amb les escenes més mundanes en què es veuen immersos els protagonistes. En aquest sentit és un text molt ric i complex, a l'hora d'entreteixir diferents veus i símbols, i barrejar els fragments més poètics i onírics amb les escenes de quotidianitat dels personatges.
No m'agrada: El text es fa força confús i obscur, especialment en la seva primera meitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada