No sóc amo ni de nau ni de remers

Cant II de l'Odissea

Aquest capítol ens relata l'assemblea dels itaquesos, davant la qual Telèmac exposa la situació de la seva família i la seva intenció d'emprendre un viatge a la recerca del seu pare. En l'anterior entrada vaig parlar de "buit legal" respecte de la situació de Telèmac i Penèlope a la cort d'Ítaca, per posar-li un nom, tot i que en el context del món homèric no podem parlar de "legalitat" tal com l'entendríem avui dia perquè no hi havia un cos de lleis escrites. El que pautava el comportament eren més aviat una sèrie de normes no escrites, valors, convencions, rituals i tradicions sancionats socialment.

Per començar, un fet significatiu és que Telèmac ocupi el tron del seu pare davant de l'assemblea. Amb aquest gest, el jove està afirmant la seva majoria d'edat davant dels pretendents i presentant-se davant de l'assemblea com a rei d'Ítaca. Ara bé, aquesta decisió no depèn d'ell mateix, i amb la intervenció d'Antínous queda força clar que els pretendents no l'han reconegut com a major d'edat ni com a rei. Telèmac i els pretendents s'embarquen en una discussió de caràcter tècnic sobre la situació que els afecta: el matrimoni de Penèlope és una part important del conflicte obert. Aquí se'ns explica, en retrospectiva, el parany de Penèlope per tal de posposar la decisió: va prometre als seus pretendents que triaria un nou marit quan acabés de teixir el mantell funerari del seu sogre Laertes però, amb una astúcia equiparable a la del seu marit, desteixia cada nit el que havia teixit durant el dia. 

Penèlope al teler, de William Russell Flint (1924)

Aleshores es produeix un episodi inesperat: dues àguiles apareixen al cel i es barallen sobre els caps dels assistents. Un dels ancians itaquesos, l'endeví Haliterses, interpreta el signe com a premonició de la imminent arribada d'Odisseu i del càstig dels pretendents. Un dels pretendents, Eurímac, menysprea l'auguri obertament. 

Finalment, Telèmac solicita una nau als itaquesos perquè possibilitin el seu viatge a Pilos i a Esparta, ja que l'única forma de resoldre la situació és determinar si Odisseu és viu o mort. L'ancià Mèntor intervé a favor de Telèmac, li equipa la nau i s'ofereix a acompanyar-lo al viatge. Telèmac li demana a Euriclea que abasteixi la nau de provisions, i li prohibeix que reveli el seu viatge a Penèlope. Finalment, Telèmac sarpa de nit i en secret, acompanyat de la deessa Atena, que ha pres la forma de l'ancià Mèntor.

Quin és el conflicte principal que afronta la societat d'Ítaca, doncs? Com s'organitza un regne en temps homèrics, i què implica, això? Per què és tan crucial el matrimoni de Penèlope? És difícil entendre la situació que se'ns presenta en aquests dos primers capítols de l'Odissea si no ens aturem primer a analitzar com funcionen aquestes "institucions" en aquest context històric.

Matrimoni, successió al tron i llar (oikos)

La societat de la Grècia arcaica no tenia una institució equivalent al "matrimoni" com l'entendrem en contextos posteriors. El matrimoni era una aliança entre dues famílies per establir una relació de cohabitatge entre un home i una dona: la dona deixa la casa paterna i va a viure amb el marit. De la mateixa forma, un home podia portar altres dones a viure a la casa familiar a part de l'esposa, així que la frontera entre matrimoni i concubinatge no era gaire clara d'entrada. I, a la vegada, tampoc no hi ha una institució que es pugui anomenar "divorci": si una dona abandona la llar del seu marit, no sembla haver-hi obstacle perquè torni a la llar paterna o en trobi una de nova. (De fet, això és el que fa Helena deixant Esparta i instal·lant-se a Troia.)

Paral·lelament a això, també trobem evidència en els mites de donzelles nobles que podien escollir el seu futur marit d'entre els diversos participants en un concurs d'esports o d'habilitats físiques, cosa que encaixa perfectament amb un dels valors fonamentals de la societat grega: la competició (agon). També trobem ambigüitats de gènere quan veiem diversos exemples de reines que han d'escollir un futur marit com a rei davant d'un tron vacant: Penèlope en seria un exemple, com també ho seria Jocasta al mite d'Èdip.

Tanmateix, el tron no té per què ser vacant si Telèmac es declara major d'edat i en reclama la successió. En aquest cas, Penèlope tornaria a casa del seu pare, com si tornés a ser soltera, perquè el casal d'Odisseu passaria a ser el casal de Telèmac, i els pretendents haurien d'entendre's directament amb el pare de Penèlope. Però el problema és que la successió no és dinàstica a la Grècia arcaica, sinó electiva. El nou rei ha de ser aprovat i reconegut per l'assemblea per les seves qualitats i habilitats: pot tractar-se del fill del rei (com se sobreentén que havia estat el cas quan Laertes va ser succeït per Odisseu) però pot tractar-se d'un altre candidat. En aquest context, aquest seria el resum de la situació:

• Penèlope podria triar un dels pretendents com a nou marit i rei d'Ítaca, però s'exposaria al retorn d'Odisseu i a trobar-se de sobte amb dos marits a casa. (És el que de fet li va passar a Clitemnestra quan Agamèmnon va tornar de la guerra de Troia). Però si no tria cap pretendent, la seva posició com a "cap de família" també és totalment precària, perquè el sistema és patriarcal i el tron de fet segueix buit. 

• Telèmac pot declarar-se major d'edat i reclamar el tron, com Atena li suggereix que faci al cant primer, exposant-se a ser rebutjat per l'assemblea. Això és el que passa, de fet, en aquest cant segon. És a dir, Telèmac es converteix en candidat a rei, però no en rei reconegut de fet. 

• Els pretendents no estan disposats a acceptar Telèmac com a nou rei perquè no ha provat les seves capacitats de lideratge a causa de la seva joventut i perquè, de fet, la seva pretensió sobre el tron és l'únic obstacle per tal que un d'ells s'acabi convertint en nou rei d'Ítaca. Per això al final del cant quart faran un complot per acabar amb la vida de Telèmac. 

Telèmac i Penèlope
Museu Arqueològic de Chiusi. Font

En situació de tron vacant, el matrimoni de la reina seria una solució definitiva. Per això, si Telèmac fos reconegut com a rei inequívocament, la seva mare automàticament tornaria a casa del seu pare com a soltera. Ara bé, Telèmac no es pot arriscar a casar la seva mare i que després es demostri que Odisseu és viu. En aquest context, es fa imperatiu esbrinar si Odisseu és viu o mort.

I ara un petit apunt sobre la llar (oikos) a l'època arcaica. Un signe de noblesa i d'estatus en aquest tipus de societat és la propietat, especialment de caps de bestiar i objectes de luxe. (Els objectes posseïts per cada rei reben descripcions magnífiques en els textos homèrics). L'oikos no sols inclou la casa, la família, el bestiar i els tresors, sinó totes les dependències, tots els membres del servei o esclaus, que també pertanyen a la propietat, així com les terres que fan possible la producció agrícola. La llar o el palau, en el cas de cada rei, és un nucli econòmic. Consumint el seu bestiar i les seves provisions dia rere dia, els pretendents estan destruint la riquesa d'Odisseu i, per tant, destruint el seu estatus social. Això els pot donar punts a l'hora de competir en noblesa pel tron d'Ítaca.

La informació l'he treta de les següents fonts:

• Jean-Pierre Vernant. Myth and Society in Ancient Greece (Capítol 3: "Marriage") 

• M. I. Finley. The World of Odysseus. (Capítol 4: "Household, Kin and Community") 

• Teresa Chapa. "Ciudad, palacio y oikos. Espacios y arquitectura en la Odisea" a Sobre la Odisea. Visiones desde el mito y la arqueología de diversos autors.