Aquesta obra del filòsof canadenc Ian Hacking ha estat una descoberta molt curiosa dels últims temps. El tema d'investigació de Hacking és l'evolució de la teoria de la probabilitat en el marc de la història de la ciència. L'emergència de l'estadística canvia definitivament la concepció determinista de l'univers, és a dir, la idea que una mateixa causa ha de provocar necessàriament el mateix efecte. El que trobarem seran tendències i correlacions, però el determinisme quedarà desterrat definitivament de la ciència a partir del primer terç del segle vint. L'adveniment de la mecànica quàntica i la teories del caos només confirmarà una evolució científica que es pot rastrejar cap enrere fins a meitat del segle divuit: a aquest desterrament definitiu de la noció de la causalitat hi contribuiran, d'una banda, l'aplicació de les teories probabilístiques en la teoria i, a la pràctica, el naixement de l'estadística i la seva aplicació a l'estudi de l'univers i els fenomens humans. Ens trobem davant d'un corrent que acaba afectant les ciències formals i les empíriques, però que també donarà forma al que coneixem com a ciències humanes a partir del segle dinou, que s'independitzaran definitivament de la metafísica i la moral.
El camí és molt més tortuós del que sembla al principi: el problema de tot plegat és que no es tracta d'una substitució neta d'una metafísica determinista per un model probabilístic que introdueix l'atzar i la contingència en l'equació, sinó que aquest model probabilístic acaba imposant en l'univers físic i en el món humà una necessitat d'un altre tipus, la regularitat dels esdeveniments probables que acaba amenaçant fins i tot la mateixa noció de llibertat. El poder de les estadístiques semblarà permear-ho tot, i investirà els naixents estadígrafs d'una habilitat per categoritzar la realitat que els farà coquetejar amb conceptes com el tipus criminal i l'eugenèsia. A la vegada, aquest és un procés que queda subjecte a diferents projectes polítics depenent del país en què es produeixin: l'aplicació de l'estadística no comportarà les mateixes conseqüències en estats liberals com Anglaterra o França o a l'imperi Prussià, marcat teòricament per una visió de la nació més holística. És una obra recomanable, tot i que només interessarà a qui tingui un coneixement previ sobre filosofia i història de la ciència i vulgui aprofundir en conceptes filosòfics que han influït decisivament en la forma de concebre la ciència a partir del segle vint.
Continguts: El llibre descriu per ordre cronològic l'evolució de la ciència estadística i de la teoria probabilística a través dels segles divuit i dinou, des del naixement de l'estadística al segle divuit a través dels censos i d'uns sistemes burocràtics creixents i cada cop més omnipresents, fins a les teories probabilístiques de C. S. Peirce, que obren la porta a les investigacions sobre el caos.
M'agrada: L'abast de la proposta és realment molt ampli, ja que cobreix l'evolució durant aquests segles de les ciències empíriques, les teories matemàtiques de la probabilitat i les ciències humanes i socials, així com certs aspectes de filosofia política que es deriven dels plantejaments descrits. A mi, en particular, m'ha ajudat a entendre una mica millor el clima acadèmic i el context històric en què escriu Nietzsche i la base de les seves trifulgues amb Comte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada