"L'esperança se'ns ha donat en favor dels qui no en tenen". W. Benjamin

6 de juny 2018

Amarga victòria (#194)

És un estil exhibicionista amb una conseqüència, en el cas de Davis en particular: si el paper requeria que l'espectador l'odiés, ella feia que l'odiés. Molts actors diuen que els agrada fer de dolent i de pinxo, d'harpia i de meuca, però pocs han igualat la capacitat de Davis per exposar-se a convertir-se en objecte d'absolut menyspreu de l'espectador, o fins i tot per encoratjar aquest menyspreu obertament. 

Aquest llibre d'Ed Sikov, publicat el 2007, recull la biografia de l'estrella de cinema Bette Davis (1908-1989) i cobreix els principals esdeveniments de la seva vida professional i personal, sense ser tan exhaustiu com On Sunset Boulevard, el volum del mateix autor sobre Billy Wilder. Bette Davis va ser una gran actriu que va gaudir de la seva època de glòria durant els anys 30 i 40. La culminació de la seva carrera va ser All About Eve, de 1950 i, tot i que va continuar treballant de forma constant durant les següents tres dècades i no es va retirar mai, més enllà d'aquest moment es va limitar a pel·lícules menors, productes per a la televisió, i algunes incursions més o menys exitoses al teatre de Broadway. L'única excepció és, probablement, What Ever Happened to Baby Jane? (1962), una obra que ha esdevingut tan icònica com autènticament inclassificable. 

Aquest volum, doncs, en l'estil organitzat i planer d'Ed Sikov, ens ofereix un recorregut per la carrera de l'actriu, i apunta a diversos motius per a aquesta llarguíssima decadència. D'una banda, els seus dies de glòria s'expliquen per la relació amb la Warner, l'estudi que la va convertir en una estrella. Tot i el malcontentament de Davis amb els seus productors i els seus intents de trencar el contracte amb ells anys abans que expirés, va ser l'antiga manera de fer dels estudis el que va donar a Bette Davis el seu segell personal, que aconseguia aixecar productes mediocres gràcies a l'aura i el particular estil de les seves interpretacions. El seu ritme de treball, imposat per contracte, ascendia a unes quatre pel·lícules a l'any, que ella no podia escollir i que incloïen productes mediocres que ella elevava amb les seves interpretacions icòniques de dones fortes i independents, en els millors dels casos, o obertament malèvoles, i devoradores d'homes, que l'encasellarien finalment en papers de femme fatale maquinadora. Després de l'època daurada dels grans estudis, va provar de reeditar aquests èxits passats corrent el risc de tornar-se repetitiva. 

Un segon motiu seria que el seu talent i la seva originalitat van acabar per jugar en contra d'ella: l'èxit i el reconeixement li van venir molt aviat, amb pel·lícules com Of Human Bondage (1934), Dangerous (1935), Jezebel (1938), Dark Victory (1939), The Letter (1940), The Little Foxes (1941), i Now, Voyager (1942). Amb trenta anys, ja tenia dos premis Oscar, per Dangerous i Jezebel. En aquestes dues dècades sovint interpretava papers de dones més grans que ella, cosa que la va perjudicar a l'hora de trencar amb l'estereotip i de trobar papers adequats amb la seva edat. És per això que la Margo Channing de All About Eve (1950) va ser el seu paper més autobiogràfic. 

El tercer motiu, tan decisiu com els altres, va ser la seva pròpia personalitat, agressiva i histriònica fins a extrems insostenibles, que va tensar les relacions amb companys de repartiment, productors, subordinats, i sobretot, amb els directors. Amarga Victoria, per tant, també ens presenta una crònica de la seva vida privada, que va venir marcada pels matrimonis fallits i l'ambivalent relació que va mantenir amb els seus fills. Ed Sikov apunta a ansietats i inseguretats encobertes rere aquesta actitud de despotisme, i ofereix un relat de l'estrella que, com s'apressa a deixa clar des del principi, no pretén ser agradosa per al lector. Bette Davis preferia fer-se odiosa a la gran pantalla quan el paper ho requeria, i és més recordada pels seus papers de dolenta que per altres tipus de personatges. Per bé o per mal, la línia que separava el personatge de la seva persona també es va anar desdibuixant amb els anys. 

Continguts: El llibre divideix la biografia de Bette Davis en tres parts. La primera part cobreix la infància i els anys de formació, així com els primers èxits amb la Warner fins a 1937, any en què la situació d'explotació a què la sotmet l'estudi comença a canviar a causa del procés judicial que l'actriu va obrir contra la productora. Tot i que Davis va perdre la demanda i el contracte no es va dissoldre, els productors li van deixar més llibertat a partir de llavors i van començar a incloure-la en productes de més qualitat. La segona part entra en l'època daurada de Davis com a estrella consolidada. El 1938 rep el seu segon Oscar i a partir d'aquí comença a encadenar un èxit rere l'altre. A la vegada, la seva vida privada es va tornant cada cop més tempestuosa i els seus problemes de salut relacionats amb l'ansietat cada cop més acusats. Aquesta segona part acaba amb el trencament definitiu amb la Warner, l'any 1949, després del fracàs de Beyond the Forest. La tercera part reuneix la resta de la carrera de Bette Davis fins a la seva mort, que és força variada i desigual. Després de l'èxit rotund de All About Eve el 1950, comença la decadència de l'estrella, que es veu obligada a reinventar-se constantment per tal de mantenir-se en actiu. 

M'agrada: És una aproximació força planera i detallada a la vida i carrera d'una icona del cinema del segle vint. 

No m'agrada: Hi ha poca anàlisi de les pel·lícules, i en general no és tan detallat com On Sunset Boulevard. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada