S'ha parlat extensament de la judicialització de la política a l'estat espanyol en els darrers anys, però molt poc de la politització de la justícia, que ara se li revela en els darrers dies com a elefant al menjador. Faré un petit eix cronològic perquè s'entengui millor el que s'ha esdevingut en les últimes setmanes:
- El 19 de desembre de 2019, es fa pública la resposta del TJUE a la pregunta que Marchena li havia dirigit durant el judici del procés a propòsit de la immunitat de Junqueras com a eurodiputat. (La resposta va ser que sí, que era immune.) La pregunta de Marchena subjectava el procés judicial sencer a aquesta qüestió preliminar, per tant el seu deure com a jutge era no emetre la sentència fins que aquesta qüestió no s'hagués resolt. En publicar la sentència el 13 d'octubre de 2019 sense resposta a la qüestió preliminar, Marchena va fer trampes al procediment mateix que ell havia iniciat amb el TJUE. El mateix dia, per compensar una notícia amb una altra segurament, es fa pública la sentència d'inhabilitació contra el president Torra en el judici per desobediència (el cas de les pancartes i els llaços).
- El 4 de gener de 2020, la Junta Electoral Central comunica la inhabilitació del president Torra per desobediència, sense haver-hi encara una sentència ferma en contra d'ell (hi havia un recurs interposat sobre la sentència existent) i nega la condició d'eurodiputat a Junqueras al mateix temps, amb un empat tècnic (set vots a favor i sis en contra d'aquesta decisió) que posa de manifest la fractura d'aquest organisme. La notícia es llegeix com una estratègia encoberta de la dreta espanyola per desestabilitzar el pacte d'investidura que es vota els dies 5 i 7 de gener.
- El 6 de gener de 2020 el Parlament europeu reconeix Junqueras com a eurodiputat.
- Ahir 9 de gener el tribunal suprem s'apressa a ratificar la decisió de la JEC i notificar-la al Parlament europeu. (Junqueras havia demanat al suprem la suspensió d'aquesta):
- Avui, 10 de gener de 2020, coneixem la notícia que el Parlament europeu acata la decisió del tribunal suprem espanyol (que havia emès una sentència irregular en no esperar-se a la resposta a la qüestió preliminar) fent palesa la contradicció existent entre els organismes judicials espanyols i europeus. El canvi de criteri és força estrany: em sona a covardia per part de Sassoli, que fins ara s'havia esforçat a desmarcar-se del biaix partidista del seu predecessor Tajani. La irònica conseqüència de la notícia és que se li neguen els drets d'eurodiputat a Junqueras mentre es reconeixen plenament a Puigdemont i Comín, que no han estat processats per la llei espanyola.
- I per acabar amb el dia d'avui, ja són en llibertat sota fiança tots els membres dels CDR acusats de terrorisme, davant de la feblesa de les proves que els acusaven. La notícia ha estat amagada barroerament pels mitjans de comunicació espanyols, que els donaven com a culpables abans de començar i anunciaven la presència als seus domicilis de bombes i explosius que ara semblen haver-se esvaït. Sorprenentment, es tenen en compte ara arguments per a la seva llibertat que es van negar als líders polítics i socials independentistes empresonats des de 2017.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada