Aquest volum de contes d'Oscar Wilde (1854-1900) recull tres col·leccions de relats del famós autor: El Príncep Feliç i altres contes, publicada per primera vegada el 1888; Una casa de magranes, publicada el 1892, i El crim de Lord Arthur Savile i altres relats, publicada per primer cop el 1891, el mateix any que El retrat de Dorian Gray. És un recull de contes totalment recomanable, tot i que he de reconèixer que m'ha tret de la zona de confort durant la major part de la seva lectura. Hi havia uns quants relats que ja havia llegit amb anterioritat en altres antologies, i altres han representat una autèntica descoberta, i en tot moment l'experiència de lectura ha estat lleugerament pertorbadora, però al capdavall totalment hipnòtica.
El Príncep Feliç i altres contes recull un conjunt de relats per a infants. El seu cantó fosc és un punt massa mòrbid per al meu gust, i l'al·legoria un punt massa evident en alguns casos, però es fa palès, només començar a llegir, que diuen molt sobre la persona que els va escriure i el seu programa estètic. "El Príncep Feliç" comença amb els habitants d'una ciutat provinciana fent judicis estètics i morals sobre la imatge del príncep, i acaba amb les autoritats de la ciutat horroritzats davant la porqueria en què s'ha acabat convertint. Potser és així que Oscar Wilde exorcitzava les seves ansietats per la seva presència pública, però també és cert que costa establir paral·lels entre la persona real i la seva creació artística, especialment en aquest cas en què els contes són extremadament ambigus respecte a la seva concepció del desig i de l'amor. La majoria d'ells parlen de l'amor com a pulsió que destrueix i consumeix l'individu, i que es veu irremeiablement reduïda a no ser corresposta. Aquest amor representa un ideal de bellesa o de puresa quan s'orienta a l'objecte de desig, però esdevé autènticament monstruós quan l'amant es replega sobre si mateix, i el seu desig esdevé egolatria. Per això, al seu ideal de puresa li correspon un ideal de mesquinesa: un amor a un mateix que es perd en vanitat, com a "El famós coet", o es transforma directament en relació tòxica a "L'amic devot".
Una casa de magranes ens ofereix un recull de contes un pèl més llargs, on Wilde deixa anar la seva habilitat descriptiva per atrapar-nos en una mena de pastitxos d'imatgeria orientalista que, de totes formes, no acaben resultant mai obvis. "El pescador i la seva ànima" va ser el meu preferit, amb la seva forma de teixir narracions dins la narració, i la seva reflexió implícita, més que sobre el poder redemptor de l'amor, sobre el poder d'explicar històries. Segueix havent-hi un cantó fosc, però, fins i tot obertament cruel. Fins i tot en els contes que ens ofereixen un arc de redempció per als seus personatges, hi acabem trobant un pòsit fosc, com si hi hagués quelcom d'absolutament irredimible en l'existència humana, al capdavall. A això em recorda l'últim paràgraf de "El noi estel", per exemple, com si fos un afegit d'última hora a un relat que, d'altra banda, hagués quedat massa positiu.
El Crim de Lord Arthur Savile i altres relats és, dels tres reculls, el més genuïnament divertit, on Wilde ens mostra la seva mirada lúcida i crítica a la societat que l'envolta i es despreocupa més dels plantejaments morals per tal de retratar fidelment la vanitat dels personatges, que acaba resultant la seva essència. "El crim de Lord Arthur Savile" és un conte deliciós sobre un curiós desafiament al propi destí. En una festa de l'alta societat, Lord Arthur Savile rep una profecia d'un endeví. Lluny de la tragèdia clàssica, en què el protagonista acaba acomplint el seu destí en l'intent de defugir-lo, Lord Arthur Savile comprèn perfectament que l'única forma d'arribar a ser lliure és acomplir la profecia al peu de la lletra. La seva òptica moderna i pragmàtica coincideix completament amb la dels membres de la família Otis de "El fantasma de Canterville", que s'enfronten amb una innocència aclaparadora al món romàntic i teatral del fantasma.
Continguts: Els contes que conté el volum que he llegit són els següents: "El Príncep Feliç", "El rossinyol i la rosa", "El gegant egoista", "L'amic devot", "El famós coet", "El jove rei", "L'aniversari de la infanta", "El pescador i la seva ànima", "El noi estel", "El crim de Lord Arthur Savile", "L'esfinx sense secret", "El fantasma de Canterville" i "El milionari model".
M'agrada: "El pescador i la seva ànima", "El crim de Lord Arthur Savile", i "El fantasma de Canterville".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada