Aquesta novel·la de l'autora britànica Helen Oyeyemi es va publicar l'any 2011 i està traduïda al castellà, tot i que no al català. És una lectura interessant perquè, més que una novel·la convencional, és una deconstrucció força hàbil dels trops i els tòpics més habituals de la ficció literària contemporània, especialment pel que fa a la forma com es representen les relacions entre homes i dones. La novel·la és una revisió d'un conjunt de contes de fades tradicionals que exploten la relació desequilibrada que s'estableix entre un heroi que maltracta i suprimeix les seves dones sistemàticament - Barbablava en seria un bon exemple - i una heroïna virtuosa, pacient i submisa que ha d'acabar o bé redimint aquest opressor o bé venjant-se'n definitivament.
El senyor Fox que dóna títol a la novel·la és un novel·lista reputat que viu a Nova York als anys 30, i que no pot parar de matar les seves protagonistes femenines de les formes més violentes, i sense significat, possibles. Un bon dia, la seva musa, la jove Mary Foxe, es presenta a casa seva disposada a fer-lo desistir d'aquest hàbit i a confrontar-lo amb el seu autèntic caràcter. Tanmateix, la dona de Fox, Daphne, comença a sospitar d'un afer entre tots dos. La història no tindria gaire més misteri que aquest triangle sentimental si no fos perquè Mary Foxe no és una dona real, sinó un producte de la ment de l'escriptor. Em va decebre una mica que la contraportada del llibre ja oferís d'entrada l'spoiler sobre el desenllaç de la història, tot i que val a dir que la novel·la no té un argument gaire definit més enllà de la resolució final d'aquest triangle i les relacions de poder, de manipulació i de xantatge emocional que es produeixen entre tots tres personatges. El que Oyeyemi ens ofereix, més aviat, és un conjunt de narracions breus i inconnexes, ambientades en diferents èpoques i espais, i que juguen constantment amb la fantasia i el realisme màgic. Aquestes narracions tenen un tènue fil conductor en els rols que van prenent els diferents personatges que es van repetint d'un relat a l'altre, i també en els trops i imatges recurrents en tots els relats, especialment pel que fa a les relacions entre homes i dones tal com s'han anat representant tradicionalment sobre la pàgina escrita.
Perquè Mr. Fox és una novel·la essencialment metaliterària, en tant que el seu centre d'interès no és pròpiament les relacions entre homes i dones a la vida real, sinó com aquestes són representades en els llibres que llegim: com les figures de l'heroi i del dolent es representen tot sovint de forma enganyosa, i com aquests jocs literaris després tenen un reflex a la vida real quan intentem traslladar-los a les relacions que establim amb les persones de l'altre sexe. Amb aquesta novel·la Oyeyemi intenta alertar-nos de la manca de neutralitat de la literatura, i de com les expectatives dels valors culturals i dels rols socials d'homes i dones se'ns transmeten constantment a través de la producció literària, oral o escrita, quasi sense que ens n'adonem.
Mr. Fox és una reflexió valenta i necessària sobre els rols de gènere en la societat contemporània, però és una lectura estranya, inquietant la major part del temps i força inconnexa. A mi m'ha agradat, però reconec que hi he trobat a faltar una línia argumental més ben definida que lligués el conjunt i mantingués una mica millor l'interès a través de tota la lectura. En absència d'aquest argument global, el que hi trobem és un conjunt de relats curts independents, la majoria d'ells interessants per si mateixos, i que resulten una lectura profundament suggestiva i colpidora. En conjunt, és una bona lectura, però trobo que es queda a mig camí entre la novel·la i la col·lecció de relats curts, i que hauria estat millor si l'autora s'hagués decidit per una d'aquestes dues opcions.
Sinopsi: A Nova York als anys 30, el senyor Fox es troba enmig d'una crisi creativa. La seva musa, Mary Foxe, acaba de tornar a la seva vida, però no per oferir-li la inspiració que ell espera. Al contrari, Mary l'intenta convèncer que canviï la seva actitud respecte dels personatges femenins, a qui maltracta i elimina contínuament de forma banal i sense parar-hi esment. Paral·lelament a la reaparició de la seva musa, el seu matrimoni amb Daphne també fa aigües. Intercalats amb la narració principal, també hi trobem un conjunt de relats curts, suposadament escrits pel senyor Fox i per Mary, que il·lustren de forma força detallada i creativa l'espectre de relacions humanes i conflictes que articulen la seva relació.
M'agrada: És una lectura molt interessant com a novel·la d'idees, que presenta molt hàbilment els defectes de la representació de les relacions entre homes i dones a la literatura, i la forma com la realitat pot arribar a subvertir aquesta representació distorsionada.
No m'agrada: Es llegeix massa com a novel·la d'idees, i el propi interès per la història i pels seus personatges decau constantment al llarg de la lectura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada