Aquest arc entristirà molts nobles

Cant XXI de l'Odissea

Si bé el capítol anterior ja venia carregat de presagis i preparacions, el clímax encara es fa esperar. Penèlope, inspirada per Atena, convoca el certamen de l'arc per a tots els pretendents. S'afegeix un excurs sobre com Odisseu havia obtingut l'arc, regal d'hospitalitat per part d'Ífit, un antic company. Odisseu no se l'havia emportat a Troia, sinó que el guardava amb els tresors més preuats del seu palau. Penèlope agafa l'arc de la sala del tresor i proposa la següent prova als pretendents: corbar l'arc en primer lloc i fer passar una fletxa pels dotze forats de les dotze destrals posades en filera. Promet casar-se amb qui ho aconsegueixi. 

Penèlope presenta l'arc als pretendents d'Alan Lee (1995)

Telèmac és el primer a posar l'arc a prova, i tot i que ho podria haver aconseguit amb prou intents, Odisseu li ho impedeix. Odisseu es dóna a conèixer a Eumeu i Fileci, i els mana que quan arribi el moment tanquin la sala i no en deixin sortir cap pretendent. Quan Odisseu demana que li deixin fer la prova, Antínous, curiosament, l'increpa recordant-li l'episodi dels centaures a les noces de Pirítous: un altre bon exemple del que no s'ha de fer quan es va de convidat a una festa.

Penèlope els tranquil·litza dient-los que no es casarà amb el pidolaire, que la seva prova queda fora de concurs, per dir-ho així, però en realitat el que preocupa als pretendents no és això, sinó que el pidolaire pugui guanyar la prova que ells han perdut i els deixi en ridícul. (Possiblement no han oblidat l'episodi de la baralla amb l'altre pidolaire i dels músculs i la vigoria que els van meravellar en el foraster). Telèmac fa fora la seva mare de la sala, i seguidament dóna l'arc al pidolaire.

El capítol s'acaba, prou sinistrament, amb Eumeu i Fileu tancant les portes de la sala, i Euriclea manant a les serventes que no es moguin i facin com si res sentin el que sentin rere les portes tancades. Odisseu tesa l'arc sense esforç, deixant els pretendents bocabadats, i tot seguit fa passar la fletxa pels dotze anells de les dotze destrals.

A continuació, uns breus apunts sobre el simbolisme de l'arc, així com la importància de les armes a la societat homèrica.

Armes i guerrers a la societat homèrica 

La brutalitat de la lluita cos a cos en aquesta època fa de la força i l'agressivitat qualitats desitjades i esperades en el guerrer. L'honor (timé) i l'excel·lència (areté) dels nobles és, com hem vist, una part important de l'organització social d'aquesta època, mentre que la humiliació o el deshonor (atimia) és un dels conflictes més habituals que mou els herois en els textos homèrics, com veiem a la Ilíada i a l'Odissea. El valor que regula el comportament social és la vergonya, més que no pas la culpa, com en les societats cristianes.

Com hem vist anteriorment, l'ostentació de riqueses i objectes de luxe per part del guerrer és una conseqüència directa de la guerra, on el que importa és fer el botí més gran possible, i marca estatus i poder dins d'aquesta societat. La caça era un ritual de pas important per als adolescents, una mena de preparació per a la brutalitat i la violència de la guerra. Com hem vist, un dels episodis fonamentals en la vida d'Odisseu és la seva trobada amb el senglar del Parnàs, que marca el seu pas a la vida adulta.

Odisseu al concurs de l'arc d'Alice i Martin Provensen (1956)

El món descrit als poemes homèrics fa referència, possiblement, a un context una mica posterior al dels fets relatats, i és més proper al moment en què els textos es van posar per escrit, el segle VIII aC. Les nombroses enumeracions de llinatges en el text van dirigides a afalagar l'audiència contemporània, i embrancar-la amb els llinatges dels herois antics.

A casa d'Odisseu, com veiem en el text, les armes estan exposades a les parets, cosa que sembla habitual en aquest context històric, i els nobles porten espasa o llança a sobre en tot moment: eren un símbol d'estatus. L'arc i les fletxes, en canvi, no eren gaire valorats com a armes de guerra, en què s'afavoria l'enfrontament cos a cos com a marca d'honor i valentia, més que no pas un instrument que permet matar l'enemic a distància i, per tant, és vist com a marca de covardia. Aquesta percepció apareix moltes vegades a la Ilíada, i explicaria en part per què Odisseu va deixar l'arc a casa en lloc de portar-lo a la guerra.

En canvi, l'arc a l'Odissea té una rellevància més aviat simbòlica. El déu arquer era Apol·lo, que també era el déu del dia i del sol, per tant de la llum i de la justícia divina. És força oportú que la revenja d'Odisseu, per tant, tingui lloc durant la festivitat en honor d'aquest déu. Força significativament, la Ilíada comença amb la pesta que assola l'exèrcit grec, que s'atribueix a un càstig diví d'Apol·lo. Si agafem les dues obres com a conjunt, es pot considerar que l'Odissea tanca un cercle obert en la Ilíada.

La informació l'he extreta de:

• Fernando Quesada. "Lavar con sangre la humillación: armas y valores del guerrero en la Odisea." a Sobre la Odisea. Visiones desde el mito y la arqueología de diversos autors.