On Sunset Boulevard (#189)

De la seva mare, el petit Billie va aprendre a explicar històries. Comences amb el que és plausible i a partir d'aquí continues; quan el fet real decandeix, el canvies. I mai no expliques la mateixa història dues vegades. Explicada per en Wilder, la seva vida és una sèrie de temes i variacions, amb l'accent posat a les variacions i sense parar atenció a les inconsistències. 

Aquest assaig de l'historiador del cinema Ed Sikov és la biografia més detallada i exhaustiva que existeix de Billy Wilder (1906-2002), una de les figures més importants, com a director i guionista, de la història del cinema. On Sunset Boulevard: The Life and Times of Billy Wilder (1998) exposa les principals dades biogràfiques de l'autor, la forma com aquestes influeixen en la seva particular visió del món, i com aquestes experiències acaben trobant el seu vehicle en l'escriptura, primer com a periodista i després com a guionista de pel·lícules a Alemanya i França. De fet, Wilder va decidir posar-se a dirigir, temps després, ja als Estats Units, per tal de preservar millor la integritat dels seus guions. 

Fill d'immigrants polonesos a Àustria, la joventut de Wilder es veu marcada per la precarietat econòmica i la inquietud professional: abans d'entrar a la indústria del cinema com a guionista, treballa com a reporter per a diverses publicacions austríaques i alemanyes i, fins i tot, com a acompanyant masculí de senyores solitàries. El contacte amb el món dels baixos fons i la bohèmia artística a l'Europa central dels anys 20 el fan testimoni de la prostitució, el frau i el mercadeig amb els principis morals, motius que esdevindran habituals en les seves pel·lícules. La música que sona de fons la toca l'orquestra de Paul Whiteman. Ara bé, si els inicis ja no van ser particularment feliços, la història política d'Europa es creua en el camí del jove Wilder, i aquest abandona Alemanya el dia després de l'incendi del Reichstag. Després d'una estada a París, arriba als Estats Units com a emigrat polític, i els inicis aquí esdevenen tan o més durs que al continent europeu. 

D'aquesta forma s'inaugura una relació profundament ambivalent tant amb Europa com amb els Estats Units. Wilder es mira la societat americana des d'una perspectiva cínica i distanciada, sempre des de la reserva del foraster, i a la vegada crea per a Europa una fantasia nostàlgica de paradís perdut. Tanmateix, perd la seva família a Auschwitz i es transforma en peó d'una indústria de l'entreteniment que no troba més criteri artístic que el càlcul de costos i beneficis. La seva obra, per tant, és així de complexa: retrata la crueltat del sistema amb el seu humor lúcid i profundament mordaç; a la vegada apunta a la seva pròpia complicitat amb aquest sistema que el fa obscenament ric i popular. Així doncs, la corrupció del món que l'envolta esdevé un dels grans motius de tota la seva obra, en tant que la seva lucidesa també és profundament desesperada. 

A partir de les seves col·laboracions com a guionista amb els directors Ernst Lubitsch i Mitchell Leisen, aprèn la importància de la direcció a l'hora d'explicar una història, i la temptació de dirigir les seves pròpies històries es torna cada cop més atractiva, fins que s'inicia als Estats Units amb The Major and the Minor (1942), a l'època daurada de les screwball comedies, o comèdies romàntiques basades en la guerra de sexes. Aquí s'inicia una carrera ascendent que alterna èxits sonats i productes més modestos, els moments culminants de la qual són Double Indemnity (1944), The Lost Weekend (1945), Sunset Boulevard (1950), Ace in the Hole (1951), Witness for the Prosecution (1957), Some Like it Hot (1959), The Apartment (1960) i Irma la Douce (1963). A partir d'aquest moment, la decadència de la seva carrera també queda retratada al llibre: paradoxalment, les seves millors obres van estar influïdes per la seva relació amb la censura. A partir dels anys 70, en una època de llibertat d'expressió i alliberament sexual, l'humor de Wilder perd subtilesa i es torna cada cop més directe i desencantat.

Continguts: L'obra repassa de forma exhaustiva la vida i l'obra de Billy Wilder, així com les seves relacions personals i professionals més importants. La primera part cobreix la seva infància i joventut fins a l'escapada d'Alemanya el 1933. La segona part se centra en l'arribada a Hollywood i les seves col·laboracions com a guionista amb els directors Lubitsch i Leisen. La tercera part cobreix els inicis com a director fins al primer punt àlgid de la seva carrera amb Sunset Boulevard, que també marca la fi de la seva relació professional amb Charles Brackett com a co-guionista. La quarta part descriu el període de transició entre aquesta col·laboració i la propera, amb I. A. L. Diamond, que duraria tota la resta de la seva carrera. La cinquena part descriu el segon punt àlgid, amb Some Like it Hot i The Apartment. Les dues darreres parts exposen l'etapa més decadent, amb projectes, al final de la seva carrera que, tot i no haver gaudit d'un gran èxit entre el públic, esdevenen part de la seva producció més intimista i personal, amb títols destacats com La vida privada de Sherlock Holmes (1970), Avanti! (1972) i Fedora (1978).

M'agrada: És un llibre exhaustiu fins a un punt enciclopèdic, i resulta deliciós per als interessats en la història del cinema, tant en la seva relació amb la història d'Europa i dels Estats Units a nivell macro com per la petita història interna del món del cinema, amb rivalitats i tensions entre productores, directors i actors.