Amarga victòria (#194)

És un estil exhibicionista amb una conseqüència, en el cas de Davis en particular: si el paper requeria que l'espectador l'odiés, ella feia que l'odiés. Molts actors diuen que els agrada fer de dolent i de pinxo, d'harpia i de meuca, però pocs han igualat la capacitat de Davis per exposar-se a convertir-se en objecte d'absolut menyspreu de l'espectador, o fins i tot per encoratjar aquest menyspreu obertament. 

Aquest llibre d'Ed Sikov, publicat el 2007, recull la biografia de l'estrella de cinema Bette Davis (1908-1989) i cobreix els principals esdeveniments de la seva vida professional i personal, sense ser tan exhaustiu com On Sunset Boulevard, el volum del mateix autor sobre Billy Wilder. Bette Davis va ser una gran actriu que va gaudir de la seva època de glòria durant els anys 30 i 40. La culminació de la seva carrera va ser All About Eve, de 1950 i, tot i que va continuar treballant de forma constant durant les següents tres dècades i no es va retirar mai, més enllà d'aquest moment es va limitar a pel·lícules menors, productes per a la televisió, i algunes incursions més o menys exitoses al teatre de Broadway. L'única excepció és, probablement, What Ever Happened to Baby Jane? (1962), una obra que ha esdevingut tan icònica com autènticament inclassificable. 

Aquest volum, doncs, en l'estil organitzat i planer d'Ed Sikov, ens ofereix un recorregut per la carrera de l'actriu, i apunta a diversos motius per a aquesta llarguíssima decadència. D'una banda, els seus dies de glòria s'expliquen per la relació amb la Warner, l'estudi que la va convertir en una estrella. Tot i el malcontentament de Davis amb els seus productors i els seus intents de trencar el contracte amb ells anys abans que expirés, va ser l'antiga manera de fer dels estudis el que va donar a Bette Davis el seu segell personal, que aconseguia aixecar productes mediocres gràcies a l'aura i el particular estil de les seves interpretacions. El seu ritme de treball, imposat per contracte, ascendia a unes quatre pel·lícules a l'any, que ella no podia escollir i que incloïen productes mediocres que ella elevava amb les seves interpretacions icòniques de dones fortes i independents, en els millors dels casos, o obertament malèvoles, i devoradores d'homes, que l'encasellarien finalment en papers de femme fatale maquinadora. Després de l'època daurada dels grans estudis, va provar de reeditar aquests èxits passats corrent el risc de tornar-se repetitiva. 

Un segon motiu seria que el seu talent i la seva originalitat van acabar per jugar en contra d'ella: l'èxit i el reconeixement li van venir molt aviat, amb pel·lícules com Of Human Bondage (1934), Dangerous (1935), Jezebel (1938), Dark Victory (1939), The Letter (1940), The Little Foxes (1941), i Now, Voyager (1942). Amb trenta anys, ja tenia dos premis Oscar, per Dangerous i Jezebel. En aquestes dues dècades sovint interpretava papers de dones més grans que ella, cosa que la va perjudicar a l'hora de trencar amb l'estereotip i de trobar papers adequats amb la seva edat. És per això que la Margo Channing de All About Eve (1950) va ser el seu paper més autobiogràfic. 

El tercer motiu, tan decisiu com els altres, va ser la seva pròpia personalitat, agressiva i histriònica fins a extrems insostenibles, que va tensar les relacions amb companys de repartiment, productors, subordinats, i sobretot, amb els directors. Amarga Victoria, per tant, també ens presenta una crònica de la seva vida privada, que va venir marcada pels matrimonis fallits i l'ambivalent relació que va mantenir amb els seus fills. Ed Sikov apunta a ansietats i inseguretats encobertes rere aquesta actitud de despotisme, i ofereix un relat de l'estrella que, com s'apressa a deixa clar des del principi, no pretén ser agradosa per al lector. Bette Davis preferia fer-se odiosa a la gran pantalla quan el paper ho requeria, i és més recordada pels seus papers de dolenta que per altres tipus de personatges. Per bé o per mal, la línia que separava el personatge de la seva persona també es va anar desdibuixant amb els anys. 

Continguts: El llibre divideix la biografia de Bette Davis en tres parts. La primera part cobreix la infància i els anys de formació, així com els primers èxits amb la Warner fins a 1937, any en què la situació d'explotació a què la sotmet l'estudi comença a canviar a causa del procés judicial que l'actriu va obrir contra la productora. Tot i que Davis va perdre la demanda i el contracte no es va dissoldre, els productors li van deixar més llibertat a partir de llavors i van començar a incloure-la en productes de més qualitat. La segona part entra en l'època daurada de Davis com a estrella consolidada. El 1938 rep el seu segon Oscar i a partir d'aquí comença a encadenar un èxit rere l'altre. A la vegada, la seva vida privada es va tornant cada cop més tempestuosa i els seus problemes de salut relacionats amb l'ansietat cada cop més acusats. Aquesta segona part acaba amb el trencament definitiu amb la Warner, l'any 1949, després del fracàs de Beyond the Forest. La tercera part reuneix la resta de la carrera de Bette Davis fins a la seva mort, que és força variada i desigual. Després de l'èxit rotund de All About Eve el 1950, comença la decadència de l'estrella, que es veu obligada a reinventar-se constantment per tal de mantenir-se en actiu. 

M'agrada: És una aproximació força planera i detallada a la vida i carrera d'una icona del cinema del segle vint. 

No m'agrada: Hi ha poca anàlisi de les pel·lícules, i en general no és tan detallat com On Sunset Boulevard. 

On Sunset Boulevard (#189)

De la seva mare, el petit Billie va aprendre a explicar històries. Comences amb el que és plausible i a partir d'aquí continues; quan el fet real decandeix, el canvies. I mai no expliques la mateixa història dues vegades. Explicada per en Wilder, la seva vida és una sèrie de temes i variacions, amb l'accent posat a les variacions i sense parar atenció a les inconsistències. 

Aquest assaig de l'historiador del cinema Ed Sikov és la biografia més detallada i exhaustiva que existeix de Billy Wilder (1906-2002), una de les figures més importants, com a director i guionista, de la història del cinema. On Sunset Boulevard: The Life and Times of Billy Wilder (1998) exposa les principals dades biogràfiques de l'autor, la forma com aquestes influeixen en la seva particular visió del món, i com aquestes experiències acaben trobant el seu vehicle en l'escriptura, primer com a periodista i després com a guionista de pel·lícules a Alemanya i França. De fet, Wilder va decidir posar-se a dirigir, temps després, ja als Estats Units, per tal de preservar millor la integritat dels seus guions. 

Fill d'immigrants polonesos a Àustria, la joventut de Wilder es veu marcada per la precarietat econòmica i la inquietud professional: abans d'entrar a la indústria del cinema com a guionista, treballa com a reporter per a diverses publicacions austríaques i alemanyes i, fins i tot, com a acompanyant masculí de senyores solitàries. El contacte amb el món dels baixos fons i la bohèmia artística a l'Europa central dels anys 20 el fan testimoni de la prostitució, el frau i el mercadeig amb els principis morals, motius que esdevindran habituals en les seves pel·lícules. La música que sona de fons la toca l'orquestra de Paul Whiteman. Ara bé, si els inicis ja no van ser particularment feliços, la història política d'Europa es creua en el camí del jove Wilder, i aquest abandona Alemanya el dia després de l'incendi del Reichstag. Després d'una estada a París, arriba als Estats Units com a emigrat polític, i els inicis aquí esdevenen tan o més durs que al continent europeu. 

D'aquesta forma s'inaugura una relació profundament ambivalent tant amb Europa com amb els Estats Units. Wilder es mira la societat americana des d'una perspectiva cínica i distanciada, sempre des de la reserva del foraster, i a la vegada crea per a Europa una fantasia nostàlgica de paradís perdut. Tanmateix, perd la seva família a Auschwitz i es transforma en peó d'una indústria de l'entreteniment que no troba més criteri artístic que el càlcul de costos i beneficis. La seva obra, per tant, és així de complexa: retrata la crueltat del sistema amb el seu humor lúcid i profundament mordaç; a la vegada apunta a la seva pròpia complicitat amb aquest sistema que el fa obscenament ric i popular. Així doncs, la corrupció del món que l'envolta esdevé un dels grans motius de tota la seva obra, en tant que la seva lucidesa també és profundament desesperada. 

A partir de les seves col·laboracions com a guionista amb els directors Ernst Lubitsch i Mitchell Leisen, aprèn la importància de la direcció a l'hora d'explicar una història, i la temptació de dirigir les seves pròpies històries es torna cada cop més atractiva, fins que s'inicia als Estats Units amb The Major and the Minor (1942), a l'època daurada de les screwball comedies, o comèdies romàntiques basades en la guerra de sexes. Aquí s'inicia una carrera ascendent que alterna èxits sonats i productes més modestos, els moments culminants de la qual són Double Indemnity (1944), The Lost Weekend (1945), Sunset Boulevard (1950), Ace in the Hole (1951), Witness for the Prosecution (1957), Some Like it Hot (1959), The Apartment (1960) i Irma la Douce (1963). A partir d'aquest moment, la decadència de la seva carrera també queda retratada al llibre: paradoxalment, les seves millors obres van estar influïdes per la seva relació amb la censura. A partir dels anys 70, en una època de llibertat d'expressió i alliberament sexual, l'humor de Wilder perd subtilesa i es torna cada cop més directe i desencantat.

Continguts: L'obra repassa de forma exhaustiva la vida i l'obra de Billy Wilder, així com les seves relacions personals i professionals més importants. La primera part cobreix la seva infància i joventut fins a l'escapada d'Alemanya el 1933. La segona part se centra en l'arribada a Hollywood i les seves col·laboracions com a guionista amb els directors Lubitsch i Leisen. La tercera part cobreix els inicis com a director fins al primer punt àlgid de la seva carrera amb Sunset Boulevard, que també marca la fi de la seva relació professional amb Charles Brackett com a co-guionista. La quarta part descriu el període de transició entre aquesta col·laboració i la propera, amb I. A. L. Diamond, que duraria tota la resta de la seva carrera. La cinquena part descriu el segon punt àlgid, amb Some Like it Hot i The Apartment. Les dues darreres parts exposen l'etapa més decadent, amb projectes, al final de la seva carrera que, tot i no haver gaudit d'un gran èxit entre el públic, esdevenen part de la seva producció més intimista i personal, amb títols destacats com La vida privada de Sherlock Holmes (1970), Avanti! (1972) i Fedora (1978).

M'agrada: És un llibre exhaustiu fins a un punt enciclopèdic, i resulta deliciós per als interessats en la història del cinema, tant en la seva relació amb la història d'Europa i dels Estats Units a nivell macro com per la petita història interna del món del cinema, amb rivalitats i tensions entre productores, directors i actors.