"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

29 de gener de 2020

L'estiu sense homes (#277)

No hi ha futur sense passat, perquè el que ha d'arribar no es pot imaginar sinó com una mena de repetició. 

Aquesta novel·la de l'autora nord-americana Siri Hustvedt es va publicar el 2011 i és, possiblement, una de les seves novel·les més lleugeres. Tractant-se de Siri Hustvedt, però, això no vol dir que sigui, de fet, una novel·la lleugera. El seu inici de seguida ens posa en situació: el marit de la Mia Fredriksen li demana una "pausa" en el seu matrimoni per anar a viure amb una companya de treball més jove. Immediatament després de rebre la notícia, la Mia té una crisi nerviosa i acaba hospitalitzada. Al cap d'uns dies, marxa a passar l'estiu al poble de la seva infantesa, on encara viu la seva mare en una residència per a la gent gran. Aquest temps de descans obre un espai de reflexió sobre la seva vida passada, el seu matrimoni i la seva pròpia identitat, que la portarà a acceptar les ferides del passat com a part del seu procés de guariment. L'argument gira al voltant de les coneixences que Mia fa al llarg d'aquell estiu, a través de diverses generacions de dones que ofereixen un ventall d'experiències diverses: el cercle d'amigues de la seva mare a la residència d'ancians, les adolescents del taller de poesia que Mia imparteix al centre cívic del poble, la veïna del costat, que és una jove amb criatures petites que també passa problemes al seu matrimoni, i la seva terapeuta, que ofereix píndoles condensades de saviesa sobre l'existència humana en un camí constant d'autoconeixement. Aquest tènue fil argumental dóna peu, com és habitual en la ficció de Hustvedt, a múltiples reflexions sobre el sexe i el gènere femení al llarg de la història, i també en la societat actual, arrelades en la filosofia contemporània, la neurobiologia, i la història de la literatura i del pensament. El discurs feminista que en segueix no és mera retòrica, sinó reflexió pausada i profunda sobre el que implica ser dona en la societat occidental avui dia, i també pel que fa a la psicologia individual. La consciència de ser el sexe secundari, sempre subsidiari del pensament, la ciència i la literatura fetes pels homes, i la fragilitat de la identitat que es construeix rere aquest esquema, revelen múltiples formes de resistència i subversió d'aquest tipus de discurs, i múltiples contradiccions i dissociacions - esquerdes i ferides - que fan perillar l'aparent estabilitat d'aquest món jerarquitzat. També és una reflexió sobre el matrimoni i les relacions amoroses, i sobre què fa que la identitat pròpia es dilueixi en la de la parella un cop la memòria passa a ser compartida. El conjunt acaba essent un retrat fantàstic i preciosista sobre l'existència humana en general a través de les seves edats, i ens recorda la fragilitat d'aquesta existència i de les connexions que creem i que ens mantenen amb vida. El que en mans de qualsevol altra autora no hauria passat d'entreteniment lleuger, aquí es transforma en testimoni intel·ligent, vívid i deliciós sobre el pas del temps, la identitat personal i allò que ens fa humans tant a homes com a dones. 

Sinopsi: Després d'una crisi nerviosa quan el seu marit decideix deixar-la, la Mia Fredriksen es trasllada al poble on viu la seva mare per passar aquell primer estiu de separació. La seva mare i el seu cercle d'amigues, la seva veïna i el grup d'adolescents a qui fa classe d'escriptura creativa li ofereixen diverses visions de la feminitat i de la seva experiència que la faran enfrontar-se amb la seva pròpia situació personal, així com amb el seu passat. Aquesta reflexió per tal de saber si totes aquestes experiències tenen algun sentit la portaran també a llocs cada cop més foscos i complicats, però les seves relacions amb les altres dones li aniran oferint sortides de vegades inesperades, però de les quals sempre n'extraurà alguna lliçó. 

M'agrada: Siri Hustvedt mai no decep, i la novel·la és una mina de pensaments i imatges sobre la idea de la feminitat i el seu discurs a través de la història. 

No m'agrada: En aquest cas, perd una mica en comparació amb d'altres novel·les de la mateixa autora, i el desenllaç d'alguns dels fils argumentals m'ha semblat un punt precipitat i fàcil. 

Cap comentari:

Publica un comentari

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons