Poques vegades trobem una gran història americana, una d'aquelles d'heroi solitari que lluita per la seva pròpia supervivència - i la dels seus, en aquest cas - i s'enfronta a forces malignes que l'amenacen per totes bandes, i tanmateix es determina de forma impenitent a arribar al fons del misteri, i ho aconsegueix al final amb una sensació d'èxit amarg, tenyida amb un lleuger sentit d'aprenentatge o de reposada saviesa . . . poques vegades trobem aquesta història arquetípica protagonitzada per una dona. Winter's Bone (2010), pel·lícula dirigida per Debra Granik, i basada en una novel·la de Daniel Woodrell, ens ofereix aquesta protagonista adolescent, interpretada per Jennifer Lawrence, que viu a les muntanyes Ozark de Missouri, i que es troba a càrrec de la criança dels seus dos germans petits davant l'absència del pare, que després de passar per la presó ha desaparegut en llibertat condicional, i la incapacitat de la mare, que es troba en estat catatònic, se suposa que a causa de la depressió o d'alguna mena de trastorn mental. Tenim l'escenari: una Amèrica profunda de persones que sobreviuen als marges de la civilització americana i la seva narrativa de triomf i èxit social, com si el botó del temps els hagués deixat aturats a la Gran Depressió retratada per Steinbeck. També tenim l'heroïna: Ree Dolly, perseverant, coratjosa, franca i, sobretot, feta a si mateixa, com els grans herois americans, una mena de reflex realista i destenyit de la Katniss que la mateixa Jennifer Lawrence popularitzaria dos anys després. El seu paper no és sols el de cuidadora dels germans; Ree també assumeix el rol de mestra de supervivència per als petits, ja que els seus plans per al futur immediat contemplen enrolar-se a l'exèrcit per obtenir la paga que aquest ofereix. Tenim escenari i heroïna, però la història és tan senzilla i lineal com se'ns presenta, i potser precisament aquesta senzillesa aparent és el que la fa gran. Jessup Dolly, el pare desaparegut, va oferir la casa i les terres de la família com a aval de la seva fiança. Com que no s'ha presentat davant del jutge, la família s'exposa a perdre tot el que té. Ree ha de descobrir, en menys d'una setmana, el misteri rere la desaparició i, en el pitjor dels casos, provar que el seu pare és mort per tal d'assegurar la futura supervivència de la seva família.
El seu viatge aviat s'endinsa en el territori del noir, per més que sigui un noir lluminós, polsegós i rural. Ree viu en una comunitat petita i tancada, una mena de poblat enmig del no-res, on tothom és parent d'algú i cadascú mira pels seus propis afers, especialment quan la policia apareix pel mig. La forma de subsistència (i una subsistència ben precària) per a aquesta comunitat, si se li pot dir així, és la producció artesana d'amfetamines i la seva posterior distribució. De sentit de comunitat, de fet, no n'hi ha cap: la supervivència immediata és un problema que tenalla els personatges massa estretament com perquè puguin aturar-se a crear llaços els uns amb els altres, i la solidaritat afecta només el cercle familiar més reduït possible, que exclou directament nebots i cosins. En aquest context, el viatge de Ree comença com una mena de Telemàquia contemporània. Tanmateix, la missió sembla condemnada des del principi: tot i que comença a fer preguntes a tots aquells qui coneix, un silenci sempre la porta a un silenci posterior encara més hermètic. La trama ens porta, a ritme lent, a través d'una hipnòtica recerca de la veritat que, a mesura que avança, es va fent més perillosa per a la protagonista. Si bé el viatge l'afecta bàsicament a ella mateixa, pel camí hi troba aliats potencials que sempre esdevenen inesperats. El germà del pare, un addicte amb el sobrenom de Teardrop, és possiblement el personatge més profund de tots i el que mostra un arc narratiu més complet. El magistral desenllaç, que representa la prova de caràcter de la protagonista, ens ofereix un viatge terrorífic a la llacuna Estígia, que paradoxalment la porta al cor del misteri i també a la seva salvació. Una relat senzill que, presentat en un embolcall insòlit i original, ens ofereix un viatge absorbent i poderós al cor de la llar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada